La Comunitat Autònoma Basca i en particular Vitòria-Gasteiz ha estat un dels més importants focus d'extensió del coronavirus. Tot i els grans esforços dels professionals de la sanitat pública, la política del PNB al capdavant del Govern Basc davant el Covid19 ha estat un desastre monumental. Les profundes retallades, externalització de serveis i disminució de llits durant els últims anys juntament amb unes plantilles minvades, sense els mitjans materials necessaris, ni plans de prevenció adequats, amb contractes en precari i un índex de temporalitat del 40% han disparat l'escalada de contagis, hospitalitzats i morts.

Alerta sanitària al servei de la patronal

El full de ruta del PNB ha estat el de garantir abans de res els beneficis empresarials per sobre de les vides de la classe treballadora: el mateix full que lamentablement segueix també el Govern de Madrid del PSOE-UP. A tan sols dues setmanes d'anunciar l'alerta sanitària han mort a Euskadi més de 200 persones, entre elles una infermera de 52 anys. Les seves crítiques al Govern estatal, al·legant que les seves mesures són massa centralistes i per això menys eficaces i tardanes, són pura demagògia, així com les queixes d'Urkullu pel que fa al desplegament de l'exèrcit espanyol; són un bast intent de desviar el focus de la indignació de la classe treballadora i el jovent cap a les seves polítiques classistes i policials, ja que són veritables experts en elles. Ells són tan responsables com el Govern de Madrid de la situació actual.

El PNB ha dirigit el seu discurs durant anys a demanar més transferències autonòmiques. Amb un discurs d'aparent enfrontament amb Madrid, la dreta basca ha demanat més competències en serveis públics, per després aplicar retallades, privatitzar-los i posar-los al servei dels empresaris. Així ho fa amb sanitat, educació, residències i tots els serveis que puguin ser objecte de convertir-se en sucosos negocis.

En plena crisi del coronavirus, la diputació de Bizkaia -amb el PNB al capdavant, i amb ajuda dels vots de PSE i del PP- ha aprovat una reducció d'impostos dirigida als "fons voltor", de manera que aquests només hauran de tributar la meitat dels seus guanys, eliminant el límit de guanys per gaudir d'aquest avantatge. Es tracta d'anys i nombroses lleis desreguladores, aprovades per aquest trio a Euskadi, amb l'objectiu de convertir-se en un paradís fiscal per als grans empresaris, a força de retallades en els serveis més essencials.

Tant Urkullu com la consellera de Desenvolupament Econòmic, Arantxa Tapia, han remarcat que, abans de res, l'activitat econòmica no pot aturar-se: "les empreses han de seguir funcionant per evitar el coma econòmic". El seu càntic repetitiu de "responsabilitat i col·laboració ciutadana" ha contrastat enormement amb la realitat de les i els treballadors que acudeixen als seus llocs de treball exposant-se al perill de contagiar-se ells mateixos i als seus familiars per garantir els beneficis empresarials. Per si no això no era suficient a Urkullu i la patronal basca els hi ha faltat poc temps per posar el crit al cel davant de l'anunci del Govern central de limitar les activitats no essencials, ratllant aquesta decisió “d’inacceptable" i d'una gestió "nefasta" .

L'Ertzaintza, dirigida pel PNB, presumeix de posar 866 multes en un dia per disciplinar la població i respectar així les mesures. També han anunciat que contractaran 900 ertzaines més. Però no envien a l'Ertzaintza a aplicar mà dura als centres de treball on totes aquestes mesures no es respecten: hi ha un menyspreu complet cap a la salut dels treballadors i el propi funcionament de les empreses suposa un perill molt més gran per l'extensió de la pandèmia. Posen multes per viatjar més d'una persona en un cotxe, mentre permeten que els treballadors vagin a treballar en un transport públic amb desenes i centenars de persones, sense prendre cap mesura especial de seguretat.

Per posar alguns exemples, les empreses que dirigeixen els poliesportius de Bilbao, que estan tancats, han obligat a anar als seus treballadors als centres, en alguns casos havent de desplaçar-se entre diversos poliesportius i amb casos de baixes per contagis dels que no informen. Els treballadors de Sidenor de Basauri van ser obligats a acudir als seus llocs de treball el 19 de març per la resolució de "l'Autoritat Laboral", al calcular que no es complien els requisits plantejats pel comitè per paralitzar l'activitat laboral. El 22 de març un treballador resultava ferit al quedar-se-li atrapat el braç en una màquina, en una situació de col·lapse dels hospitals. Ara, és una fàbrica més amb un ERTO.

L'única classe que s’està prenent seriosament l’aturar la pandèmia i adoptar les mesures de seguretat és la classe treballadora, organitzant-se per lluitar davant l'amenaça dels empresaris i les institucions al seu servei. Tant el Govern Basc, com el de l'Estat espanyol, estan emparant l'ofensiva empresarial imposant que els beneficis econòmics estan per davant de la vida dels treballadors. En qüestió de dies s'han aplicat només a Euskal Herria prop de 10.000 ERTOs que afecten 100.000 treballadors. Es pot estimar que el nombre d'acomiadaments serà igual o més gran. Mentrestant, l'Administració d'Urkullu ha posat damunt de la taula 840 milions d'euros, complementant els 1.025 milions del Govern central: 564 aniran per a pimes i autònoms, 200 milions a el sistema sanitari i 55 milions a les famílies més desfavorides. La major partida són 500 milions d'euros en formes d'avals a cost zero per a les empreses basques. Sobre els 200 milions del sistema sanitari es parla de l'adquisició de medicaments i material sanitari i d'habilitar nous espais per atendre persones contagiades. És a dir, en primer lloc, diners públics per garantir els beneficis dels empresaris, i en segon lloc res de tocar els interessos de la sanitat privada. Els hospitals privats seguiran buits, llevat que es paguin bé els serveis des de les institucions. I en l’última posició, engrunes per als pobres, per donar-li un vernís social a aquest autèntic atracament.

Prou retallades i fer negoci amb la nostra salut. Cal una única xarxa sanitària pública, universal i de qualitat

Segons Medicus Mundi, un de cada quatre euros de diners públics que es gasta a Euskadi en sanitat va al sector privat. Entre 2007 i 2017 a Hego Euskal Herria s'han retallat 900 llits, un 10,54% de retallada que contrasta amb la mitjana estatal: 5,23%.

Això ha provocat una situació dramàtica. Sense arribar ni de bon tros al pic de l'epidèmia, els hospitals públics estan desbordats, les UCIs completes, habilitant quiròfans sense respiradors suficients, i ajornant sine die qualsevol operació que no sigui estrictament urgent. El personal treballa amb por, incertesa, impotència i indignació, i els torns són esgotadors, treballant amb una escassetat terrible dels equips de protecció individual (EPIS) i mascaretes. Mentrestant, a la direcció de Mercedes-Benz Vitòria se li han proporcionat 4.000 mascaretes per mantenir la producció.

L'Hospital de Txagorritxu a Vitòria, el principal hospital de referència davant l'epidèmia, ha resultat ser el focus del contagi a la comarca d'Àlaba i un dels primers a tot l'Estat. La manca de protocols i assajos, una alta eventualitat, sobrecàrrega de treball i la tardana prova a una metgessa internista afectada, va provocar que una professional estigués atenent pacients durant deu dies, fins que finalment va donar positiu. No és un cas aïllat. Personal com auxiliars, zeladors, personal de neteja i manteniment, amb sospites i símptomes, han sol·licitat la prova –de vegades fins a tres ocasions diferents– a Salut Laboral i aquesta no s'ha fet fins arribar a extrems tan greus, en alguns casos, com la hospitalització a UCI.

El PNB ha estat pioner en la privatització de la sanitat. Ja el 1991, Iñaki Azkuna, aleshores conseller de Sanitat, va convertir els hospitals públics en fundacions, com un pas endavant cap a la gestió privada. El mateix PNB va introduir en la sanitat pública les entitats de "gestió privada" com Osatek (ràdio-diagnòstic). La contínua política de concertació amb el sector privat, amb l'excusa de disminuir les llistes d'espera, ha representat la constant descapitalització de la sanitat pública i una disminució en plantilles, sous congelats i augment de les càrregues de treball, i una gestió esquitxada d’irregularitats.

L'exconseller de Sanitat que va dimitir pel frau de les oposicions mèdiques, Jon Darpón, ja ha fitxat per una asseguradora privada internacional, el grup Keralty (Sanitas Internacional), liderat per un milionari del PNB, Joseba Grajales, i on treballa un altre exconseller basc, Jon Azua. Aquesta entitat ha prestat "assessorament tècnic" a Osakidetza i realitza treballs per al Servei Basc de Salut.

Durant aquests anys de privatitzacions en canvi ha estat la classe treballadora qui ha denunciat sense descans aquesta situació, i qui ara paga les conseqüències. Sense anar més lluny, les treballadores d'atenció primària van protagonitzar vagues a l'abril, maig i juny de l'any passat denunciant manca de personal i les condicions precàries a causa de les retallades i la privatització. És la mateixa Marea Blanca que no ha parat de denunciar aquesta situació durant aquests últims deu anys.

Socialisme o barbàrie. Els treballadors i el jovent no pagarem la seva crisi

La classe treballadora és la que ha demostrat un cop més fer front conseqüentment a l'expansió del coronavirus. Els treballadors de Mercedes-Benz, la CAF, Aernova, Michelin i moltes altres empreses han exigit la paràlisi de la producció i la protecció de les plantilles. Més de mil treballadors han exigit al Govern Basc que prengui mesures per al confinament total. Però aquesta mesura, que també ha estat defensada per EH Bildu, ha d'anar acompanyada amb un pla d'acció contundent en benefici de les famílies treballadores. Està més clar que mai que això és impossible sense confrontar directament amb els interessos de grans empresaris i banquers. Per això, tant l'esquerra abertzale com la majoria sindical basca han d'organitzar a les plantilles i defensar una alternativa contra la privatització, les retallades i l'ofensiva patronal.

L'economia capitalista es desploma a nivell mundial, i la classe dominant es prepara per enfrontar una nova crisi, probablement més violenta que la de l'any 2008, atacant encara més les condicions de vida i els drets de la classe treballadora i el jovent. Les administracions de Gasteiz i Iruñea, així com la de Madrid, no són una excepció.

Aquesta mateixa classe ha presumit de guanys multimilionaris durant l'última dècada a costa de precaritzar les nostres condicions de vida. Ara no només no se’ls hi toca ni un cèntim dels seus patrimonis, sinó que són els mateixos que imposen a través dels governs mà dura contra la classe treballadora. Sí que hi ha diners, i molts, però a mans de molt poca gent. A l'empresa CAF, tan sols la rebaixa del 5% dels salaris de 21 executius ha suposat 400.000 euros. Mentrestant, milers de treballadors afectats pels ERTO veuen reduïts els seus salaris mileuristes a més del 50%.

L'emergència sanitària ha posat de manifest la necessitat de planificar els recursos que generem els treballadors per al benefici de la societat i no d'un grapat de grans empresaris -que han mostrat la seva total incapacitat, a l'igual que el seu sistema-. Cal defensar un programa revolucionari que defensi obertament l'expropiació de les principals palanques econòmiques i les grans fortunes, la seva nacionalització sota control dels treballadors, a l'igual que amb la banca. Un capitalisme més just o més humà es revela davant la realitat que patim avui com una utopia reaccionària.

La vaga general de el 30 de gener va ser un autèntic èxit i al febrer vam tenir la massiva indignació i mobilitzacions pel desastre de Zaldibar. El brutal auge de la lluita sindical i les massives mobilitzacions que han omplert els carrers d'Euskal Herria, demostren el gran avanç de la consciència de les masses i que tenim la força per canviar la nostra realitat. La tasca fonamental és construir una esquerra combativa que defensi una alternativa revolucionària, que lluiti pel socialisme. No hi ha una altra manera d'alliberar-nos del desastre a què ens condemnen els capitalistes. Avui més que mai: socialisme o barbàrie.

Uneix-te a Ezker Iraultzailea!