Més de 2 milions de persones surten als carrers contra la "reforma"de les pensions del governo Sarkozy. Nova vaga general el 23 de setembre
Eldimarts 8 de setembre segons els sindicats francesos 2,7 milions de persones esvan manifestar en més de 220 ciutats i pobles de tota França per a oposar-se ala contrareforma de les pensions del govern Sarkozy que, entre altres mesures,pretén augmentar l'edat de jubilació. Aquesta és la segona jornada de lluita enmenys de 3 mesos, el passat 24 de juny va haver altra gran mobilització que vaaconseguir també treure als carrers a més d'un milió i mig de treballadors.Segons François Chérèque, secretari general de la segona central sindicalfrancesa, la CFDT, és "la major participació de l'última dècada". Lavaga va estar convocada pels sis principals sindicats, i va ser recolzada pelsdos principals partits de l'esquerra (Partit Socialista i Partit Comunista).
Lesmanifestacions en les grans ciutats han estat massives, a París més de 270.000persones; a Marsella 200.000; a Lille 35.000; a Flanders 25.000; a Burdeus 110.000;a Lió 35.000 o en Toulouse 110.000. El seguiment de la vaga ha estat important,el propi govern ha hagut de reconèixer que ha "estat significatiu".En el sector educatiu, segons el sindicat FSU (principal sindicat del sector),en primària l'atur va ser del 60% i en secundària del 55%, en total van pararmés de 500.000 professors, en el sector ferroviari l'atur va superar el 50%, enel servei postal va superar el 40%, en France Telecom un 40%, cal tenir encompte que el govern va imposar uns serveis mínims abusius. El transport vaquedar pràcticament paralitzat, en la regió de París es van cancel·lar el 25%dels vols, les 6 refineries estatals van estar produint al mínim. En el sectorprivat el seguiment de la vaga també va ser important, on més es va notar vaser en la banca i en laindústria, sobretot en grans empreses com Renault, Peugeot-Citroen, Alcatel,Airbus o Total. Segons les enquestes el 73% de la població donava suport lavaga i el 80% creu que la" reforma" de les pensions és"injusta".
Crisidel govern Sarkozy
QuanSarkozy va arribar a la presidència de França el 2007, semblava destinat aconvertir-se en un dels "grans líders europeus". Però tres anysdesprés ha demostrat ser un líder amb peus de fang i la seva popularitat a poca poc s'esfondra, no només en l'exterior, sinó també en el seu propi país,actualment tot just el 30% de la població dóna suport la seva gestió. Però amés durant els últims mesos han anat apareixent tot un seguit d'escàndols decorrupció que afecten no només a dirigents del seu partit, la UMP, sinó també amembres del seu gabinet, com el ministre de treball Eric Woerth, responsable dela contrareforma de les pensions i implicat directament en l'escàndol de LilianeBettencourt, la propietària de L'Oreal, acusada d'evadir impostos durant anys.Precisament l'assessor fiscal de Bettencourt durant tots aquests anys eraWoerth. A més s'ha demostrat que la UMP durant la campanya per a les eleccionspresidencials de 2007, en les quals va sortir triat Sarkozy, va rebre de Bettencourtgenerosos donatius il·legals. Un altre escàndol sonat l’ha protagonitzatChristian Blanc, Secretari d'Estat del Gran París, obligat a dimitir després dedescobrir-se que es va gastar 12.000 euros de les arques públiques en puroshabans. Que surtin a la llum aquest tipus de coses i al mateix temps el governdemani a la classe obrera que "s’ajusti el cinturó" només ha servitper a provocar més indignació i ràbia entre els treballadors.
L'expulsiód'immigrants, una forma de desviar l'atenció
Aquestsúltims dies Sarkozy ha estat notícia per la seva política antimmigració il'inici de l'expulsió dels gitanos romanesos. L'excusa ha estat la guerracontra la inseguretat i ha utilitzat dos incidents aïllats, l'assalt de dosturistes a una comissaria en la vall de Loire i la mort d'un emigrant africà enGrenoble després del robatori en un casino. Realment es tracta només d'unamesura que pretén desviar l'atenció dels greus problemes als quals s'enfrontael seu gabinet, tant els problemes d'escàndol i corrupció que l’acorralen, comdel front que s'acaba d'obrir d'enfrontament directe amb el moviment obrer acausa de les contrareformes que està aplicant. El dissabte 4 de setembre aParís més de 100.000 persones es van manifestar per a oposar-se a aquesta mesuraracista i les enquestes demostren que més del 70% de la població està en contrad'aquesta mesura.
Novavaga general el 23 de setembre
