Pel cobrament immediat de les nòmines, pelfutur de les comarques mineres

Des de principis del mes de setembre, a lescomarques mineres de Castella-Lleó, Astúries i Aragó s'han succeït tot tipus demobilitzacions, tancaments i tallades de carreteres exigint el pagament de lesnòmines pendents de més de 2.500 treballadors de Vitorino Alonso i LamelasViloria. També reclamen la signatura del Reial decret que regula el consum decarbó nacional per part de les empreses elèctriques i el compliment de lesinversions contemplades en el Pla del Carbó, afectat durament per lesretallades pressupostàries dels últims mesos.

Les reivindicacions dels miners pretenen,en definitiva, clarificar una vegada més un horitzó que es presenta incert desque s'iniciessin les successives reconversions mineres als anys 80. Des dellavors el sector ha anat perdent llocs de treball, des dels més de 50.000 queva arribar a tenir fins als actuals 8.000. Aquesta autèntica sagnia de llocs detreball no va ser en cap moment contrarestada per la creació d'ocupacionsalternatives que poguessin absorbir aquesta destrucció d'ocupació, i lahistòria recent de les comarques mineres combina el fracàs dels diferents plansde reindustrialització i la perdua de vigor social amb els periòdics brots deconflictivitat davant els successius atacs que ha sofert la mineria,fonamentalment l'empresa pública.

Ara, el bloqueig al Reial decret en elParlament Europeu ha donat la veu d'alarma sobre la continuïtat de la mineriaen el curt termini. Cal dir que una vegada més s'utilitza "l’excusa"de la Unió Europea per a, a la pràctica, retallar drets o desmantellar teixitindustrial. Per què el Parlament Europeu mai legisla contra els beneficisempresarials, o contra el tancament d'empreses, o contra la retallada delsnostres drets laborals i socials per part del govern de torn? El govern delPSOE ha de garantir la continuïtat del sector ja que dècades de reconversió nohan servit per a engegar alternatives industrials al mateix.

En aquesta ocasió, a les demandes generalsde garanties de futur s'uneixen, com comentàvem, les protestes contral'impagament salarial en dues mines privades, pertanyents a Vitorino Alonso iLamelas Viloria. Mentre continuen sense abonar el salari als treballadors,aquests individus pretenen aparèixer com "víctimes" ells mateixos.Les declaracions de Manuel Lamelas Viloria plantejant que "la solució noestà en les nostres mans" i que "pot ser que darrere dels miners hàgimde tancar-nos també nosaltres, els empresaris" són un insult i unaprovocació cap als treballadors, i més després d'haver rebut milions d'eurosd'ajudes públiques, la destinació final de les quals no es coneix. Tant aquestpersonatge, com Vitorino Alonso són el millor exemple del paper que jugal'empresa privada en la mineria.

Empresaris de la mineria privada, unsparàsits

Des de les pàgines de Militant recordem,per exemple, el conflicte sorgit fa uns anys en Coto Minero Narcea, propietatde Vitorino Alonso, quan va acomiadar a 14 treballadors per secundar una vagareclamant mesures adequades de seguretat o la lluita d’Antracitas de Gillón,propietat de García-Munté, on la precarietat era total i la majoria de laplantilla estava subcontratada en condicions penoses. Aquests no són casospuntuals, sinó el pa de cada dia per als treballadors de la mineria privada.Fets com aquests ens reafirmen en el caràcter parasitari dels empresaris delcarbó, que en res contribueixen al progrés econòmic, mentre consumeixenrecursos públics en el seu propi benefici. Ara pretenen utilitzar lesmobilitzacions mineres per a aconseguir més recursos de l'estat, amb el discursque tots "estem en el mateix vaixell".

Però no és així. De cap manera. L'exigènciaque se signi el Reial decret que obliga a consumir el carbó nacional és, perdescomptat favorable per a aquests empresaris perquè els garanteix un mercatintern segur. Pel seu costat, les elèctriques prefereixen consumir el carbód'Europa de l'Est, molt més barat entre altres coses per la precarietat de lescondicions de treball. Però ambdós sectors no són més que dos taurons lluitantpel millor mos, demanant quan els convé la intervenció de l'estat d'una banda ,i quan no defensant les bondats de "la iniciativa privada". De fet ,fins a fa poc Hunosa comprava la producció de la mineria privada il'emmagatzemava fins que podia vendre-la a les elèctriques, d'aquesta maneraels empresaris privats no assumien cap risc. I encara així, això no ha impedittot tipus de fraus i hi ha bastants indicis de la compra de carbó estranger perpart d'empresaris com Vitorino Alonso que després es revenia a Hunosa a preu decarbó estatal.

Per l'expropiació de les mines

Per a acabar amb aquesta situació, donarrealment estabilitat al sector i garantir l'ocupació pensem que seria necessarilluitar per l'expropiació d'aquestes mines, sense indemnització, i per la sevaincorporació a una gran empresa pública, en la qual els treballadors participinde forma directa del control i gestió de la mateixa, trencant amb la tendènciade les últimes dècades de fragmentar cada vegada més el sector, subrogant alsseus treballadors i unificant les condicions laborals i salarials. Cada vegadaés més complicat aplicar pegats temporals que pal·liin una o altra situacióconcreta. Ara, amb la cruesa de l'actual crisi econòmica tenallant alstreballadors, o el moviment obrer avança d'una forma decidida o no serem capaçosde mantenir tan si més no la situació actual. Si no aconseguim fer retrocediral govern i a la patronal, inevitablement retrocedirem nosaltres.

Els miners de nou estan donant un exemplede força i combativitat, i volem reiterar una vegada més la nostra solidaritati suport a aquesta lluita, així com als quatre dies de vaga convocats per CCOOi UGT per a la mineria tant pública com privada. Però molt especialment volemtraslladar una salutació i tot l'ànim als quatre treballadors de Coto MineroCantábrico i Hijos de Baldomero García, que duen ja més d'una setmana en vagade fam. També per als 50 miners tancats en duríssimes condicions en el pou LasCuevas de Velilla, a Palència i els 12 tancats en el pou Casares a Lleó. Perals 200 treballadors que han iniciat la marxa de Villablino a León, i per a lamarxa dels miners asturians des de les comarques de l'Occident, el Cabal i elNalón, i en general per a tot el col·lectiu de miners que, una vegada més hanhagut de sortir al carrer per a, en última instància, defensar la continuïtatdels llocs de treball i el futur de les comarques mineres.

Ànim companys! La vostra lluita és la nostra lluita!