El 12 de juliol el nostre vot per EH Bildu i per un Govern de l'esquerra que acabi amb les retallades i els atacs a la classe treballadora!

El nerviosisme del PNB per a celebrar com més aviat millor les eleccions a la Comunitat Autònoma Basca (CAB) és més que evident. Després d'haver de suspendre-les a contracor a l'abril, Urkullu vol evitar a tota costa posposar més la data i ha preparat tot perquè se celebrin el 12 de juliol.

La dreta basca tem que la mobilització de la classe treballadora i el jovent pugui posar en perill la seva continuïtat en el poder. I no és cap exageració. Al gran èxit de la vaga general del 30 de gener i d'altres lluites socials, se li uneix el desastre de Zaldibar -encara sense resoldre i sense que el Govern basc assumeixi cap responsabilitat-, i una indignació creixent contra l'actuació del PNB durant l'estat d'alarma sanitària.

La protesta dels treballadors de l'hospital de Cruces davant la visita d'Urkullu, la denúncia directa dels pensionistes al negoci de la privatització de les residències, l'oposició a la tornada a classe dels sindicats i la vaga estudiantil convocada per Ikasle Sindikatua són alguns dels exemples d'una contestació molt real cap al PNB i que ara més que mai l’assenyalen com el partit de la patronal, les retallades, la corrupció i la repressió.

Una pandèmia que ha anat al galop de les retallades del PNB

La crisi sanitària ha tret a la llum, una vegada més, l'autèntica cara del PNB. El seu "oasi basc" és el paradís del negoci d'uns pocs a costa d'estendre la precarietat i anteposar els beneficis a la salut de tots i totes. El PNB ha estat pioner en la privatització de la sanitat, superant fins i tot al PP. Ja al 1991, Iñaki Azkuna, aleshores Conseller de Sanitat, va convertir els hospitals públics en fundacions per a introduir la gestió privada. Des de 2007 a 2017 s'han suprimit 900 llits, i avui una quarta part del pressupost destinat a la sanitat va a mans privades mentre les retallades sanitàries a la CAB doblen la mitjana estatal (10,54% enfront d'un 5,23%). El resultat de tot això ha estat evident: manca de protocols i assaigs, una eventualitat del 40%, la sobrecàrrega de treball i la tardança en les proves PCR al personal sanitari... A lloms d'aquestes retallades ha cavalcat la pandèmia.

Foto1
"La contestació contra el PNB, ara més que mai l’assenyala com el partit de la patronal, les retallades, la corrupció i la repressió."

El mateix es pot dir de l'educació. A finals d'aquest mes de maig el Govern Basc va aprovar 8,4 milions d'euros en ajudes per als centres privats concertats –suposadament per rejovenir les plantilles– i res per a la pública. No obstant això, els sindicats s'han vist obligats a emprendre mobilitzacions davant l'incompliment dels acords de la patronal Kristau Eskola amb els treballadors. Paral•lelament, la presidenta del Consell Escolar del PNB, declarava vergonyosament en una entrevista que com són "moments d'austeritat i solidaritat (...) es poden aconseguir recursos de fora a través de voluntaris, de les famílies, gent de pràctiques o mestres que acaben de jubilar-se i igual estan disposats a anar dues horetes a l'escola."

La privatització dels serveis públics s'ha transformat en un suculent negoci manejat directament pels excàrrecs del PNB. Les portes giratòries dels jeltzales només mostren la punta de l'iceberg de l'entramat de corrupció que ha creat durant dècades. Les residències privades i empreses de sanitat concertades com Keralty són bona mostra d'això. Zaldibar va destapar el cas dels abocadors però hi ha molt més: indústria, obres, les energètiques, investigació, poliesportius... la llista és interminable.

L'administració d'Urkullu ha defensat a capa i espasa els beneficis empresarials i els hi ha donat totalment igual que la sanitat pública estigués col•lapsada, el continu contagi dels treballadors sanitaris per falta de protecció, o les morts a les residències. Per als jeltzales el veritablement important no és la salut o les vides de les famílies treballadores, sinó "evitar el coma econòmic" que pugui ressentir les seves butxaques. Així ha estat, i així pretenen continuar davant la crisi.

El rebuig a l'acord assolit pel PSOE, UP i EH Bildu per derogar la reforma laboral no és tampoc cap casualitat. Des del 5 de març fins al 20 de maig, 26.967 empreses s'han acollit a un ERTO a la CAB, afectant 195.842 treballadors. La patronal s'ha estalviat així una despesa en salaris de 263.500.000 d'euros, malgrat els seus extraordinaris beneficis en l'exercici passat. Aquesta xifra representa més que el que costa mensualment el Servei Basc de Salut (Osakidetza), que ronda els 250 milions. Per descomptat que el PNB "no veu adequat" derogar la reforma laboral, perquè ara és quan la patronal més ús pretén donar-li i convertir molts d'aquests ERTO en ERO, justificant així els acomiadaments per causes econòmiques i objectives, i estalviant-se centenars de milions més.

Per si tot això fos poc, la diputació de Bizkaia anunciava el 18 de març, en plena pandèmia, una norma foral per la qual els fons voltor tributaran només la meitat dels seus beneficis, i al juny aprovaven una deducció extraordinària del 60% de l'impost de societats. Així és com ha gestionat des de sempre el PNB el seu "autogovern" i el concert econòmic en benefici dels rics, recolzant-se una i altra vegada en els seus socis preferits, el PP i PSE.

La burgesia basca es prepara per endurir l'ofensiva

La burgesia és conscient que s'enfronta a una crisi econòmica mundial de dimensions gegantines, i vol assegurar als seus amics en el poder. En aquests moments tan crítics per a la majoria de la població, aconsegueixen dels governs rescats milionaris dels seus negocis i les seves fortunes, a costa de nous plans d'austeritat, retallades i privatitzacions.

Confebask ha exigit allargar i estendre els ERTO i que les empreses no paguin les cotitzacions de la Seguretat Social. El president de la patronal, Eduardo Zubiaurre, deixava clares les seves intencions en una entrevista recent: "per afrontar l'enorme quantitat de deute en el que, com a país, haurem d’incórrer amb l'objectiu de salvar empreses i ocupació, hem presentat un escenari equilibrat per resistir i després reactivar l'economia que ens permetrà endeutar-nos i després recuperar uns comptes sanejats en un temps raonable, per estar de nou preparats de cara a mesures similars en el futur".

Però qui pagarà aquest deute del qual parla tan alegrement Zubiaurre? Està clar que serem les famílies treballadores si no ho impedim. Els seus plans són més retallades en sanitat, educació, pensions i salaris, exactament igual que van fer al 2008. És el moment de dir a aquells que ens han portat a aquest desastre que no acceptarem les seves receptes i que ens tindran davant impulsant la mobilització més contundent.

Podem fer fora el PNB si enfortim la mobilització i aixequem una política en benefici de la classe treballadora

La legislatura que ara acaba ha conegut la major conflictivitat laboral des dels anys de la transició. La vaga general del 30E va unificar els múltiples conflictes que ja havien esclatat al 2019 per tota la geografia basca, amb prop de 400.000 jornades perdudes per vagues, la major activitat vaguística en vint anys i multiplicant per quatre el nombre de jornades de lluita de 2018.

Mobilitzacions com la del metall de Bizkaia s'han unit a les manifestacions multitudinàries dels pensionistes, a les del moviment feminista, a les del jovent contra el canvi climàtic, en solidaritat amb el poble de Catalunya i els joves d'Altsasu, o pels drets democràtics d'Euskal Herria i dels presos bascos…

Foto1
"La vaga general del 30E va unificar els múltiples conflictes que ja havien esclatat el 2019 per tota la geografia basca."

Aquest és el camí per fer fora la dreta basca de les institucions i escombrar les seves polítiques reaccionàries. Però per això cal que l'esquerra abertzale i EH Bildu adoptin una política de confrontació amb el partit de la patronal basca –en el parlament i als carrers–. La il•lusió que es pot pactar amb el PNB buscant "solucions de país" no resisteix la prova de la pràctica. El que necessitem són solucions de classe.

Avui tenim una oportunitat històrica per a apartar als jeltzales de Lakua i l'esquerra abertzale pot jugar un gran paper per a aconseguir-ho, dient amb claredat que són l'objectiu a batre, desemmascarant la seva demagògia i lligant la lluita per l'autodeterminació d'Euskal Herria amb la batalla pels drets socials que el PNB ataca permanentment. Amb aquest programa i aquesta estratègia rebrien un enorme suport de la classe treballadora i el jovent.

L'experiència del Govern de coalició entre el PSOE i UP també és alliçonadora al respecte. O es trenca decididament amb la lògica capitalista, es plantegen mesures audaces en defensa de la classe treballadora -com la nacionalització de la banca i els monopolis que controlen l'economia- i s'apel•la a la mobilització de masses, o al final els grans poders econòmics, l'IBEX 35 i la banca imposen les seves condicions i determinen la política governamental. Les mínimes i tímides reformes que es puguin fer es convertiran en una gota en l'oceà si es continua defensant a capa i espasa el règim capitalista del 78, si el que es proposa és la via de la "Unitat Nacional" i la política de col•laboració de classes.

Davant la vaga general del 30E dels dirigents de Podem i del PSE es van posicionar manifestament en contra. És més, amb els seus vots van sostenir els pressupostos antisocials del PNB garantint la continuïtat de la seva agenda dretana, i ho van fer així per aconseguir el seu suport al Govern de coalició. Per això mateix, la proposta d'un Govern de l'esquerra que faci fora el PNB no pot ser abstracte: és una proposta concreta per posar fi d'una vegada per sempre a les retallades socials, les privatitzacions i els desnonaments, i defensar de manera conseqüent la sanitat, l'educació i l'habitatge públiques i de qualitat. És una proposta per acabar amb les lleis repressives i protegir els drets i llibertats democràtiques amenaçades.

Els marxistes d'Ezker Iraultzailea fem una crida a votar EH Bildu el proper 12 de juliol. Però no ho fem estenent un xec en blanc, sinó perquè es porti a la pràctica el que centenars de milers hem defensat ja als carrers, en la Vaga General i en tantes altres mobilitzacions: fer fora el PNB de les institucions, tallar d'arrel la col•laboració de classes amb la dreta basca, i constituir un Govern amb les forces de l'esquerra per trencar amb les polítiques capitalistes.

Som conscients que l'abstenció només beneficiarà la dreta. Però també sabem que amb votar no n'hi ha prou. Cal aixecar una alternativa a Euskal Herria per defensar un programa revolucionari i internacionalista entre la classe treballadora i el jovent, que plantegi obertament la lluita pel socialisme juntament amb la defensa del dret a l'autodeterminació. L'experiència dels aixecaments obrers i populars a Xile, Equador, Algèria, Sudan, a l'Estat francès durant 2019, i de la lluita contra el racisme i el govern Trump als EUA, demostren que tenim la força per escombrar la repressió, els tocs de queda i als Governs del sistema. Per acabar amb la catàstrofe capitalista i canviar el món d'arrel, la classe treballadora i el jovent hem de prendre la direcció de la societat.

El 12 de juliol el nostre vot a EH Bildu per fer fora el PNB defensant una política d'esquerres conseqüent, revolucionària i internacionalista!

Uneix-te a Ezker Iraultzailea!


Nova data del sorteig: 21 de novembre

se-rifa.png

 

Degut a la crisi del coronavirus aplacem el sorteig de la nostra rifa al dissabte 21 de novembre.

Escriu-nos i compra la teva papereta per a donar suport a la nostra lluita!

PERIÒDIC D'ESQUERRA REVOLUCIONÀRIA

bannerafiliacion2 01