També volem avui tenir un especial record per a aquells que no podran estar en la manifestació perquè romanen tancats en els pous Santiago i Candín a Astúries, Santa Creu en León i Ariño a Terol. Ens agradaria fer-los arribar a ells i les seves famílies tot el nostre ànim i alè, per la tenacitat i resistència que estan demostrant. La lluita de la mineria s'ha convertit ja en un referent per al conjunt del moviment obrer, en l'Estat espanyol i internacionalment.

La transcendència d'aquesta mobilització per al futur de la mineria i de la classe treballadora és enorme. En el cap de molts està la qüestió que aquí ens estem jugant la continuïtat del sector. Per aquest motiu pensem que a més de demandar el compliment de les ajudes pactades és necessari ampliar les reivindicacions de manera que es garanteixi també la continuïtat de tots els llocs de treball i la industrialització de les conques. La patronal del carbó pretén una vegada més que la suor i la sang dels treballadors els treguin les castanyes del foc i, de forma oportunista, pretén fer-nos creure que tots estem en el mateix vaixell. Però és la mateixa patronal que paga en el dia a dia salaris de misèria, impedeix en molts casos l'organització sindical i es nega a aplicar les més elementals normes de seguretat, mentre s'enriqueix a costa de les subvencions públiques.

La mineria juga un paper social essencial. Per això pensem que és necessari exigir la nacionalització de tota la mineria privada, integrant-la en una gran empresa minera estatal que garanteixi la continuïtat d'aquest sector estratègic i de totes les ocupacions. No podem acceptar la destrucció de més llocs de treball en la mineria en tant no es crein d'altres alternatius en altres branques industrials. Massa coneixem ja el resultat de les promeses d'industrialització que només han servit per augmentar els beneficis d'un grapat d'empresaris.

Cal quedar-se a Madrid fins a aconseguir les reivindicacions!

La lluita d'aquests mesos ha demostrat la decisió dels miners i les seves famílies d'arribar fins al final. Una mobilització justa que ha aconseguit arrencar la solidaritat activa del conjunt de la classe obrera de tot l'Estat, però que ha estat resposta pel govern del PP amb arrogància i menyspreu. Rajoy i el Ministre Soria han deixat clar que només tenen oïdes per als banquers i els grans empresaris, els interessos dels quals defensen amb afany. Enfront d'aquesta actitud és necessari deixar clar que estem determinats a guanyar aquesta batalla. Per això, una mesura contundent i positiva seria que els miners decidissin quedar-se a Madrid, acampant a la Porta del Sol, que s'ha convertit en un símbol de referència, fins que el govern satisfaci les reivindicacions mineres, incloent per descomptat, la posada en llibertat, i la retirada dels càrrecs, a tots els miners i treballadors detinguts durant els últims dies.

Aquesta mesura tindria un impacte enorme. Els dirigents de CCOO i UGT haurien d'impulsar i recolzar aquesta iniciativa, posant tots els seus recursos per ampliar i organitzar la solidaritat amb els miners a totes les empreses, llocs de treball i barris obrers de la ciutat. Cal aprofitar l'enorme simpatia social que la lluita minera ha despertat. La marxa negra s'ha anat convertint en un exemple de combativitat per als treballadors de tot l'Estat, just al moment en què el govern del PP està llançant un nou i brutal pla de retallades que afectarà les prestacions de la desocupació, les pensions, la sanitat i l'ensenyament i implicarà una nova onada d'acomiadaments al sector públic.

 La lluita minera es dóna en un moment de creixent contestació contra les mesures de govern del PP, a les quals els treballadors i els joves estem responent cada vegada que tenim ocasió, d'una manera massiva. Així va succeir amb la Vaga General contra la reforma laboral, en les lluites contra les retallades educatives o sanitàries o més recentment, en les massives mobilitzacions de l'aniversari del 15-M. El moviment obrer està demostrant una vegada i una altra que està disposat a barallar per tirar enrere les polítiques antisocials que pretenen imposar-nos. Per tant, la lluita minera es produeix en un ambient social favorable per als seus objectius. Estem convençuts que la lluita minera es pot guanyar, a condició d'estendre-la i ampliar-la, sumant nous sectors a la mobilització, alguna cosa que està en mans dels dirigents estatals de CCOO i UGT.

 La convocatòria de Vaga General a les comarques mineres ha estat, sota el nostre punt de vista, un pas molt positiu per obrir la lluita a altres sectors i incrementar la pressió, però és necessari anar més enllà. De fet, en el context actual, la unitat entre els diferents sectors en lluita, i l'extensió dels conflictes és una tendència natural entre els treballadors, que són conscients que és necessari agrupar tota la força possible si volem parar els atacs del PP. Les direccions d'UGT i CCOO tenen tot al seu favor per fer possible que això es concreti en un pla de lluita unificat amb altres sectors; de forma immediata amb el Naval, que actualment està mobilitzant-se en demanda de càrrega de treball, però també amb RENFE i FEVE, que estan en vies de privatització, i molts altres sectors. Per contra, l'estratègia de continuar mantenint separades les mobilitzacions i segregar la lluita per sectors té avui dia una difícil justificació, i sota el nostre punt de vista és el principal obstacle per frenar l'ofensiva del PP i per a la pròpia lluita minera.

 La unificació de les lluites, amb la convocatòria de manifestacions i vagues conjuntes, tindria un efecte electritzant entre els treballadors afectats i serviria de preparació per a la convocatòria d'una vaga general de 48 hores contra totes les mesures de retallades i reculades de drets que està imposant el PP. Els dirigents de CCOO i UGT no poden continuar més temps sense donar una resposta contundent i general enfront dels atacs més greus de les últimes dècades. La convocatòria d'una nova vaga general és urgent, i hauria d'estar inclosa dins d'un pla de mobilitzacions ascendent, cada vegada més contundent, i que tingui com a objectiu organitzar una àmplia i profunda rebel·lió social contra el govern del PP i les seves mesures.

 No hi ha futur sota el capitalisme

 Com s'està posant de manifest en aquests dies amb el vergonyós rescat a la banca, l'argument que "no hi ha diners" és completament fals. Sí hi ha diners, però el govern del PP ho empra per afavorir als banquers i els especuladors, els responsables de la crisi actual que patim. Rajoy i els seus ministres pretenen fer-nos creure que la política de retallades és l'única política possible. Sí, és l'única possible sota el sistema capitalista. Per això, els treballadors i els joves hem d'oposar a aquest programa les nostres pròpies reivindicacions, que garanteixin la qualitat de vida, el dret al treball i els serveis públics de qualitat a la majoria de la societat. Enfront de la brutal crisi que pateix el sistema capitalista, avui més que mai  reivindicar la nacionalització i la renacionalització dels sectors estratègics i bàsics de l'economia (banca, mineria, siderúrgia, elèctriques) i el seu control per part dels treballadors. L'establiment d'una economia planificada al servei de la majoria és l'única solució per garantir l'activitat industrial i els llocs de treball i ha de ser una prioritat per a les organitzacions de l'esquerra i per als nostres sindicats de classe. No hi ha capitalisme de rostre humà, no hi ha futur per a les noves generacions sota aquest sistema. L'única sortida és la lluita per la transformació socialista de la societat.

 Els miners marquen el camí

 En defensa tots els llocs de treball a la mineria

 CCOO i UGT han d'unificar les lluites i organitzar una Vaga general de 48 hores

 Uneix-te a nosaltres per lluitar per aquest programa!

 Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

 Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

 Llanoponte 33 baix (Avilés)

 Telf. 985 55 09 33

 I a Madrid 91 428 03 97