La lluita és el camí!

La vaga general del 30 de gener a Hego Euskal Herria (País Basc i Navarra) ha estat rotunda. Malgrat el boicot informatiu i la campanya ferotge de mentides i manipulació de la classe dominant -tant a Euskal Herria com a la resta de l'Estat- la realitat ha estat irrebatible: més de 145.000 persones van omplir els carrers a les manifestacions del matí, arribant gairebé a duplicar les xifres d'anteriors vagues generals convocades per la majoria sindical basca: 73.000 el 2009 i 85.000 el 2013. Pensionistes, joves i treballadors unien les seves forces mostrant l'enorme força i disposició de la classe treballadora a passar a l'ofensiva davant la precarietat, les retallades i la repressió.

Més de 1.500 empreses es van sumar a la vaga. Els treballadors de la gran indústria van paralitzar pràcticament tota Guipúscoa i el nord-est de Navarra, àmplies comarques de Bizkaia i d’Àlaba. Els ports de Pasajes i Santurtzi van funcionar amb una activitat mínima i el transport, així com amplis sectors de serveis -tant en el sector públic com els privatitzats per l'administració basca- van aconseguir funcionar de manera parcial únicament per la imposició d'uns serveis mínims totalment abusius. Els centres d'estudi i les universitats van parar pràcticament en la seva totalitat. Per posar un exemple, el Govern basc va xifrar el seguiment en l'educació en un 48%, al•legant que a causa d'un error informàtic només va poder comptabilitzar el 48% dels centres.

Fins i tot els treballadors dels principals mitjans de comunicació utilitzats pel PNB per desacreditar la vaga també van secundar l'aturada. La EITB va emetre només informatius i programes gravats tant a la televisió com a la ràdio, i el Deia (diari controlat pel partit jeltzale) no va sortir. Com tampoc van veure la llum aquell dia el Gara ni el Berria.

Sense cap mena de dubte, els 6 anys i mig des de l'última vaga general convocada per la majoria sindical basca no han passat en va. Durant els últims anys Euskal Herria ha estat escenari d'un gran auge de lluites, vagues i conflictes laborals contra la precarietat i els atacs de la patronal i el Govern basc. Això ha estat una peça clau per empènyer els dirigents de la majoria sindical basca a adoptar una posició d'oberta confrontació amb el PNB -especialment destacada en el cas d’ELA- que ha quedat de manifest en aquesta vaga general i marca un punt d'inflexió.

La idea d'unificar les lluites amb una vaga general ha despertat un enorme entusiasme. Des del mes de desembre s'han creat més de 170 comitès de vaga en ciutats, barris i pobles a les quatre províncies basques. L'impuls de lluites obreres com la del Metall, del moviment dels pensionistes, pels drets de les dones o del jovent contra el canvi climàtic -que han estat referència a nivell estatal- i la seva participació en els comitès ha estat clau.

Una vaga contra el Govern de coalició PSOE-Unides Podem? Ja n'hi ha prou de manipulació!

Un dels arguments més usats contra la vaga, ha estat que aquesta es dirigia contra un Govern d'esquerres i que en la pràctica beneficiava a la dreta. Però això és totalment fals. Aquesta vaga es dirigia molt directament a la dreta basca del PNB i a les seves polítiques de privatitzacions i de retallades, plantejava acabar amb tots els atacs i contrareformes imposades pels Governs de Rajoy i també de Zapatero i posava sobre la taula les reivindicacions que hem defensat en els carrers durant anys.

De fet, han estat aquestes mobilitzacions les que han fet possible fer fora la dreta del Govern central. Les lliçons d'aquesta experiència són molt clares i demostren que l'única forma d'aïllar i frenar la dreta és fer realitat les nostres reivindicacions i continuar la lluita als carrers per combatre les amenaces que ja ha posat damunt de la taula l'Ibex 35, les patronals i la classe dominant europea. En aquest sentit, l'oposició a aquesta vaga de les cúpules sindicals de CCOO i UGT i d’Elkarrekin Podem, separant-se de la seva base social, és un gran error que divideix i afebleix la força de l'esquerra davant l'ofensiva de la dreta.

El PNB és el partit de la patronal basca. Tenim força per fer-los fora!

El nerviosisme mostrat pel PNB i la patronal ha estat la millor prova de l'èxit de la mobilització. El lehendakari Urkullu carregava en els dies previs contra els sindicats i utilitzava el suport d’Elkarrekin Podem als seus pressupostos per dir que la vaga estava promoguda per una minoria al parlament basc. El seu nerviosisme es convertia en desesperació el mateix 30 de gener quan les imatges dels carrers desbordats per les manifestacions deixaven en absolut ridícul seves declaracions qualificant la vaga de "fracàs absolut".

Els dirigents del PNB són molt conscients del perill que suposa l'auge de la mobilització als carrers d'Euskal Herria, que es dirigeix contra les seves polítiques capitalistes i trenca d'arrel la falsa imatge que han venut de “l’oasi basc". Han intentat per tots els mitjans sostenir-se en el Govern i ampliar la seva base electoral, atraient a l'esquerra a col•laborar i negociar a les institucions, apareixent com a garants de la pau social.

Aquesta vaga general trenca d'arrel aquesta estratègia. La mateixa lluita als carrers i la polarització social està retratant amb claredat que el PNB és el partit de la patronal basca que exigeix mantenir la reforma laboral, reconversions industrials i més privatitzacions i retallades. L'esquerra abertzale i EH Bildu tenen l'oportunitat de fer-los fora definitivament del Govern, a través d'una oposició frontal des de l'esquerra basant-se en la mobilització, com s'ha demostrat.

Continuar amb la lluita fins a vèncer

Aquesta vaga general ha estat un gran pas endavant, però per aconseguir les nostres reivindicacions és imprescindible donar-li continuïtat. Així ho reclamaven els pensionistes, estudiants i joves en els seus comunicats i els secretaris generals d'ELA i LAB van donar un termini de dos mesos per complir les reivindicacions a les administracions d'Urkullu i Chivite, i van advertir que si seguien en la mateixa senda marcada per la patronal tindrien "una primavera vermella".

Aquesta és una qüestió fonamental que hem defensat des d’Ezker Iraultzailea. Els més de 170 comitès de vaga han de continuar en marxa i estendre encara més, com a eines per unificar i enfortir el moviment i decidir democràticament un pla de lluita ascendent, amb la convocatòria de noves vagues generals. L'èxit d'aquesta vaga, vencent les amenaces i la manipulació, demostra el gran avanç en la consciència d'amplis sectors de la classe treballadora i del jovent. No es tracta només d'Euskal Herria, sinó que també ofereix un termòmetre per a la resta de l'Estat, on els moviments de pensionistes, feministes i contra el canvi climàtic han estat massius i reflecteixen aquesta mateixa força. Aquest és el camí a seguir per transformar la societat.