El segon dia de la vaga convocada pel Comitè d'Empresa del centre logístic d'Amazon a San Fernando de Henares (Madrid) per els dies 16, 17 i 18 de Juliol ha estat marcat per la brutal intervenció de la policia que, sense cap motiu , va carregar contra els treballadors concentrats a les portes de l'empresa. Tres treballadors van resultar ferits i van necessitar d'assistència hospitalària, i dos, un dels ferits i un altre treballador, van ser detinguts sota càrrecs de desobediència i atemptat a l'autoritat.
Aquesta vaga coincideix amb el Prime Day d'Amazon, les 36 hores en què la companyia de Jeff Bezos, l'home més ric del món, realitza una jornada de rebaixes i ofertes que incrementen de manera espectacular les seves vendes i que per això necessiten que els seus centres logístics operin al total de la seva capacitat. Per a evitar els efectes de la vaga, Amazon ha recorregut a totes les mesures al seu abast i ha aconseguit que el nou delegat del Govern a Madrid, el "socialista" José Manuel Rodríguez Uribes, fes intervenir a les forces antiavalots en un clar intent de trencar la vaga. És un seriós avís a la classe treballadora del que podem esperar del govern de Pedro Sánchez que, malgrat la seva xerrameca progressista, defensa els interessos del gran capital, igual que en el seu moment ho va fer Felipe González.
Des d'Esquerra Revolucionària volem manifestar el nostre total suport i solidaritat amb els treballadors d'Amazon a l'Estat espanyol i la nostra contundent condemna a la brutal agressió policial de la qual han estat víctimes. Al llarg de tot el món, Amazon aixafa els drets dels treballadors i fa prevaler els seus interessos a qualsevol preu. La immensa fortuna de Jeff Bezos, fundador d'Amazon, s'ha pastat amb la suor i la sang dels treballadors, amb condicions inhumanes de treball, i amb la imposició de la seva voluntat per sobre de les decisions democràtiques de les comunitats afectades.
Un bon exemple d'això últim és el que ha passat a Seattle, la ciutat nord-americana on es troba la seu d'Amazon. Una proposta dels nostres companys de Socialist Alternative, l'organització germana d'Esquerra Revolucionària als Estats Units, de gravar a Amazon amb un impost destinat a construir habitatges socials assequibles per a les famílies treballadores i compensar almenys parcialment la pujada salvatge del preu de l'habitatge provocada per Amazon, va ser aprovada per immensa majoria per l'Ajuntament de la ciutat. La nostra companya, la regidora marxista Kshama Sawant, va realitzar durant setmanes una intensa campanya entre la població treballadora de Seattle i va aconseguir un suport entusiasta a aquesta proposta.
Però Jeff Bezos menysprea la voluntat democràtica de la majoria, menysprea les famílies treballadores, a les quals només veu com carn per a l'explotació, i davant d'una decisió que tot just esgarrapava lleugeríssimament els seus multimilionaris beneficis, va intervenir des de l'ombra, i movent els fils de corrupció que la seva fortuna personal li faciliten, va aconseguir que els principals mitjans de comunicació llancessin una salvatge campanya d'atacs contra Kshama Sawant i que finalment l'Ajuntament de Seattle revoqués el nou impost.
Raons i desenvolupament de la vaga
La causa de la vaga del centre logístic de San Fernando va ser la decisió de l'empresa de donar per finalitzada la vigència del conveni col·lectiu d'empresa d'Amazon i començar a aplicar el conveni de logística i paqueteria de la Comunitat de Madrid. Aquest canvi de conveni representa un greu perill per als treballadors ja que no només implica una rebaixa salarial considerable, que arriba al 20% en alguns conceptes, sinó que substitueix l'actual classificació de categories laborals per una classificació que obre la possibilitat de rebaixar el nivell professional de gairebé el 40% de la plantilla.
Davant la gravetat d'aquesta situació l'assemblea de treballadors es va mantenir ferma en la seva exigència de restablir un conveni propi que garantís la recuperació del poder adquisitiu i que evités l'aparició de situacions discriminatòries per a una part de la plantilla. Una de les principals armes de les grans empreses com Amazon és la introducció de diferències en les condicions de treball dels seus empleats, de manera que a poc a poc es vagi creant un factor de divisió entre diversos col·lectius de treballadors, facilitant així les maniobres de la patronal. Els treballadors d'Amazon a San Fernando, i els seus representants sindicals, han estat plenament conscients de la intenció oculta a les últimes propostes de la direcció d'Amazon i les han rebutjat rotundament.
Aquesta fermesa dels treballadors ha posat nerviosa a Amazon, que ha desplegat tots els mitjans necessaris per a fer fracassar la vaga. Per Amazon ja no es tracta d'una qüestió salarial o merament laboral. Es tracta d'aixafar el que consideren un obert desafiament a la seva autoritat. Acostumats a exercir sense límits la seva voluntat, Bezos i els seus col·laboradors no estan disposats que un grup d'uns centenars dels seus assalariats en un dels seus molts magatzems es mantingui unit en la ferma defensa dels seus drets i no es deixi trepitjar.
Per això no només recorren a l'ajuda de les forces repressives de l'Estat, sinó que posen en joc tots els mitjans que el seu poder econòmic posa al seu abast. En previsió dels efectes de la vaga, el centre logístic d'Amazon a Barcelona va ser reforçat amb suficient antelació per a poder cobrir els encàrrecs que no poguessin ser atesos al centre de San Fernando. Així mateix, magatzems d'altres països també van ser reforçats, sobretot amb vista que les accions de protesta convocades durant el Prime Day a Amazon Alemanya i Amazon Polònia poguessin ampliar-se o estendre's a altres països.
Però no només es van reforçar altres centres logístics. També a San Fernando Amazon va procedir a contractar a centenars de treballadors d'ETTs (empreses de treball temporal) per a substituir els treballadors en vaga i, sobretot, per a trencar la seva moral i la seva voluntat de lluita, per a intentar desanimar fent desfilar davant seu a altres treballadors que, empesos per la desocupació i la necessitat, no se senten amb forces suficients per a rebutjar un lloc d'esquirol.
Algunes lliçons d'aquesta lluita
La lluita dels treballadors d'Amazon San Fernando es manté ferma. Tot i la repressió policial, el clar suport social a la vaga i la solidaritat rebuda des d'altres empreses, comitès i organitzacions sindicals, veïnals, polítiques, etc. ha reforçat als treballadors i els hi dóna ànim per a continuar la lluita. La dimensió internacional del conflicte i la creixent indignació de la classe treballadora de tot el món davant els atropellaments de Bezos i Amazon, reforcen les condicions perquè el resultat d'aquesta vaga sigui una victòria rotunda.
Desafortunadament, la voluntat de lluitar, l'ànim resolt de guanyar la batalla, i fins i tot el suport de la població treballadora no sempre són suficients per a doblegar el poder empresarial.
La utilització treballadors d'ETTs com esquirols és una advertència sobre la necessitat de treballar dia a dia per a aconseguir la més completa unitat de la nostra classe, de manera que un atac a un sigui considerat de forma immediata com un atac a tots i sigui respost amb tota la força del conjunt de la classe obrera
Però la unitat de la classe obrera no és una qüestió retòrica, ni un recurs sentimental. La unitat de la classe obrera només pot construir-se, i així ho demostra l'experiència dels dos-cents anys d'història del moviment obrer, mitjançant la lluita per unes reivindicacions i un programa que beneficiïn el conjunt dels treballadors, sense deixar ningú enrere.
Per això cal plantejar-se les següents preguntes: Ha ajudat la política de pacte social sigui com sigui de les direccions de CCOO i UGT a reforçar la unitat de la classe treballadora? Ha ajudat l'acceptació en conveni de dobles escales salarials en multitud d'empreses? Ha ajudat la signatura per part de CCOO i UGT d'Acords de Negociació Col·lectiva que lluny de garantir unes condicions de millora mínimes per a tots els assalariats fragmenta la negociació col·lectiva en innombrables negociacions de sector o empresa que debiliten la posició dels treballadors? Ha ajudat a la unitat de la classe obrera l'acceptació sense lluita de centenars o milers d'EREs que han costat el lloc de treball a prop de dos milions de treballadors? Ajuda quelcom a la unitat i solidaritat dels treballadors la postura de menyspreu dels dirigents de CCOO i UGT davant de la lluita dels sectors més precaritzats i més explotats, com acaba d'ocórrer en la vaga dels treballadors de subcontractes de les drassanes de Cadis?
Des d'Esquerra Revolucionària creiem que la resposta a totes aquestes preguntes és un rotund NO. Tot i la combativitat que han demostrat i segueixen demostrant milers de delegats i afiliats de CCOO i UGT, les decisions dels seus dirigents durant les últimes quatre dècades només han servit per a debilitar i empobrir els treballadors, enriquir als empresaris i engrandir la desigualtat social fins a nivells absolutament escandalosos.
Fins i tot en el cas d'Amazon Espanya, hauria estat possible l'atac de l'empresa si el conveni de logística i paqueteria de la Comunitat de Madrid que Amazon vol imposar als seus treballadors hagués estat combatut per CCOO i UGT, en lloc d'haver acceptat mansament a principi d'aquest any la pròrroga del conveni de 2017 que, com estan comprovant en carn pròpia els treballadors d'Amazon Espanya, és un conveni regressiu i profundament lesiu per a les plantilles?
Des d'Esquerra Revolucionària i des del Comitè per una Internacional dels Treballadors realitzarem tots els esforços al nostre abast per a difondre internacionalment la lluita dels treballadors d'Amazon a Espanya i per a ajudar-los a aconseguir una rotunda victòria.
Però al mateix temps plantegem a la classe treballadora la necessitat de donar un gir radical a la política sindical aplicada per CCOO i UGT. Preparar-se davant de nous atacs empresarials necessita de forma vital una estratègia sindical que construeixi dia a dia la unitat dels treballadors, que estengui, reforci i unifiqui les lluites i que ens faci més forts davant d'un poder empresarial que traspassa fronteres i posa sota les seves ordres als grans mitjans de comunicació i fins i tot als Estats sencers amb totes les seves institucions polítiques, judicials, etc.
En temps de crisi profunda del sistema capitalista, una crisi que posa en risc no només els drets i les condicions de vida de milers de milions de persones, sinó fins i tot el planeta sencer, l'únic camí per a construir l'estratègia de lluita sindical que necessitem passa per un programa de transformació socialista de la societat, que posi els immensos recursos generats per la nostra feina al servei del benestar de tots i no al servei dels interessos d'una ínfima minoria de milmilionaris.
