A finals de juliol, Sarkozy iniciava la seva particular croada contra els gitanos romanesos i búlgars assentats a França a l'ordenar el desmantellament, abans del mes de novembre, d'almenys la meitat dels gairebé 600 campaments irregulars existents en el país. Desviar l'atenció del que li ve damunt -corrupció, mobilitzacions obreres en ascens contra els seus atacs socials i un descens imparable de la seva popularitat, que el 2007 era del 70% i ara es troba, ni més ni menys que, en el 26%, segons una enquesta publicada per Le Figaro, 3/10/10- era l'objectiu immediat del discurs pronunciat aquell 30 de juliol a Grenoble vinculant de manera gens innocent immigració i delinqüència.
"Sofrim les conseqüències de 50 anys d'immigració insuficientment regulada (...), I estem tan orgullosos del nostre sistema d'integració! Despertem-nos per a adonar-nos del que està produint...", amb aquest discurs ultradretà es dirigia Sarkozy als francesos, per a immediatament després passar a parlar de delictes de sang i dels "sense papers". Referint-se a ells, va amenaçar: "Desitjo que s'avaluï els drets i les prestacions als quals tenen accés actualment els estrangers en situació irregular". I a la calor del discurs va anunciar noves mesures per a retirar la nacionalitat als francesos d'origen estranger (un fet fins al moment aplicable exclusivament als terroristes) i impedir als menors que hagin comès algun delicte que puguin adquirir la nacionalitat de forma automàtica quan siguin majors d'edat, per a acabar la seva arenga de la següent manera: "La guerra que he decidit engegar contra els traficants, contra els disbauxats, és una guerra nacional".
Enduriment de la llei d'immigració
Dit i fet. L'esmena a la Llei d'Immigració, aprovada el 30 de setembre a l'Assemblea Nacional, estableix una divisió completament racista entre francesos d'origen estranger i la resta de francesos i l'únic objectiu dels quals és legalitzar una realitat que cada vegada s'aguditza més: l'existència de ciutadans de primera i de segona categoria i tractar de incrementar amb això la divisió entre treballadors i joves. Així, els francesos d'origen estranger podran perdre la nacionalitat si durant els deu primers anys d'haver-se nacionalitzat, atempten "contra la vida d'una autoritat pública, especialment un policia o gendarme". Però, què significa això? Potser, a algú li pot semblar malament que se sigui bel·ligerant amb perillosos assassins que atempten contra aquells que vetllen per la nostra seguretat? A ningú se li escapa, que això està directament relacionat amb la intenció de controlar les revoltes que es produeixen regularment en els barris perifèrics de París i altres ciutats franceses fruit de la política de retallades socials i exclusió social que acaba esclatant en disturbis, la majoria de les vegades provocats per les actuacions completament arbitràries, violentes i racistes de les pròpia policia. Sarkozy està afilant al màxim el caràcter repressiu de la legalitat burgesa no per a enfrontar-se a una "guerra nacional" sinó a una "guerra de classe".
Aquesta és la perspectiva i el sentit de fons dels passos que està donant no només Sarkozy, sinó del conjunt de la burgesia europea, que s'està preparant per a un escenari de creixent conflictivitat social i una lluita de classes més oberta.
Hipocresia de la burgesia europea
Mentre Sarkozy actuava amb decisió i concreció els mandataris de la UE solament han fet molt soroll, sense conseqüències pràctiques. Solament amb la correcció d'una circular del ministre d'Interior francès, substituint el text que posava que es donava "prioritat" al desmantellament dels campaments "dels gitanos romanesos" per un altre on s'aclaria que l'operació es posaria igualment en marxa "siguin els quals siguin els seus ocupants" ha estat suficient perquè tota aquesta pretesa indignació dels líders europeus hagi quedat en res.
Aquí es veu la hipocresia de la burgesia europea i el poc que li importen els drets humans o els pretesos "valors europeus". I és que quan Sarkozy diu que "França ha actuat (...) amb estricte respecte al dret europeu i al tractat europeu", efectivament, té raó. Sí, la llei europea li permet fer el que està fent, ja que preveu excepcions al lliure dret a la circulació en diversos supòsits (article 48.3 del Tractat de la UE): quan hi ha "amenaça reiterada de l'ordre públic", "ser una càrrega desproporcionada per a la Seguretat Social" o "no tenir recursos suficients per a mantenir-se en el país". És a dir, que com sempre expulsar als sectors més desfavorits de qualsevol país de la UE no només no és un delicte sinó que és actuar "democràticament" conforme a la llei. I, per si no quedava suficientment clar, en una entrevista a Durao Barroso, president de la Comissió Europea, aquest afirmava: "és un error dir que la llibertat de circulació en la UE és absoluta" (El País, 9/09/10).
En la mesura que, segons les autoritats franceses, als gitanos no se'ls expulsa per motius ètnics, la llei europea aplaudeix. I es fa els ulls grossos davant la creació d'un arxiu (anomenat Oscar), en el qual la policia francesa emmagatzema les empremtes dactilars i fotografies dels deportats i servirà perquè en cas que tornin, no puguin rebre ajudes públiques i subsidis. Es criminalitza al pobre, que pel simple fet de ser-ho queda fitxat per la policia. Avui això s'utilitza contra els immigrants, però demà serà utilitzat per al conjunt de la població.
Amenaçats drets democràtics bàsics
De fet, en els últims temps estem veient una actitud molt més ofensiva per part dels governs en quant a retallar els drets democràtics a Europa i a tot el món. I no són simples paraules. Entre 2005 i 2009 almenys 53 diputats del partit alemany Die Linke (L'Esquerra) van ser espiats pel servei secret alemany. Segons la justícia alemanya això és legítim ja que "alguns corrents d'aquest partit persegueixen fins anticonstitucionals", són "extremistes" i suposen una amenaça que torni el comunisme al poder a Alemanya. Aquest és l'Estat de dret de la burgesia: ser comunista és motiu, com a mínim, de vigilància. Si això ho fan amb càrrecs públics, què no faran amb el comú dels mortals. Però, què significa "anticonstitucional", per exemple, en l'Estat espanyol? Defensar i manifestar-te contra la monarquia, posar en qüestió el funcionament del sistema capitalista. Per a aquests valedors de la democràcia, pensar així significa ser un perillós sospitós i en moments determinats l'excusa per a poder ser acusat i detingut.
I no estem exagerant. El passat 26 d'abril el Consell Europeu d'Assumptes Generals va aprovar el document 8570/10, pel qual la UE podrà observar "processos de radicalització" a través de la vigilància d'aquelles persones que mantinguin "actituds radicals", com posicions de "extrema esquerra o dreta, nacionalistes, religioses o d'antiglobalització" (!). Prèviament, al març de 2010, es va aprovar el document 7984/10 (document classificat i que va ser tret a la llum per l'ONG Statewatch) en el qual es planteja "emmagatzemar dades sobre la radicalització violenta", encara que segons ha denunciat aquesta ONG, en cap moment es fa distinció entre "violent" i "no violent".
Però hi ha més exemples que demostren com la burgesia europea s'està preparant per a plantar cara a l'organització sindical o política i la mobilització de masses en el carrer contra les seves polítiques d'atac i que ells mateixos han de reconèixer que preparen "esclats socials" de primer ordre. Recentment i precisament al calor de la mobilització més important que ha viscut Grècia en les últimes dècades, i en les quals el Partit Comunista Grec (KKE) ha jugat un paper protagonista, l'Estat grec ha amenaçat amb il·legalitzar al KKE abans les pròximes eleccions regionals i municipals del 7 de novembre. El motiu és el rebuig del KKE a complir l'exigència del Ministeri de l'Interior que abandoni el sistema de finançament a través de bons d'ajuda de diferents quantitats i que se li proporcionis el llistat de tots aquells que contribueixin econòmicament a finançar al partit. Com molt bé denuncia la secretària general del KKE, Aleka Papariga, no és més que un rentat de cara del govern per a fer veure que es combat el finançament il·legal "D'una banda intenta embellir el sistema que produeix polítiques antipopulars (...) i per altra banda infligir un cop a l'activitat política del KKE", per això es neguen a donar el llistat de milers de treballadors que els donen suport.
La reacció té molta menys base que en el passat
Estem veient fins a quin extrem la legalitat burgesa pot restringir els drets democràtics i de quina manera des dels governs i diferents institucions burgeses s'utilitza la demagògia racista, podríem anomenar-lo "racisme d'Estat” , inoculat per dalt per a fomentar els instints més bàsics, busca el mobilitzar als sectors més endarrerits de la societat a buscar un culpable dels problemes socials que té.
Especialment, explotar els prejudicis de les capes socials més diletants, la petita burgesia que en moments de crisis i davant la falta d'una alternativa clara i un pla d'acció contundent per part de l'esquerra fluctua cap a la dreta, exigint mà dura i ordre, pensant que així els problemes s'acabaran i sense voler veure que el responsable de fons és el propi sistema que redueix a la misèria a cada vegada més àmplies capes de la població. A aquests sectors és als quals es dirigeix Sarkozy. Amb l'objectiu posat en les eleccions presidencials de 2012, ha virat cap a l'electorat d'extrema dreta per a llevar-li vot al Front Nacional, que va obtenir al voltant del 10% del vot en les eleccions regionals de primavera, mentre ell perdia molts vots.
No obstant això , en les actuals circumstàncies, aquest gir a l'extrema dreta no l’està enfortint. Després del declivi de popularitat històric, de gairebé 40 punts en 3 anys, en el mes d'agost va aconseguir augmentar 4 punts, que ja a l'octubre havia tornat a dilapidar. El motiu de fons és que tota aquesta situació coincideix amb un ascens de la lluita de classes, no només a França, sinó en el conjunt d'Europa i la crisi del capitalisme està assenyalant clarament als banquers, als grans capitalistes com els responsables de la situació. Sarkozy, o qualsevol altre, pot demonitzar als gitanos o als sense papers; no obstant això, és ell qui pretén augmentar l'edat de jubilació a França, retallar les despeses socials i el que fruit de la seva política ha dut al país a tenir un 24% dels joves en edat de treballar a l’atur i la taxa de pobresa entre els joves de 20 i 29 anys hagi ascendit al 11%. Els intents de Sarkozy de dotar-se d'una base de suport social sòlida troba tremendes dificultats, tant en el terreny electoral com en el de la mobilització. És simptomàtic que les úniques manifestacions que hi ha hagut a França davant les deportacions de Sarkozy hagin estat de l'esquerra, el 4 de setembre 50.000 francesos sortien als carrers de París per a rebutjar aquestes mesures i més 100.000 a tota França. Fins i tot, en altres països, on la política oficial de "caça a l'immigrant" ha arribat més lluny, com la Itàlia de Berlusconi, la reacció dels treballadors ha estat clara. El passat 12 de març en la vaga del sector públic convocada per la CGIL contra les retallades socials i l'atur, també incorporava l'exigència de la legalització dels treballadors immigrants i l'abolició del delicte de clandestinitat per als immigrants irregulars. El pròxim 16 d'octubre la FIOM (Federació del Metall de la CGIL) té convocada una mobilització on també els drets laborals, socials i polítics dels immigrants seran reivindicats pels treballadors italians, que cada vegada més entenen la necessitat de la lluita unitària contra l'enemic comú.
Durant molts anys hem escoltat les queixes de la socialdemocràcia espanyola pel fet que la dreta espanyola no fos "europea i civilitzada". Ara, quan la dreta europea accelera el seu pas cap a l'extrema dreta, Zapatero és el que es el que justifica i dona suport a Sarkozy en les seves mesures i plantejant que és un problema que aquí també tenim. Lamentable paper el de la socialdemocràcia i molt perillós per a la classe obrera.
