La classe obrera de l'Estat espanyol, igual que elstreballadors de tota Europa, està sent sotmesa a un atac que, per la sevaprofunditat i per la seva amplitud, té un caràcter històric. El temor inicialdel govern del PSOE de trencar la "pau social" ha estat contrarestatper la completa assumpció i ferma defensa de les urgents necessitats d'unsistema capitalista malalt, immers en una crisi profunda i sense perspectivesde sortida immediata. Efectivament, per als capitalistes, la reforma laboral,la reforma de les pensions, les retallades pressupostàries en sanitat i educaciópública, la retallada de drets sindicals i la reducció dels salaris són mesuresque tenen una importància decisiva i estratègica. S'ha deslligat un particularcampionat entre les burgesies nacionals de tot el món, especialment europees,per a veure qui és capaç d'aplicar contrareformes més profundes i mésràpidament. 

El 29-S no ha de marcar la tornada al“diàleg social” sinó l'inici d'un moviment cada vegada més ampli

El govern del PSOE s'està escorant cada vegada més ala dreta. A l'agost van endurir les condicions per a accedir a l'ajuda de 426euros als desocupats, i ara anuncien la total retirada per a febrer. En el seuviatge a Tòquio a principis de setembre va assegurar als capitalistes japonesosque el govern estava "abordant les reformes que més preocupen alsinversors internacionals", i va anunciar la immediatesa de la reforma deles pensions, fins i tot amb l'oposició dels sindicats, i el dia 10 del mateixmes va advertir, en al·lusió directa a la vaga general: "El Govern, perdescomptat, mantindrà la reforma i molt més una vegada que està aprovada pelparlament" (10/09/10). Per això és fonamental preparar-se des de ja pera l'escenari posterior a la vaga. Calibrar la importància que per a laburgesia tenen aquestes mesures és fonamental per a situar el context general enel que es produirà la vaga general del 29-S, l'escenari posterior i els reptesque es desprenen per a la classe obrera. La convocatòria de la vaga general ésun esdeveniment positiu i d'enorme importància ja que dóna motiu, per primeravegada des de l'inici de la crisi, a una contestació general de la classeobrera enfront de les agressions que està sofrint. No obstant això, el 29-S no seràsuficient per a parar els plans del govern. L'exemple de Grècia demostra queestem davant una lluita molt dura, que no es resoldrà en un sol acte. 

Els treballadors són perfectament conscients queaquesta lluita serà difícil. La qüestió decisiva per a crear l'ambient propicien les fàbriques i garantir un seguiment massiu de la vaga no és obviarl'enorme resistència que presentarà el govern i la burgesia i cada empresari enparticular en les fàbriques a rectificar els atacs, sinó transmetent claredat icontundència respecte als objectius i la continuïtat de la lluita. La vagaadquirirà una ressonància diferent en funció de si s'enfoca com una vàlvula d’escapamentpuntual o com un punt de partida per a una escalada de mobilitzacions cadavegada més àmplia i organitzada. La credibilitat de qui impulsa una acció és unfactor clau en l'èxit de la mateixa. Existeix un profund sentiment de malestarsocial, però la seva forma d'expressió serà extremadament sensible a l'actuaciódels dirigents de CCOO i UGT.

Enfrontar-se als plans de la burgesiaexigeix una política alternativa

En l'acte sindical de Vista Alegre el 9 de setembre,tant Toxo com Méndez van emfatitzar molt en els seus discursos sobre lagravetat dels atacs i en la importància de l'èxit de la vaga. No obstant això,també es van donar clars senyals de predisposició a tornar pel camí delanomenat "diàleg social". En un comunicat de CCOO i UGT de l’1 desetembre, en el qual apel·la a la participació massiva en la vaga generalcontra la reforma laboral, s'insta al govern "a abordar, entre altresreformes necessàries, la del sistema de pensions des de la concertació i eldiàleg". En comptes d'estar llançant aquest tipus de missatgesdesconcertants, els dirigents sindicals han de donar un senyal clar de refús atotes les mesures, demanant la seva completa retirada i dient que l'únicescenari en que els sindicats tornaran a la taula de negociació serà per anegociar millores i no reculades. Els treballadors no volem atacs senseconsensuar, ni consensuats. A més, ha estat el desprestigi sindical provocatper la política de concessions permanents al govern i la patronal mitjançant la"concertació i diàleg" durant llargs anys un dels factors que haanimat al govern i la burgesia per a passar a l'ofensiva. Cal treure lesconclusions fins a les últimes conseqüències del que està succeint! La qualificacióde la vaga com una "putada" per part de Toxo en una entrevista va sermolt més que una anècdota; revela que existeix encara una gran resistència aemprendre un canvi més profund i complet de la política sindical. El propiretard en la convocatòria de la vaga, que se celebrarà a 20 dies que la reformalaboral s'hagi aprovat en el parlament, és conseqüència d’aquesta.

Una de les bases d'aquesta resistència a un canvimés profund i coherent en la política sindical és la inèrcia conservadora del'aparell burocràtic dels sindicats, que se sent incòmode davant la perspectivad'un enfrontament continuat amb la burgesia que li obligui a sortir-se de laplàcida rutina emparada en la política de sindicalisme "responsable"i de "diàleg". No obstant això, la clau de la resistència a girar capa una política sindical més combativa i conseqüent amb les necessitats de laclasse obrera té arrels polítiques més profundes. En l'actual context històricde capitalisme decadent, fins i tot les reivindicacions més elementals de laclasse obrera, com el rebuig a les contrareformes en marxa, impliquen de formaimmediata un xoc frontal amb les bases mateixes del sistema. Per això la lluitasindical és, alhora i de forma inevitable, una lluita política en la qual esposa sobre la taula la necessitat de donar una alternativa general alcapitalisme i aquesta alternativa no pot ser altra que la lluita per unasocietat socialista. Un gir a mitges, una orientació que tracti de frenar elsatacs de la burgesia però que al mateix temps es mantingui dintre de lafrontera ideològica d'acceptació de l'economia de mercat, de seguida revela lesseves debilitats, contradiccions i ineficàcia pràctica en la defensa delsinteressos de la classe obrera. 
La classe obrera té capacitat per a detenir aquests atacs, però per amaterialitzar la seva força i desplegar tot el seu potencial de lluita ésfonamental una tàctica, una estratègia, uns mètodes, un programa i unaperspectiva d'acord amb la gravetat de la situació. Realment l'única manera defer que el govern retrocedeixi és que el moviment de resposta de la classeobrera i de la joventut arribi a un grau tal d'amplitud i consistència queamenaci amb desencadenar una rebel·lió social. Els dirigents sindicals esresisteixen a arribar a aquest punt crític, desitgen evitar aquest escenaricosti el que costi, i no obstant això és l'únic que faria possible que laburgesia fiqués els seus plans d'atacs en el calaix, inclosa la seva fermaaspiració d'afeblir al màxim el poder dels sindicats.

La principal debilitat del moviment obrer està en laseva direcció. No és la manca de força. Les mobilitzacions dels miners a León iTeruel, la passada vaga de Metro de Madrid, dels companys d'Auto Res, o lesmanifestacions de masses a tota Europa i les grans vagues generals que hanrecorregut França, Itàlia, Grècia i altres països ho demostren. Amb unaorientació decidida en l'acció i coherent en les idees, enarborant unaalternativa socialista a la crisi del capitalisme, els treballadors podrienavançar molt més ràpidament i derrotar més fàcilment els atacs que estan enmarxa. Els treballadors podrien explotar a favor seu totes les contradiccionsque existeixen en la direcció del reformisme i de la pròpia burgesia i la seva absolutafalta d'autoritat moral i política davant les masses. La crisi latent queexisteix en el PSOE, expressada en l'enfrontament obert entre candidats aMadrid i altres zones, és producte, en últim terme, de la contradicció cadavegada més escandalosa entre la política de la seva direcció i la seva basesocial. Són només indicis, però molt significatius, de les enormes dificultatsamb les quals es trobaria el govern i la direcció del PSOE davant un movimentmassiu i organitzat de la classe obrera amb una orientació anticapitalista.

La vaga general com palanca per aconstruir un referent de sindicalisme combatiu

Per als sectors més conscients del moviment obrer lalluita per l'èxit de la vaga general no pot estar deslligada d'un objectiu quenomés es pot arribar en un termini més llarg, que és la construcció, en cadaempresa, en cada sindicat, en cada posició d'un referent de sindicalisme declasse i combatiu. La vaga general i tot el debat que està relacionat, ha deser un punt de recolzament en la lluita per una profunda transformació de lesnostres organitzacions sindicals, per a convertir-les en eines greixades ieficaces per a plantar cara a la nova fase en la qual ha entrat el capitalisme.Hem de defensar que s'organitzin en tots els centres de treball assembleesparticipatives i democràtiques, la formació de comitès de vaga amb membreselegibles i revocables i coordinats a escala local, autonòmica i estatal. A mésde defensar mètodes democràtics cal plantejar una alternativa i entrar de pleen el debat ideològic de fons que la pròpia burgesia i el govern està suscitantquan diu que aquestes mesures són "inevitables". Com que sóninevitables? Són inevitables sota el capitalisme, però el capitalisme no ésl'únic sistema possible, el nostre horitzó se situa una societat diferent,organitzada amb altres criteris. 

La crisi del capitalisme no es pot resoldre amb méscapitalisme. Al capitalisme malalt cal oposar-li la lluita per una societatsocialista, sense propietat privada dels mitjans de producció, on la classetreballadora planifiqui democràticament les increïbles  riqueses que existeixen en benefici de tots.Cal dir alt i clar que si es poden defensar els llocs de treball, lluitarcontra l'atur, i mantenir la despesa social. Per a això cal acabar amb elcontrol asfixiant que els banquers i els grans monopolis exerceixen sobre lasocietat. Cal garantir que els recursos econòmics, la tecnologia i la ciènciaestiguin al servei de la majoria de la població i no subordinades al màximbenefici d'una petita minoria de paràsits.

Organitza'tamb nosaltres per la transformació socialista de la societat!

Uneix-te alCorrent Marxista Militant per a lluitar per aquesta alternativa: