Mentre les negociacions entre el PSOE i Junts sobre la Llei d'Amnistia avancen amb més lentitud del que Pedro Sánchez desitjaria, els líders del PP i Vox mobilitzen les hordes feixistes als carrers de Madrid i els peons de la judicatura per boicotejar la investidura.
A les concentracions davant la seu central del PSOE hem vist coneguts dirigents com Santiago Abascal, Esperanza Aguirre i l’empresari de Desokupa, juntament amb milers de petitburgesos rabiosos del barri de Salamanca. Però el que en un primer moment semblaven mobilitzacions d'aquesta "gent de bé" que està molt preocupada perquè Espanya es trenca, aviat han cedit el pas a les bandes feixistes ben organitzades que no han dubtat a posar-hi el seu segell violent.
Ningú no s'ha d'equivocar. Darrere d'aquests grups neonazis que ocupen la primera línia, hi ha els quadres dirigents del PP i Vox que encoratgen l'escalada de la tensió a tots els fronts.
Com hem explicat altres vegades, l'auge de l'extrema dreta té arrels socials profundes i, com va passar als anys 30 del segle passat, està directament vinculat a la descomposició social que acompanya el capitalisme en la seva fase de declivi.
La seva base més sòlida són les masses de la petita burgesia. A l'Estat espanyol, un sector d'aquestes capes mitjanes contempla com el seu nivell de vida i el seu estatus social s'enfonsen. Simultàniament, un altre sector s'enriqueix ràpidament gràcies a l'explotació despietada de les treballadores i els treballadors immigrants o l'especulació immobiliària i els lloguers abusius. Uns com a expressió de la seva ràbia i la seva impotència, i d'altres per por de perdre els privilegis recent adquirits, coincideixen en defensar la seva posició social mitjançant l'atac frontal contra la classe obrera organitzada i l'esquerra. Són la matèria primera del nacionalisme espanyolista i de la demagògia reaccionària més verinosa, amb el seu discurs masclista, homòfob i racista. Una pols social que cada dia se sent més encoratjada.
Ni Abascal ni Feijóo han dubtat en donar suport a la violència que estem veient. “La violència és responsabilitat de Marlaska” s'ha afanyat a proclamar Abascal a Twitter, afirmant que “Sánchez és el soci de Bildu i pretén donar un cop d'Estat que liquida la legalitat. Ells són els responsables. VOX seguirà recolzant totes les protestes de resistència pacífica davant dels colpistes. Els espanyols no es quedaran de braços plegats quan Moncloa i Waterloo estan negociant les condicions per liquidar la convivència a Espanya”.
Però no és només Abascal qui clama guerra contra el Govern central. Fa pocs dies l'expresident Aznar cridava a “rebel·lar-se” contra Pedro Sánchez i no quedar-se “amb els braços plegats”. I, efectivament, això és el que han fet els seus seguidors, amb la plena aquiescència de l'actual líder del PP, Núñez Feijóo, que després de l'enrenou causat pels disturbis a Ferraz no ha tingut millor idea que dir que és tot culpa de Pedro Sánchez.
PP i Vox també han activat altres estaments on la seva influència és decisiva. El jutge de l'Audiència Nacional García-Castellón, conegut per les seves falses acusacions contra Podem i els seus dirigents, ha tornat a col·laborar imputant Carles Puigdemont i Marta Rovira per terrorisme i responsabilitzant-los per la mort d'un turista francès a Barcelona en circumstàncies totalment alienes a les mobilitzacions independentistes. Aquesta acusació, completament embogida, només té l’objectiu de fer impossible l’amnistia i frustrar la investidura de Pedro Sánchez.
A García-Castellón i al sector de jutges franquistes s'han unit els principals sindicats policials, en oberta rebel·lió contra el Govern espanyol i arribant al punt de disculpar la violència exercida contra ells pels seus col·legues nazis. Abascal ha intentat aprofitar aquest ambient profeixista al si de les forces policials per demanar-los que incompleixin les ordres dels seus comandaments. Des dels anys de la Transició no s'havia sentit una crida tan clara al cop d'Estat.
Des del PSOE i la resta de partits que conformen la majoria governamental se succeeixen els comunicats de condemna, però s'evita prendre mesures contra els sectors feixistes enquistats en l'aparell de l'Estat i, sobretot, fugen d'iniciatives que combatin el feixisme amb l'única arma eficaç: la mobilització de masses.
Al PSOE pensen que, a curt termini, aquestes aldarulls tindran l'efecte de reforçar-lo i millorar les seves expectatives electorals. Confien en el sentit pràctic dels grans poders econòmics i financers, molt ben representats per l'editorial que el Financial Times va publicar fa uns dies donant suport a l'amnistia dels dirigents independentistes catalans com una necessitat per tancar “bretxes polítiques i socials”.
Però els dirigents del PSOE i els seus socis s'equivoquen si pensen que aquest suport de la classe dominant serà etern o garanteix un fre permanent al feixisme.
La burgesia consenteix aquesta situació amb el PSOE perquè li assegura la pau social i uns beneficis rècord, però també observa com la pressió que arriba des de baix té efectes molt importants. El gir de Sánchez en la qüestió de l'amnistia n'és un bon exemple.
Hem de recordar que només la mobilització d'última hora de sectors abstencionistes de la classe treballadora, i especialment de les dones i els joves, va evitar el 23 de juliol la victòria electoral dels que avui aclamen les bandes feixistes. Abascal i la seva gent van estar molt a prop d'asseure's al Consell de Ministres.
La política del PSOE i els seus socis, que no resol de manera substancial els problemes fonamentals de la classe treballadora però si beneficia, i molt, els grans poders econòmics, prepara el terreny perquè aquesta dreta avui derrotada torni a la càrrega amb forces renovades. I ja sabem del que serien capaços de fer si arriben al Govern.
Organitzar la lluita contra el feixisme no és un gest sentimental ni retòric. És una necessitat. Però aquesta lluita no es pot dur a terme des dels pactes parlamentaris ni sostenint el règim del 78. Exigeix de la mobilització obrera i popular amb una política d'independència de classe que posi al punt de mira el sistema capitalista.
