Manifestacions Dissabte 25 de juny: Barcelona 18:30h Pl. Universitat i València 20h Pont de l'Exposició

L'opressió del col·lectiu LGTBI continua sent insuportable. Els insults, pallisses i assassinats –com el d’en Samu a A Coruña l'any passat o el recent cas del criminal en sèrie de Bilbo, responsable d'acabar amb la vida de quatre nois gais– no deixen de créixer. El 2021 es van registrar 748 delictes d'odi per motius d'orientació o identitat sexual, però la realitat és que davant una justícia que es col·loca dia rere dia del costat dels nostres agressors, només una de cada deu víctimes decideix denunciar. Segons dades de l'Agència Europea de Drets Fonamentals, la xifra d'atacs que queden impunes a l'Estat espanyol puja al 93%.

A la por que sentim cada cop que sortim al carrer se suma un llistat de discriminacions molt més invisibles però igual de doloroses. Hem d'amagar la nostra orientació sexual per trobar feina –el 86,6% de les persones LGTBI consideren necessari amagar-ho a les entrevistes de treball–, se'ns condemna a un atur crònic –la taxa d'atur entre la comunitat trans se situa en el 80%–, anar als nostres centres d'estudi es converteix en un infern –el 49% de les estudiants LGTBI pateixen assetjament escolar– i patim una persecució constant al nostre àmbit social i familiar per ser qui som –el 58% de les persones LGTBI d’entre 13 i 24 anys confirma que alguna vegada se'ls ha intentat convèncer perquè “canviïn la seva sexualitat”–.

Per no parlar d'una altra de les grans xacres que ens colpeja, especialment a les persones trans: la prostitució. Són molts i moltes les que intenten legitimar el negoci de l'esclavitud sexual –negoci que genera anualment entre 5 i 7 bilions de dòlars en guanys– sota una suposada “llibertat d'elecció”. Aquest cinisme és l'ABC dels defensors de la “lliure empresa” i el capitalisme, que entenen que és normal que es puguin acumular beneficis fabulosos gràcies a la compravenda de la voluntat sexual i els cossos de milions de dones i nenes.

Aquest debat s'ha tornat a col·locar a la taula de debat recentment amb la proposta del PSOE de modificar el Codi Penal per prohibir el proxenetisme en qualsevol de les seves formes. Per descomptat que volem que les lleis reconeguin el caràcter inhumà i masclista d'aquestes pràctiques, però també cal denunciar la hipocresia i l'oportunisme d'aquest suposat feminisme. Formalment, la prostitució no és legal a l'Estat espanyol, però això no ha impedit que sigui una de les màximes destinacions turístiques per consumir-la o que 45.000 dones siguin esclaves sexuals. El govern del PSOE durant anys, amb les polítiques d'acomiadaments, retallades socials i submissió davant el poder de l'Església i la patronal, no ha fet res per combatre les arrels de la prostitució. És més, en els darrers 20 anys aquesta xacra ha continuat creixent alhora que s’ha mantingut una política de criminalització de les víctimes. Això evidencia que tenir una posició formalment abolicionista i al mateix temps ser un pilar sòlid del sistema capitalista és una incongruència completa.

Però encara és més escandalosa la posició que alguns grups integrats a Unides Podem estan adoptant. Els diputats d'En Comú Podem i Ada Colau –amb lligams clars amb el sindicat de proxenetes OTRAS– han sortit a defensar la necessitat de regularitzar la prostitució. Legalitzar una de les formes més cruels de violència contra les dones no té res de feminista ni d'esquerres. És reproduir el mateix missatge patriarcal i masclista contra el qual milions de dones i persones LGTBI ens hem aixecat aquests darrers anys.

L'extrema dreta a l'ofensiva

La dreta i l'extrema dreta del PP i Vox, les sectes catòliques i la jerarquia de l'Església, amb el seu discurs homòfob, trànsfob i misogin, promouen la violència contra tots i totes nosaltres. I ho fan amb impunitat. Posen al centre de la diana un dels col·lectius més oprimits perquè els sectors més reaccionaris de la societat ens agredeixin. Treuen els feixistes a desfilar per barris pro drets LGTBI per assetjar i espantar tothom amb qui es creuin. Això és el que tenen reservat per a nosaltres els defensors de l'“España una, grande y libre”.

Per tot això, el moviment LGTBI ha deixat clar el seu segell antifeixista, i que la nostra lluita està vinculada a la feminista, antiracista i per uns serveis públics dignes als barris obrers. Perquè, a més de ser gais, lesbianes, bisexuals, intersexuals i trans, som part de la classe treballadora.

Com ja hem denunciat, és indignant veure com s'està produint aquesta escalada d'agressions sota el govern PSOE-UP. No només hem hagut de suportar que el PSOE, amb Carmen Calvo al capdavant, fes tot el possible perquè la Llei Trans no tirés endavant, o que Grande-Marlaska enviés els antiavalots a reprimir manifestacions. Sinó que seguim sense veure mesures reals que millorin les nostres vides. L'Executiu insisteix que cal acabar amb la discriminació al col·lectiu LGTBI. Però què en fan al respecte? Si segueixen sense depurar de franquistes l'aparell de l'Estat i la judicatura, si no s'atreveixen a tocar la Llei d'Estrangeria, si ens venen com un gran triomf una reforma laboral que no canvia en res la que va fer el PP, i si segueixen sense garantir una inversió econòmica massiva a la sanitat pública que ens permeti fugir de la xacra de les malalties mentals.

Tot i les lleis aprovades, d'accions simbòliques com la posada en marxa del telèfon 024 o de les declaracions de molts polítics –ja siguin de dretes o “progressistes”– sobre la seva homosexualitat, la nostra opressió s'agreuja amb la crisi econòmica i el creixement de l’extrema dreta a tot el món.

Per un Orgull combatiu i de classe

Cada cop som més els i les que entenem que no serveixen de res les paraules si no van acompanyades de fets, i que aquest sistema no funciona per a la gran majoria. Per això reivindiquem la memòria històrica del nostre moviment i el seu caràcter de classe davant els mateixos i les mateixes que cada Orgull intenten treure rèdits de la nostra lluita. Defensem un Orgull anticapitalista, al marge del folklore i el carnaval que les i els capitalistes intenten organitzar cada any per al lucre de les grans empreses i multinacionals. Pretenen, d’un dia de reivindicació de la lluita contra la nostra opressió, fer-ne un gran negoci. No podem permetre que la caverna mediàtica i la dreta política s'emboliquin amb la bandera de l’arc de Sant Martí quan s'acosta el nostre dia perquè al cap de poques hores tornen a la seva croada contra nosaltres.

Com a Stonewall: només la lluita ens farà lliures. No deixarem de lluitar per acabar amb el capitalisme i construir una societat nova que garanteixi els nostres drets, la nostra dignitat i el respecte que mereixem.

Uneix-te a Lliures i Combatives!