El 7 d'octubre de 2001, sota el nom d'Operació Llibertat Duradora, va començar la qual s'ha convertit en la guerra més llarga de la història dels EEUU: la guerra de l’Afganistan. Nou anys després, han gastat gairebé 400.000 milions de dòlars i han mort més de 2.000 soldats. La guerra no sembla tenir final i cada dia és més evident que, com va succeir a Vietnam, acabarà en un altra ignominiosa derrota.

Per a la població afganesa la guerra representa un terrible sofriment, gairebé 2 milions d'afganesos van haver de sortir del seu país, desenes de milers van abandonar les seves cases i terres, malvivint a la intempèrie en campaments improvisats sense disposar de les necessitats bàsiques, més d'un terç de la població viu en la pobresa absoluta, l'esperança de vida és inferior als 44 anys d'edat i quant a les baixes civils de la guerra no hi ha dades perquè cap organisme s'encarrega de quantificar-les, encara que no és difícil d'imaginar que es poden contar per milers, només aquest any segons l'ONU, augmentaran un 31%.

Fa unes setmanes Obama va anunciar que el pròxim estiu, juliol de 2011, començarien a sortir les tropes nord-americanes d'Afganistan. Però tant el general nord-americà David Petraeus, a càrrec de les tropes d'ocupació a Afganistan, com el vicepresident nord-americà, Joe Biden, en diverses declaracions públiques, han deixat clar que aquesta només és una data orientativa i que dependrà de les "circumstàncies i les condicions". En quines circumstàncies i en quines condicions es troben els imperialistes a Afganistan?
La guerra s'ha intensificat durant els últims dos anys, des de principis del 2009 han mort 1.077 soldats, gairebé la meitat de tots els militars morts en aquests nou anys. La perspectiva és que en 2010 puguin arribar-se a els 600 o 700 soldats morts, un rècord, "més que durant tota l'administració Bush" (New York Estafis, 10/8/10). A més el cost econòmic supera el de la guerra de l'Iraq, per a EEUU suposa ja més de 100.000 milions de dòlars anuals. Actualment hi ha 150.000 soldats a més de 100.000 contractistes privats.

Els talibans guanyen terreny

Les forces d'ocupació acaben de llançar l'Operació Atacar al Drac, pretenen una vegada més recuperar Kandahar, la segona ciutat del país, un intent que fins a ara ha resultat infructuós. Els talibans controlen més del 70% del país i la zona d'influència del govern afganès tot just va més enllà de Kabul. El Pentàgon reconeix que el govern afganès només controla 29 dels 121 districtes estratègics claus del país.

Per a iniciar la retirada l'any pròxim el primer objectiu és crear un exèrcit i policia afganesos (volen tenir 171.000 soldats i 134.000 policies el 2011) en els quals poder delegar part de la seguretat. Aquesta tasca va començar el 2008, han destinat 27.000 milions de dòlars i s'ha presentat com un gran avanç. Però, com reconeixen fonts oficials del propi Pentàgon, per a aconseguir els seus fins tenen alguns problemes. El primer és que la taxa de deserció supera el 20%. En la revista Star and Stripes, el coronel William Caldwell, a càrrec  d'aquesta formació, qüestionava la data de sortida de les tropes perquè "molts reclutes no superen les 17 setmanes d'entrenament". El problema és que es duen amb si les armes i l'equipament, però no se’n van cap a casa, s'integren en la insurrecció i això explica el nivell de coneixement que els insurgents tenen del moviment de les tropes imperialistes.

Eleccions democràtiques?

Enmig d'aquesta situació, a finals de setembre es van celebrar les eleccions a la Wolesi Jirga, la cambra baixa. És increïble com els mitjans de comunicació de la burgesia dediquen pàgines a sembrar dubtes sobre la legalitat de les eleccions a Veneçuela, mentre no vacil·len a acceptar unes eleccions en un país on, per endavant, la pròpia Comissió Electoral reconeix que el 15% dels col·legis electorals no pot obrir per falta de seguretat. 

Les evidències de frau i corrupció són innombrables, entre els 2.513 candidats no hi ha cap contrari a Karzai, perquè prèviament van ser vetats. El periòdic britànic Daily Telegraph informava de funcionaris als quals se'ls havia ofert més de 500.000 dòlars per falsificar les targetes electorals, només en la ciutat de Ghazni s'havien trobat 3.000 targetes falses. En molts col·legis van votar tot just unes dotzenes de persones, no només per problemes de seguretat, sinó també pel boicot massiu de la població a les eleccions. No obstant això, miraculosament, al final de la jornada electoral les urnes van aparèixer plenes de paperetes. Hi ha més de 3.000 denúncies per irregularitats. I, encara que el govern pretén que la participació ha augmentat respecte a les presidencials de fa un any, la realitat és que del cens electoral misteriosament han desaparegut més de 5 milions d'electors. 

Tampoc és molt difícil predir els resultats que es coneixeran el pròxim 30 d'octubre, sens dubte seran favorables a Karzai. Al cap i a la fi la Welosi Jirga té pocs poders i el seu objectiu principal és afermar el control territorial dels senyors de la guerra i barons de la droga que es presentaven com candidats i que són ferms aliats de Karzai.

Oposició a l'ocupació imperialista

EEUU, l'OTAN i els diferents governs que participen en l'ocupació imperialista, inclòs el govern del PSOE, persisteixen en la idea de presentar la guerra imperialista com una missió on l'exèrcit ocupant lluita única i exclusivament contra els talibans per a alliberar a la població afganesa. Però com estan demostrant els esdeveniments, els imperialistes no només estan lluitant contra els talibans, estan lluitant contra un autèntica insurrecció popular, en la qual participa la majoria de la població. 

Un dels motius de l'augment d'aquest suport popular a la insurrecció són les atrocitats comeses per les tropes imperialistes, moltes d'elles van sortir a la llum aquest estiu en els 90.000 documents publicats per la web Wikileaks: tortures, bombardejos indiscriminats, redades nocturnes, assassinats selectius... Segons augmenten aquest tipus d'actes també augmenta el suport als insurgents i l'odi cap als ocupants. 

A finals d'agost, per exemple, va haver una redada nocturna a Jalalabad (al sud de Kabul) en la qual van morir dues dones i un nen. Aquest incident va desencadenar protestes en les quals van participar milers de persones. El 10 de setembre, a Faizabad es va produir altra manifestació amb 10.000 persones que va intentar assaltar una base alemanya de l'OTAN després de l'assassinat d'un jove afganès. A l'endemà, en la província de Logar un altra multitud va intentar assaltar els edificis del govern... Aquests són només alguns exemples de protestes habituals contra les tropes ocupants.

L'oposició a la guerra cada vegada és major en aquells països els governs dels quals participen directament en l'ocupació imperialista, recentment Holanda i Canadà han retirat les seves tropes. Als EEUU més del 60% de la població està en contra d'aquesta guerra. A l'Estat espanyol, segons un estudi publicat al setembre per la Fundació BBVA, el 70% de la població creu que s'han de retirar immediatament les tropes, com a més tard el 2011. És un escàndol que el govern del PSOE segueixi participant en una ocupació imperialista que només serveix per a provocar sofriment a milions de persones, per no parlar dels més de 2.000 milions d'euros que duu gastats, mentre al mateix temps redueix dràsticament les despeses socials.
 [Font: www.antiwar.com]