Des del Corrent Marxista Militant volem mostrar la nostra solidaritat als treballadors de SEAT. Després que els treballadors, per a mantenir els seus llocs de treball acceptessin nombrosos sacrificis, l'any començava amb l'anunci de 330 acomiadaments. Al·legaven que eren baixes motivades pel "baix rendiment" i que afectaven fonamentalment a directius de l'empresa. No obstant això, aviat es va fer evident les veritables intencions de la multinacional: un ERE encobert.

Mentides i atacs a SEAT

Segons les dades facilitades pels sindicats, només un de cada sis acomiadats és un directiu (dels 120 treballadors amb els quals ja s'havia pactat la seva prejubilació, només un era directiu): entre els afectats hi ha joves matricers -que tindran molt difícil trobar una nova ocupació quan han estat acomiadats per "baix rendiment"-, treballadors premiats amb recents ascensos, treballadors de SEAT Sport -campions el 2009 per segon any consecutiu del Campionat Mundial de Turismes-, treballadors de manteniment, un responsable del sistema informàtic que havia tingut recentment dos infarts… La cara dura de l'empresa no és nova, recorda quan el 2005 i en ple boom econòmic va acomiadar a 660 treballadors en ple Nadal. Als amos de SEAT poc els importa les conseqüències socials de les seves decisions empresarials. No els tremola el pols a l'hora de llançar a l'atur a famílies senceres amb la condició de poder guanyar uns quants euros més.

A pesar de les constants promeses de l'empresa d'asseure's a negociar els acomiadaments, a l'hora de la veritat només hi ha hagut desvergonyiments i arrogància. El comitè d'empresa, després d'una setmana d'enormes tensions, denúncies i aturs espontanis, ha respost amb la convocatòria de vaga per a dilluns que ve, el 25 de gener.

SEAT tracta d'imposar unes relacions laborals individuals, al marge de la negociació col·lectiva. Com ha assenyalat el comitè d'empresa, d'acceptar aquests acomiadaments, es reconeixeria a l'empresa la potestat d'acomiadar a centenars de treballadors de manera individual. La figura de "baix rendiment", molt poc utilitzada per les empreses abans de la crisi, ara s'utilitza molt més per a justificar EROs. La patronal ho fomenta perquè condueix necessàriament a la relació individual entre empresa i treballador que tant enyoren. Com expliquen des dels sindicats, l'atac a SEAT va més enllà de l'empresa automobilística, és un atac als drets laborals del conjunt de la classe obrera.

No als EROs, que no es perdi un sol lloc de treball

Com s'ha atrevit l'empresa a llançar un atac així? Com sempre, la debilitat convida a l'agressió. Els treballadors que van acceptar una congelació salarial en el referèndum celebrat al març ho van fer després que la direcció de SEAT amenacés durant mesos amb un ERO per acomiadar a 1.500 treballadors. Ara estem veient com les veritables intencions de la patronal no eren evitar acomiadaments sinó fer recaure sobre les esquenes de la plantilla els plats trencats de la crisi. I si les congelacions i els ERO temporals no són suficients per a mantenir els beneficis, llavors cal acomiadar a treballadors.

Darrere de totes aquestes mesures subjeu la mateixa filosofia: els treballadors som els responsables de la crisi. I per descomptat aquesta idea és absolutament falsa. Que potser durant els anys de boom els empresaris compartien amb els treballadors els enormes beneficis que aconseguien a costa del nostre treball? No estan, els empresaris i banquers sortint pràcticament indemnes de la crisi, mentre que milions de treballadors se’n van a l'atur?

Entrar en el joc de l'empresa, acceptant ERO rera de ERO, sacrifici rera de sacrifici, afebleix a la plantilla i afebleix als sindicats enfront de la patronal. Els EROs imposats per l'empresa a més tenen un efecte desmoralitzant entre els treballadors que es queden fora i en la pròpia confiança de la plantilla en la capacitat del comitè d'empresa de liderar una lluita conseqüent per mantenir l'ocupació.

SEAT va avaluar que l'inici d'any era el moment adequat per a llançar un nou atac greu. No contaven amb la voluntat de lluita dels treballadors. Les vagues i aturs espontanis que han protagonitzat els treballadors de Zona Franca i Martorell demostren la disposició a la lluita de la plantilla. Ara cal aprofitar aquesta força per a impulsar la mobilització fins a detenir els acomiadaments.

Les lliçons de la lluita contra els acomiadaments en Nissan

Durant els últims mesos de 2008 els treballadors de Nissan van protagonitzar una lluita frontal contra els 1680 acomiadaments que pretenia dur a terme la multinacional. La lluita va servir per a aglutinar a altres empreses també en lluita, més petites i que difícilment podien frenar els atacs de la patronal en solitari. Fruit de la lluita, l'empresa es va veure obligada a modificar els seus plans: va retirar l’ERO d'extinció, però va elaborar un pla d’EROs temporals i baixes incentivades. A canvi els dirigents sindicals van donar per finalitzades les mobilitzacions. Va ser un error molt important. Es va desaprofitar la força i solidaritat recaptada, refredant el conflicte, acceptant els arguments de l'empresa i donant-li la iniciativa. Al juliol de 2009, sis mesos després de la signatura de l’ERO temporal, l'empresa es va sortir amb la seva sumant els gairebé 1700 acomiadaments entre baixes "incentivades" i els 698 acomiadaments d'un ERO d'extinció.

Ara, enmig d'un nou ERO temporal vigent fins a març, davant un repunt de la producció, l'empresa, en lloc de recolocar als treballadors acomiadats després de l'últim ERO, tal com havia acordat amb ells ha obligat als treballadors a treballar el dissabte. En resposta el comitè ha convocat vaga per al 23 i 30 de gener.

Així doncs, l'experiència demostra que ni a Nissan ni a SEAT, els sacrificis dels treballadors evitaran nous atacs.

Unificar les lluites.
Per una vaga general de l'automoció i del metall

La Federació d'Indústria de CCOO ha vinculat públicament els atacs a SEAT, a Nissan i a Gearbox -empresa pertanyent a SEAT, que duen molt temps en lluita- i les respostes en les tres empreses. Aquest és un primer pas molt important a l'hora d'unificar aquestes lluites.

Molts treballadors del sector d'automoció i de tota la branca del metall es pregunten perquè els sindicats no han unificat els diferents conflictes que s'estan donant. Al cap i a la fi totes les empreses estan sofrint atacs molt similars pels mateixos motius. A Catalunya es registren 16 EROs al dia, la majoria dels quals concentrats en empreses vinculades a l'automoció i el metall. Es donen totes les condicions per a unificar totes aquestes lluites mitjançant un pla d'acció. Creiem que UGT, CCOO i CGT haurien de portar a terme un calendari de mobilització, discutit en assemblees de treballadors, en el qual es plantegés, entre altres mesures, la convocatòria de vaga general en el sector d'automoció i del metall a Catalunya. D'aquesta manera, els treballadors en el seu conjunt podran demostrar la seva força enfront dels empresaris.

Nacionalització de SEAT i Nissan

Durant molts anys, els amos de totes aquestes empreses van guanyar beneficis monstruosos a costa del nostre treball. On està tot aquests diners? Invertit en la borsa, en fusions empresarials o deslocalitzacions que sempre comporten acomiadaments, en mans dels bancs o malgastat en luxe i ostentació. Els capitalistes del sector de l'automòbil han demostrat que no són més que paràsits que viuen dels seus treballadors. Però el govern no hauria de permetre la destrucció de més llocs de treball. L'única sortida per a la crisi del sector de l'automòbil és la nacionalització d'aquestes empreses controlada pels treballadors. És a dir, fer de les empreses de l'automòbil una empresa pública, sense indemnització als seus propietaris, sota control dels treballadors. Al cap i a la fi, en el passat SEAT va ser una empresa pública i va ser privatitzada perquè podia ser tremendament rendible (com així ha estat). Els sindicats han de fer seva aquesta consigna històrica del moviment obrer perquè és l'única alternativa realista. A més, d'aquesta forma evitaran que l'Administració es desentengui del conflicte.

La recerca d'un empresari "responsable" és una utopia o un engany. En cert sentit, altres governs han actuat de manera similar, com per exemple a EEUU, on el govern en la pràctica ha nacionalitzat General Motors. És veritat que ho han fet per a garantir els beneficis dels seus amos, injectant gran quantitat de diners públics i sense demanar res a canvi. De fet, la gestió de GM segueix sent en la pràctica privada. Però això demostra l'atzucac en el qual es troba el sector d'automoció sota la lògica del capitalisme.

¿No seria rebut amb entusiasme per la majoria dels treballadors l'expropiació de tots els que se segueixen enriquint a costa nostra, molts dels quals estan fent el seu "agost" particular beneficiant-se de la crisi? La nacionalització de SEAT i Nissan sota control obrer seria una mesura molt més avantatjosa per al conjunt de la societat que les milionàries ajudes que el govern central i la Generalitat han donat a les empreses automobilístiques i que han acabat en les butxaques dels capitalistes sense altra fi que salvaguardar els seus beneficis. Una empresa pública controlada pels treballadors garantiria unes condicions laborals dignes per a desenes de milers de treballadors i un ús social de la riquesa que produïm amb les nostres mans.

NI UN ACOMIADAMENT MÉS
QUE LA CRISI LA PAGUIN ELS CAPITALISTES
PER UN PLA DE MOBILITZACIÓ QUE UNIFIQUI LES LLUITES
VAGA GENERAL DEL SECTOR AUTOMOVILÍSTIC I DEL METALL
NACIONALITZACIÓ DEL SECTOR AUTOMOVILÍSTIC