Els precedents en el BST
El Banc de Sang i Teixits (BST) és actualment l'empresa que domina el monopoli del negoci de la sang a Catalunya. Fruit d'una política de fusió de petits bancs de sang, molts d'ells públics, a la fi dels noranta i principis del dos mil, es va crear a Catalunya aquesta empresa, de caràcter concertat, i finançada principalment amb fons públics per la Generalitat.
Com moltes privatitzacions, l'excusa que es va plantejar en el seu moment va ser la necessitat de tenir una millor gestió. Res més lluny de la realitat. La política del BST des d'un primer moment va ser estalviar despeses a costa d'explotar més als treballadors amb l'únic objectiu d'obtenir majors beneficis i mai amb el de donar el millor servei possible als pacients.
Una de les primeres mesures que es va portar a terme va ser substituir en els laboratoris a les infermeres per tècnics, buscant mà d'obra menys qualificada. I la política des de llavors ha estat en la mesura del possible tenir el menor nombre de tècnics de laboratori i substituir-los per ajudants sanitaris, ja que no requereix cap tipus de formació sanitària i es remunera pitjor. Alhora, es destina a aquests treballadors a tasques per a les quals no estan qualificats (tasques que haurien de fer tècnics o infermeres) existint el perill que pacients siguin perjudicats i alhora que ells mateixos perdin el seu lloc de treball per cometre errors.
Alhora que ha existit una clara política d'atacs als treballadors, en tot el que és la cúpula de l'empresa no s'ha parat d'engrossir la llista de càrrecs i més càrrecs administratius ocupant posicions de direcció que l'única cosa que fan és aprofitar-se, mitjançant desorbitats sous i primes, del sucós negoci en el qual s'ha convertit la sang a Catalunya. I és que realment es tracta d'un negoci d'allò més rendible. El BST obté les donacions de sang de manera altruista per part dels ciutadans, no obstant això , ven els components sanguinis als hospitals. Això no és tot, un volum important del plasma aconseguit (un dels components resultants de fraccionar la sang), és venut a la Farmacèutica Grifols (la qual cotitza en la borsa internacional i va obtenir l'últim semestre un benefici net de 81'7 milions de dòlars [1].), que ho utilitza per a fabricar productes de bellesa. Hi ha treballadors que expliquen com per a tenir un volum x de plasma d'un sol ús es pressionava a les infermeres del departament de donació perquè fessin circuits oberts perquè així aquesta sang no es pogués transfundir i es vengués directament a la farmacèutica.
En un context de crisi els atacs s'aguditzen
L'últim atac perpetrat per l'empresa és la ja imminent reducció de plantilla en el laboratori de fraccionament. Aquest compte amb uns 40 o 50 treballadors (xifra que oscil·la depenent del moment ja que l'empresa recorre molt als contractes temporals) dels quals es va a treure a 5 i es va a reubicar en altres serveis a 5 més. Aquest atac ha estat acceptat sense cap oposició per part del comitè, el qual ha jugat un paper exclusivament de corretja de transmissió de les decisions de l'empresa.
En la pràctica, aquesta mesura, suposa la perduda de 10 llocs de treball. La raó argumentada per a portar-la a terme és la introducció de nova maquinària que en teoria farà que sigui necessària menys mà d'obra. Aquestes mesures, acompanyades d'una reducció de plantilla, a l'hora de la veritat, tots sabem que el que acaba comportant són unes jornades laborals molt més esgotadores on el treballador es veu obligat a seguir el ritme de la màquina.
Per part del govern central i pel tripartit, lluny de lluitar pels interessos de la classe obrera, s'estan encarregant de promoure aquestes mesures. El BST rebrà quantioses subvencions per part de la Generalitat pel concepte d'introduir tecnologia innovadora i per tant invertir en I+D. No obstant això, davant el que pot semblar un interès per invertir en noves tecnologies, s'amaga una política de suport als empresaris i atac a la classe treballadora. Els últims dies han sortit a la llum les preocupants dades sobre la inversió que el Ministeri de Ciència i Innovació va a destinar a I+D en els pressupostos per al nou curs. "L'escenari d'inversió que es maneja cau dels 1.580 milions d'euros d'aquest any a uns 1.000 milions el qual ve"[2]. En paraules de Luis Sanz, president del Comitè de política Científica i Tecnològica de l'OCDE, la reducció d'aquests gairebé 600 milions d'euros (un 37%) "suposaria, en la pràctica, la suspensió de les convocatòries de beques, contractes i projectes d'I+D". No obstant això, alhora que es rebaixen dràsticament les inversions en aquells projectes que tenen com objectiu majoritari trobar cures a malalties, "puja la partida de crèdits destinats essencialment a les empreses, que experimentaria un augment del 3%". Aquest apartat suposa actualment més de la meitat del pressupost general del Ministeri.
Com podem apreciar, el govern, no solament no inverteix en I+D, malgrat el tan destacat canvi del sistema productiu que vol portar a terme, sinó que el poc que inverteix serveix per a generar atur entre la classe obrera, la mateixa que paga les subvencions a les empreses.
Quin és la nostra alternativa?
Davant la situació existent en el BST, els marxistes creiem que els sindicats deurien organitzar una assemblea de tots els treballadors on es proposi i es discuteixi democràticament les reivindicacions de la plantilla i un pla de lluita seriós per a defensar els llocs de treball. Nosaltres defensem que l'empresa passi a ser pública, això sí, controlada pels treballadors de la mateixa, que són els que millor la coneixen i els que garanteixen el seu funcionament. Això ens permetria millorar les condicions laborals de tots els treballadors, eliminar les despeses en compra de sang per part dels hospitals i substituir-los per la inversió necessària per a cobrir la producció (xifra que hauria de cobrir la Generalitat igual que ara paga per la compra de la sang mitjançant els hospitals, però sortiria molt més barat, ja que no existiria cap intermediari que es beneficiés). Són els treballadors del BST els que realment treuen la producció dia rera de dia.
Per a guanyar-nos la simpatia de la població, s'hauria d'iniciar una campanya d'explicació per als propis donants i els treballadors i joves, en el barris obrers, en fàbriques, mercats, centres d'estudi, etc., de com és la situació en el BST i quines són les reivindicacions dels treballadors alhora que implicar a la població en la nostra lluita es fes un exhaustiu treball de difusió de l'acte de la hemodonació. S'aconseguiria alhora un suport a la lluita massiu per part dels treballadors així com un increment de les donacions de sang
Com és lògic, tampoc estem en contra la introducció de nova i més moderna tecnologia, la qüestió és baix quina lògica s'apliqui. En una economia capitalista, la introducció de nova maquinària comporta inevitablement l'extensió de l'atur i l'increment de l'explotació dels treballadors que no són acomiadats. No obstant això, en una economia que no es basés en la recerca del màxim benefici privat, sinó a cobrir les necessitats socials de la majoria de la població, la tecnologia permetria una reducció de la jornada laboral mantenint els salaris, permetent major temps de descans i una elevació del nivell cultural i de la participació en política per part dels treballadors.
[1] http://www.negocios.com/grifols-aumenta-un-314-su-beneficio-hasta-los-817-millones/13503.html
[2] http://www.elpais.com/articulo/sociedad/Alarma/comunidad/cientifica/recortes/investigacion/elpepusoc/ 20090910elpepisoc_2/Tes
