Ja n'hi ha prou de culpar les víctimes!

Fa uns mesos, una jove de 17 anys va ser violada per un home de 27 a la ciutat irlandesa de Cork. Durant el judici, l'advocada de la defensa Elizabeth O'Connell, va pronunciar les següents paraules: "Hi ha alguna possibilitat que ella se sentís atreta per l'acusat i estigués disposada a conèixer a algú i estar amb algú aquella nit? Només cal mirar la forma en què anava vestida. Portava un tanga negre d'encaix ". Després d'aquesta vergonyosa afirmació, i sense cap objecció per part del jutge, el violador va ser declarat no culpable.

El cas ha provocat una brutal indignació a Irlanda i a nivell internacional. Durant aquesta setmana s'han celebrat protestes a les principals ciutats del país amb milers de persones subjectant a les seves mans roba interior i cridant amb ràbia: Un tanga no és consentir, jo sí que et crec! Aquest cas és un clar exemple de com la justícia patriarcal culpabilitza les víctimes de les violacions posant en judici públic com anaven vestides, amb qui anaven, on eren... mentre es deixa en total llibertat als assetjadors, masclistes i violadors. Això ha passat, a més, en un Estat on la majoria de les violacions i agressions sexuals no es denuncien i només el 10% dels informes acaben en una condemna.

Mobilitzacions i protestes: #ThisIsNotConsent

Després de conèixer-se la deliberació de la sentència, una explosió de ràbia es va apoderar del país. A les xarxes socials, sota el hashtag #ThisIsNotConsent, desenes de milers de dones, majoritàriament d'Irlanda però també de molts altres països, pujaven als seus comptes personals imatges de la seva roba interior com a protesta. Alhora, els carrers d'Irlanda s'omplien de milers de dones i homes: 500 a Cork, altres 500 al centre de Dublín, 250 a Belfast, 50 a Limerick i 40 a Galway.

La majoria d'aquestes marxes van ser iniciativa de la plataforma feminista ROSA (Resistència contra l'opressió, el Sexisme i la Austeritat), l'organització germana de Lliures i Combatives a Irlanda, que es van posar al capdavant de les protestes repartint octavetes i pòsters i organitzant mítings.

Aquesta explosió social reflecteix com cada vegada més les dones joves i treballadores no accepten ni que es culpi a les víctimes ni la misogínia a la societat. Encara que aquest cas ha traspassat ràpidament les fronteres irlandeses, a l'Abril d'aquest mateix any també milers de dones van sortir al carrer en defensa d'una dona violada a Belfast per jugadors de rugbi de l'equip Ulster, judici on es van utilitzar tàctiques similars per culpabilitzar a la jove agredida.

Tal com explica ROSA, la lluita en contra de la justícia masclista que promou la cultura de la violació ha de unir-se a la batalla per la separació de l'Estat i l'Església a Irlanda, a la lluita per una educació sexual inclusiva a les escoles i als propers passos en el camí després de la històrica victòria pel dret a l'avortament en el referèndum del passat mes de Maig. Per això, per seguir impulsant el moviment contra el masclisme, les companyes estan fent una crida a la necessitat de construir una vaga general feminista per al proper 8 de Març.

Polèmica al Parlament

L'estat d'ànim de ràbia s'ha reflectit també en el propi Parlament irlandès. La companya Ruth Coppinger, diputada per Solidarity, companya del Socialist Party i activista feminista de ROSA ha subjectat un tanga en plena sessió mentre exigia al primer ministre Leo Varadkar que el govern havia de prendre mesures en contra del sexisme i la misogínia de les Corts i Tribunals. Varadkar, que ha estat presentat per tots els mitjans nacionals i internacionals com un ferm defensor de la víctima, és en realitat un polític conservador de dretes que considera que "el judici ha estat just" i que catalogar el tanga mostrat al Parlament com a "element ofensiu" és correcte. Els polítics capitalistes que miren cap a un altre costat també són culpables de l'opressió que patim milions de dones!

El moviment que s'ha aixecat a Irlanda al voltant del cas de Cork demostra el gran potencial que existeix per a seguir impulsant la lluita en contra de la cultura de la violació, la justícia masclista i pels drets de la comunitat LGTBI. Perquè com hem cridat a tots els racons del món: no és un cas aïllat. Culpar les víctimes d'abusos o violacions i la justícia patriarcal és inherent al sistema judicial i l'Estat capitalista que es basa en el sexisme i la desigualtat.

Des de Lliures i Combatives volem mostrar la nostra solidaritat amb la jove víctima de Cork, amb les protestes celebrades i amb el moviment feminista a Irlanda. Ens sentim profundament inspirades per cada cop que lliureu contra el sexisme i l'opressió.

Avui a tots els països i en tots els idiomes cridem: Wear what we wear, go where we go, yes means yes and no means no!