Els treballadors marxistes de les drassanes estan llançant la proposta de que el sector naval, que en moltes zones de l'Estat (Galícia, Andalusia, País Valencià…) està mobilitzant-se en defensa de les ocupacions, es sumi el proper 11 de juliol a la manifestació de miners a Madrid amb la qual culminarà la III Marxa Negra iniciada avui. Aquest és el text distribuït a Ferrol:

 UNIM-NOS ALS MINERS A MADRID EL DIA 11

 Avui parteixen cap a Madrid quatre columnes de miners, en una marxa a peu que culminarà amb una gran manifestació en aquesta ciutat l'11 de juliol.

 Des de l'anunci de la retallada en el Pla del Carbó, els miners no van trigar ni quinze dies a anar a Madrid, per després iniciar una vaga indefinida amb manifestacions massives i constants, participació de les dones, etc. Els miners estan donant un exemple de dignitat i lluita obrera, guanyant-se el suport no només de les conques, sinó de tots els treballadors de l'Estat espanyol i fins i tot d'altres països. Cal destacar la solidaritat dels miners britànics, que, com ells mateixos expliquen, volen així retornar l'ajuda econòmica dels seus companys espanyols durant la gran vaga minera del 1984-85 a Gran Bretanya, que va durar tot un any.

 Els treballadors del sector naval hem d'aprendre de la lluita dels miners.

 Tenim exactament els mateixos problemes que ells (estan en joc milers de llocs de treball i el futur de comarques senceres) i com ells estem en lluita (Galícia, Andalusia, València…). Però mentre els miners estan duent a terme una lluita unificada a nivell estatal, nosaltres anem cadascun pel nostre costat, i així ens va.

 És lamentable que no haguem donat ni un sol pas per fer confluir les lluites de les drassanes de Ferrol i Vigo. I encara és més lamentable que mantinguem completament separada la lluita per la càrrega de treball de Navantia a la ria de Ferrol i a la badia de Cadis.

Això és un crim contra el moviment obrer, al que contribueixen els dirigents sindicals miops que llancen discursos localistes i presenten a les altres factories com la “competència” que amenaça el futur de les pròpies, la qual cosa només beneficia al PP. I això val tant per a aquells dirigents gaditans que rebutgen la construcció d'un dic flotant a Ferrol com per a aquells dirigents ferrolans que diuen que les factories andaluses tenen unes pèrdues “per complet inassumibles i inadmissibles” que amenacen amb enfonsar l'empresa. Ni els treballadors d'aquí ni els d’allí som responsables de la mala gestió de Navantia! O ens salvem tots, o no se salvarà ningú! I el mateix es pot dir respecte a la divisió entre treballadors de l'empresa principal i de les companyies: només pot conduir a la degradació de les condicions laborals de tots.

En aquests moments, la lluita minera és el conflicte laboral més important. La derrota del govern seria una victòria de tots els treballadors perquè seria una derrota de les polítiques de retallades del PP. Per això tots els treballadors hem d'ajudar als miners a vèncer.

 Mineria i drassanes som dos sectors emblemàtics. La unificació de les nostres lluites seria una gran pressió sobre el PP perquè encoratjaria a la resta de la classe obrera a donar una resposta combativa i empenyeria cap a una nova vaga general, aquesta vegada de 48 hores, contra la degradació de les condicions de vida i treball.

 Per aquestes raons, els marxistes fem dues PROPOSTES al conjunt dels treballadors:

 1) Acudir a Madrid el dia 11 per manifestar-nos al costat dels miners en defensa d'un futur digne per a tots.

2) Fer una crida a la resta dels treballadors del sector naval de tot l'Estat perquè també acudeixin i per lluitar units,  acabant amb les divisions entre nosaltres.

Queden gairebé tres setmanes pel dia 11. Si la majoria dels treballadors està d'acord amb anar a Madrid, hi ha temps per organitzar la marxa.  Presentarem la proposta en l'assemblea general de Fene i Ferrol del dimarts 26 i a tots ens correspondrà decidir.

 Per la unificació i extensió de les lluites!