El passat 7 d’octubre va entrar en vigor la Llei de Garantia Integral de la Llibertat Sexual, més coneguda com la Llei del “Només Sí es Sí”. Des de llavors, diversos tribunals territorials han revisat escandalosament a la baixa diverses condemnes a violadors, agressors i pedòfils. Fins i tot l’advocat de La Manada de Pamplona ha anunciat que sol·licitarà la revisió de la pena d’un dels condemnats per aconseguir una reducció de, com a mínim, un any.

Evidentment, la judicatura masclista, classista i franquista, està utilitzant buits i carències que la llei conté per redoblar els atacs contra les dones i demostrar qui mana aquí.

L’anunci de les primeres rebaixes de penes i excarceracions, ha estat agafat per una dreta i una extrema dreta encoratjada. El Partit Popular, en un exercici de desvergonyiment majúscul i fent demagògia mentidera, i la seva portaveu en el Congrés dels Diputats, Cuca Gamarra, ha trigat ben poc en exigir el cessament d’Irene Montero com a Ministra d’Igualtat i en sortir a defensar els jutges i fiscals. “Les dones espanyoles poden estar tranquil·les amb la feina que fan” ha dit aquesta rica reaccionària en referència a la labor de la judicatura.

Que el PP es presenti ara com a defensor dels drets de les dones és un insult per a totes les joves i treballadores que hem denunciat aquesta justícia franquista. Els hereus de la dictadura, els que governen amb Vox, els protectors dels empresaris violadors, els que justifiquen la nostra explotació més salvatge, els homòfobs i trànsfobs, els de la Patria, Familia, Dios y Bandera, són els enemics declarats dels drets de la dona perquè sempre han estimulat totes les formes possibles de violència contra nosaltres.

 El PSOE tanca files amb el PP i surt en defensa dels jutges masclistes

Però no només l’extrema dreta està carregant contra la “Llei Només Sí és Sí” i Irene Montero. Després de les declaracions de la ministra d’Igualtat –que assenyalava els jutges com a responsables de les reduccions de les condemnes als violadors– la portaveu del govern central, Isabel Rodríguez, ha decidit utilitzar el mateix llenguatge que el Partit Popular, anunciant que s’ha de garantir un “absolut respecte als jutges en el seu treball i les seves actuacions”, “els jutges són els que han d’interpretar les normes d’acord amb l’esperit de la norma i confio en què això sigui així”, “hi ha separació de poders"... tot això ho ha dit per la seva vergonya i la de totes les dones que patim el masclisme i la violència de la judicatura.

En un moment on Vox ha presentat una petició al Congrés per a reprovar Irene Montero, quan els mitjans de comunicació del sistema estan utilitzant aquest cas per atacar cada cop amb més força el moviment feminista –i tot això a pocs dies del 25N–, el PSOE torna a demostrar una vegada més en quin bàndol es col·loca quan es tracta de condemnar el caràcter reaccionari i feixista del poder judicial.

Cal depurar ja l’aparell de l’Estat!

Ara mateix Irene Montero està sent el punt de mira de tots els atacs de la dreta i de personatges del feminisme més institucionalitzat. Des de Lliures i Combatives, hem estat i seguim sent molt crítiques amb la gestió d’Unides Podem en el govern central, però això no ens impedeix veure que al capdavant d’aquesta campanya es troben els nostres enemics de classe i persegueixen una finalitat política molt clara: colpejar, desmoralitzar i perseguir massivament el moviment als carrers que ha col·locat els drets de les dones treballadores i joves en el centre del debat.

Enviem tota la nostra solidaritat a Irene Montero contra aquests atacs de la reacció, però també li diem que no pensem que la solució a què els jutges i les jutgesses masclistes “apliquin erròniament la llei” passi per “reforçar la formació obligatòria al personal judicial”. L’única forma de combatre el caràcter reaccionari, franquista i masclista de l’aparell judicial és depurar-lo per complert, no amb cursos de formació o pactant amb el Partit Popular la col·locació de dos ultradretans al front del Tribunal Constitucional.

Lliures i Combatives sempre ens hem posicionat a favor de totes aquelles mesures que afavoreixin les més oprimides i explotades de la societat i ens atorguin més drets. Volem que les lleis siguin el més progressistes possibles i que els nostres agressors rebin càstigs exemplars. Sabem que els canvis de la legislació són en molts casos fruit de la lluita de masses des de baix. Existiria la Llei del Només Sí és Sí si a l’any 2018 no hi hagués hagut una rebel·lió als carrers contra la sentència de La Manada de Pamplona? O sense que una marea morada de milions de dones i homes cada 8M demostri la seva força i caràcter de classe? Per descomptat que no.

Però el simple fet d’aprovar una llei no garanteix el seu compliment, o que el nostre dret a la llibertat sexual –en aquest cas en concret– estigui protegit. A la majoria de jutges i jutgesses no els hi falta educació amb perspectiva de gènere, els hi sobra feixisme i odi de classe. Per això, l’única solució passa per depurar l’aparell de l’Estat, el poder judicial, la policia, l’Exèrcit, d’aquests feixistes amb toga que no dubtaran en seguir trepitjant-nos quan tinguin la possibilitat.

Hem de fer-ho ja. Però ho hem de fer en base a la mobilització massiva més decidida i enèrgica, en base a l’organització de les dones treballadores i joves. La violència masclista és una xacra social que neix del capitalisme. Només enderrocant-lo podrem ser lliures.