El dimarts 23 de juny la unió dels vots del PSOE, PP i Vox va tombar al congrés la proposta d'EH Bildu per a realitzar una comissió d'investigació sobre la implicació de Felipe González en els GAL. Al·legant que tot està jutjat i sentenciat, el PSOE de Sánchez continua sense assumir la responsabilitat que va tenir en el Govern durant els anys 80 pel que fa al terrorisme d'Estat.

Els màxims dirigents d'un partit que es reclama de l'esquerra es van implicar en l'organització i finançament de grups parapolicials de mercenaris en la "guerra bruta", que van realitzar més de trenta atemptats amb el resultat de 60 persones assassinades o ferides, entre ells almenys 10 morts sense cap tipus de relació amb ETA. Juntament a aquests comandaments integrats per policies d'extrema dreta, els successius Governs del PSOE van emparar les tortures a les casernes i van aprovar una cascada de lleis d'excepció que van reprimir durament les llibertats polítiques. Les clavegueres de l'Estat es van enfortir molt gràcies a la política del famós "senyor X" que movia els fils, presumptament l'expresident González, i que a més de no ser mai jutjat encara segueix tenint el carnet del partit i actuant com oracle de la burgesia.

És una manifestació de primer ordre que el PSOE, PP i Vox hagin unit els seus vots al parlament perquè no s'investigui la corrupció de Joan Carles I i la seva implicació en el 23F, i ho tornin a fer ara respecte als GAL. El Règim del 78 acumula des de la data del seu naixement massa draps bruts a l'esquena, que tant la dreta espanyola com els dirigents socialistes consideren que és millor que no es coneguin. Segueix sent més que evident que l'aparell d'Estat heretat directament del franquisme segueix funcionant a ple rendiment, i d'ell s'espera que presti encara molts i bons serveis en defensa dels interessos de l'oligarquia econòmica que té a les mans el poder real.

Abandonant posicions per fer el joc al règim

El 18 de juny Pablo Echenique, portaveu d’Unides Podem al Congrés, va manifestar públicament en els matins de TVE seu posicionament contra la comissió per investigar a Felipe González. Les seves declaracions dient que "tothom sap el que va passar" i que aquesta qüestió podria "distreure", van provocar una enorme indignació entre la base social de l'esquerra més compromesa i militant a Euskal Herria i en la resta de l'Estat. Fins i tot entre la militància de Podem a Euskadi i Nafarroa es va aixecar un autèntic terratrèmol que va quedar plasmat en la renúncia a la militància de l'anterior candidata a Lehendakari Pili Zabala, germana de Josean Zabala, que va enviar una dura carta a Pablo Iglesias mostrant-li el seu profund rebuig a aquesta posició.

Només 24 hores després, el mateix Echenique va haver de rectificar i plantejar que Unides Podem votaria a favor de la comissió. No obstant això, mantenia el mateix argument que aquesta comissió d'investigació és inoportuna per a la unitat del Govern de coalició i amb les eleccions autonòmiques basques a les portes.

Les afirmacions d'Echenique traspassen unes línies vermelles molt serioses. Al tractar la proposta d'aquesta comissió com una "maniobra" electoralista de l'esquerra abertzale, cal preguntar-se en què perjudicaria a Unides Podem que es jutgés a tots els responsables del terrorisme d'Estat. És que potser no augmentaria l'autoritat del Govern central davant la classe treballadora i el jovent si s'assegués a la banqueta a tots els responsables dels crims polítics des dels de la dictadura franquista fins als que van organitzar els GAL, inclòs a Felipe González?

Lluny de pretendre amagar els draps bruts del passat de PSOE, precisament per compartir Govern, els dirigents d’Unides Podem haurien de ser els primers interessats a aclarir i jutjar a tots els responsables de la "guerra bruta".

Dir també, com ha afirmat Echenique i ningú ha desmentit des de la direcció de Podem, que això és una maniobra orquestrada per la dreta per debilitar el Govern PSOE-UP, tal com deia el mateix Felipe González durant els judicis contra Barrionuevo i Vera, ministre d'Interior i secretari d'Estat implicats en l'organització del GAL, és un complet despropòsit.

De fet, per a major escarni de la postura del portaveu de Podem, el PP i Vox no han dubtat ni un segon per a garantir al costat del PSOE els vots necessaris perquè no s'investigui res. El que beneficia de veritat a la dreta és la hipocresia dels dirigents de l'esquerra quan toquen poder, i que aquests s'assimilin pas a pas en el que deien combatre. Només cal recordar l'estrena parlamentària de Pablo Iglesias quan va denunciar a Felipe González per tenir les mans tacades de calç, en referència a l'assassinat de Lasa i Zabala, torturats i enterrats en calç viva per la guàrdia civil.

Foto1
"Lasa i Zabala, torturats, assassinats i enterrats en calç viva per la guàrdia civil."

Podem i les eleccions basques

Les deplorables declaracions d'Echenique, i la seva igual de deplorable rectificació a la qual la direcció de Podem ha donat suport sense fissures, han estat agafades al vol pel PNB, que amb la hipocresia i l'oportunisme que caracteritza a la dreta nacionalista basca les han vist com una oportunitat per potenciar la seva "cara progre" a les eleccions basques.

Gràcies al titubeig constant del Govern de coalició, el PNB ha pres la iniciativa per plantejar una proposició per reformar la Llei de Secrets Oficials i així envernissar la seva demagògia de dreta progressista davant Vox. Però el passat del PNB està marcat pel suport constant als Governs tant de PSOE com de PP a les seves polítiques repressives que vulneren obertament els drets humans. En els anys 80 de la guerra bruta, ells van posar en marxa juntament amb el PSOE la política de dispersió dels presos bascos que segueix en peu a dia d'avui.

Cal recordar que si Podem va guanyar les eleccions generals del 2016 a Euskadi i Catalunya va ser perquè a més d'un discurs a l'esquerra mantenia el reconeixement del dret a l'autodeterminació. Retrocedir en aquest programa, com ha quedat patent durant la lluita de el poble català per la república en què Podem ha renunciat a participar-hi, o com ara a Euskal Herria oposant-se a la vaga general del 30E i sostenint els pressupostos del PNB, només enforteix el nacionalisme espanyol i al Règim del 78, però també al nacionalisme burgès basc i català.

Combatre el Règim del 78 o legitimar-lo

Efectivament, tots sabem el que ha passat i el que segueix passant: el tractament desigual d'aquesta justícia heretada directament del franquisme, ofereix impunitat als poderosos i empresona els que s'atreveixen a denunciar la seva injustícia.

A José Barrionuevo i Rafael Vera, condemnats a 10 i 12 anys de presó per organitzar els GAL, se'ls va oferir l'indult per part del Govern d'Aznar a només 6 mesos després d’haver estat jutjats, el 23 de desembre del 98. Només van estar a la presó 3 mesos. Els joves d'Altsasu Jokin, Adur i Oihan porten a la presó més de 1.300 dies, per una baralla en un bar durant les festes d’un poble on estaven involucrats dos guàrdies civils i les seves parelles, i la lesió més greu va ser un turmell trencat.

Els colpistes del 23F Armada i Tejero també van ser indultats pel Govern de Felipe González, i el propi judici es va encarregar de no tocar la coneguda implicació el monarca Joan Carles I. No obstant això, els 10 presos polítics catalans segueixen a la presó per defensar el legítim dret a decidir. De la mateixa manera s'ofereix l'indult a la corrupció política, mentre es persegueix i criminalitza sindicalistes i activistes de l'esquerra per lluitar contra els desnonaments o pels drets dels treballadors.

No són coses del passat. La repressió i la corrupció del Règim del 78 estan més vives que mai, gràcies precisament a la impunitat de la qual ha gaudit durant tota la seva història i que li va atorgar el règim franquista des del seu naixement. Si Unides Podem pretén -com diu- avançar mínimament cap a la justícia social, ha de lluitar contra el Règim del 78 i tot el que representa en comptes d’encadenar-se a ell. A més, ha d’exigir aclarir i jutjar tots els crims d'Estat, depurar aquest aparell d'Estat ple de feixistes en les seves cúpules judicials, policials i militars.

La batzegada dels dirigents d’Unides Podem és un clar exponent de les profundes contradiccions que travessa el Govern de coalició i especialment la formació de Pablo Iglesias en tots els fronts. Pretendre mantenir l'estabilitat del Govern central a través de la defensa de el Règim del 78 -amagant els draps bruts i els seus crims- és una recepta abocada al fracàs més dur.

La classe treballadora i el jovent mantenen molt frescos en la seva memòria els discursos de Pablo Iglesias i dels dirigents de Podem quan parlaven que " Felipe González té el passat tacat de calç viva". També els que plantejaven la prohibició dels desnonaments, la nacionalització d'empreses estratègiques, no pagar el deute il•legítim als bancs, i sobretot els que denunciaven a la casta. Connectaven amb el sentir d'àmplies capes de treballadors i joves farts de la hipocresia dels polítics d'aquest règim podrit i enfangat en la corrupció.

No hi ha sortides intermèdies. O es combat el Règim del 78 o se li protegeix amb totes les conseqüències. Les paraules i els discursos no serveixen de res si no s'acompanyen amb els fets.


Nova data del sorteig: 21 de novembre

se-rifa.png

 

Degut a la crisi del coronavirus aplacem el sorteig de la nostra rifa al dissabte 21 de novembre.

Escriu-nos i compra la teva papereta per a donar suport a la nostra lluita!

PERIÒDIC D'ESQUERRA REVOLUCIONÀRIA

bannerafiliacion2 01