Sí que hi ha solució: expropiar els pisos dels bancs i els fons voltors per crear un milió d'habitatges públics amb lloguers socials.

El dijous 27 d'abril el Parlament va aprovar la nova Llei d'Habitatge proposada pel PSOE-UP, amb el suport d’EH Bildu i ERC. Immediatament, el Govern central no ha trigat en presentar aquesta llei com un esdeveniment històric.

Així ho assenyalava Ione Belarra assegurant que “avui guanya la ciutadania i perd Blackstone, perden els fons voltor, perd la banca i perden els especuladors que durant anys han estat jugant amb la vida de molta gent[1]”.

Tot i això, aquestes declaracions triomfalistes no es corresponen amb la realitat. Tal com ha assenyalat la pròpia PAH "l'habitatge seguirà funcionant com un bé de mercat amb què especular" havent-se imposat "les pressions dels fons d'inversió i les patronals immobiliàries", amb "una Llei que no ofereix una alternativa als desnonaments, ni garanteix lloguers assequibles, ni assegura la protecció d'un sostre a les persones sense llar, i les mesures més destacables de la qual consisteixen en avantatges fiscals per als propietaris i una regulació de lloguers plena de carències que difícilment tindrà l'efecte de baixar de forma efectiva els preus dels mateixos”.

Els preus són cada dia més desorbitats, fent de l’habitatge quelcom inaccessible ja no només al jovent sinó a moltes famílies treballadores. Amb un sol sou llogar una casa és cada cop més insostenible i els preus de les habitacions no deixen d'incrementar-se, especialment a les grans ciutats com Madrid i Barcelona, pressionats cada cop més per l'especulació desaforada dels pisos turístics.

En aquesta situació, les mesures de la Llei d'habitatge respecte del lloguer no només no garantiran lloguers assequibles, sinó que ni tan sols frenaran la pujada dels preus. Sobre els actuals preus absolutament inflats, la nova llei continuarà permetent pujades del 2 i 3% vinculades amb la inflació fins al 2024, però a partir del 2025 desapareixeran fins i tot aquestes tíbies limitacions. Però a més, aquestes limitacions no garanteixen que no es produeixin pujades superiors, de fins al 10%, quan es justifiquin per la realització de reformes que queden vagament definides o perquè el propietari repercuteixi l'IBI als llogaters.

Si aquesta “regulació” dels preus ja de per si mateix és un acudit, ni tan sols s'estableix un règim sancionador. A més, no es limita el lloguer temporal d'habitatge, de pisos turístics, que s'està convertint en el gran colador per continuar l'escalada dels preus. Per això mateix el Sindicat d'Inquilins ha denunciat que la regulació dels lloguers “és una farsa[2]”.

D'altra banda, l'establiment d'un límit al preu dels lloguers no es basa en les capacitats econòmiques dels llogaters, sinó que està condicionat a la declaració de zones tensionades a les ciutats i els pobles. Però la declaració d'aquestes zones depèn dels governs de les comunitats autònomes, de manera que només cal esperar que a les comunitats governades pel PP, com ja ha dit públicament Ayuso, no es declari ni una sola zona tensionada i per tant ni tan sols s'apliqui el ridícul sistema de contenció de lloguers previst a la Llei. Feta la Llei, feta la trampa.

Amb aquesta estratagema el Partit Socialista, completament fusionat amb la burgesia financera, pràcticament converteix aquest punt de la llei en paper mullat. A més, en acceptar aquestes modificacions, Podem, EH Bildu i ERC deixen a la seva sort aquells inquilins que viuen en comunitats controlades pel PP-VOX.

En relació amb els desnonaments –més de 79.000 practicats entre 2021 i 2022, i més de 50.000 pendents avui en dia– aquesta llei tampoc els prohibeix. Només obliga els propietaris a sotmetre's a una mediació, la resolució de la qual no és de compliment obligatori. Amb aquest tràmit només s'aconsegueixen moratòries més llargues en el procés d'alçament, de fins a dos anys, perllongant l'agonia dels llogaters desnonats. D'altra banda, no s'ha pres cap mesura respecte a milers de famílies hipotecades, que no deixen de veure com pugen mes a mes les seves quotes, fruit de la pujada dels tipus, mentre la banca obté beneficis rècord sense precedents.

Sánchez promet habitatge de la mà dels Fons Voltors[3]

D'altra banda, el PSOE ha anunciat la seva intenció de posar a disposició de tothom habitatges a preu “assequible”, entre elles unes 50.000 procedents de la Sareb. Es tracta de tot el parc d'habitatge que va absorbir l'Estat el 2012 en rescatar grans entitats bancàries fallides, la principal d’elles, Bankia.

La finalitat del rescat va ser reflotar el sistema financer a costa de saquejar les arques públiques: socialitzar les pèrdues i privatitzar els beneficis. Per això, en lloc d'utilitzar tot aquest habitatge per crear un parc públic a preu regulat, el que es va fer va ser posar-lo a la disposició dels fons voltor. Ara mateix, una gran part dels milers d'habitatge amb què encara compta la Sareb han estat posades en mans de les firmes Blackstone, KKR i Lone Star perquè les gestionin al seu benefici més gran.

A mesura que aquests fons han anat adquirint habitatge hem assistit a un procés espectacular de pujada de preus a la compra i al lloguer. I milers de persones han estat expulsades de casa seva fruit de la gestió capitalista d'aquests habitatges.

Una part dels habitatges de la Sareb no tenen interès per a aquests fons voltor, bé perquè estan inacabats i són, per tant, inhabitables, o perquè estan ubicats en zones rurals on hi ha una demanda d'habitatge molt escassa. Aquests són els habitatges que Pedro Sánchez ofereix ara, a la vigília de les eleccions municipals i autonòmiques, amb tanta alegria.

Però que ningú no esperi que el fabulós negoci dels fons voltor s'acabarà per l'entrada en vigor de la Llei d'Habitatge. Tot al contrari. Tots els immobles de la Sareb, inclosos els que integraran aquest promès parc d'habitatge públic assequible, continuen estant a disposició dels fons voltor, disponibles per a la venda a qualsevol particular. L'únic que la Llei estableix és que podran ser comprades de manera preferent per les administracions que ho requereixin, i el Govern no descarta fins i tot que els fons voltor puguin gestionar els “lloguers socials”.

En resum, la gegantina transferència de riquesa des de les butxaques de la classe treballadora als comptes de l'oligarquia financera ocorreguda arran de la crisi del 2008 continuarà aprofundint-se. Els fons voltor ara seguiran traient profit de la seva suposada dedicació al lloguer social! La indignació que sentim no pot ser més gran. Això no és gens el que necessitem.

El que realment cal per frenar el cost astronòmic dels lloguers és posar tot l’habitatge propietat de l'Estat a disposició dels treballadors a preus assequibles, un objectiu molt allunyat de les pretensions del Govern. Però mentre això depengui de la mediació de grans constructores, bancs i fons d'inversió, aquest pla només pot acabar en preus impagables, desnonaments i malson.

Allà on sigui necessari, l'habitatge públic ha de ser construït per una empresa pública de construcció, que garanteixi unes condicions dignes de treball i preus que no superin el 10% dels nostres ingressos, així com els subministraments. Així mateix, per alliberar-nos de l'especulació immobiliària, han de ser agències públiques les que gestionin el lloguer social d'habitatge, garantint en tot moment un procés transparent, participatiu i controlat per les usuàries i els usuaris d'aquest habitatge públic. Aquesta sí que és la política que necessitem!

És possible solucionar el problema de l'habitatge, però s’han d’expropiar els bancs, els fons voltors i les grans forquilles

Juntament amb les declaracions anteriors, durant la presentació de la llei Ione Belarra deia que aquesta ha estat la negociació més difícil de tota la legislatura. Durant tres anys de negociacions, el PSOE s'ha resistit amb dents i ungles a una llei que limités de manera efectiva el preu dels lloguers.

Sorpresivament a uns mesos de les eleccions, però, aquesta llei ha estat aprovada. Finalment, el PSOE ha aconseguit treure una llei innòcua per continuar alimentant la màquina de la propaganda.

Com que és innegable que aquesta és una llei absolutament insuficient per garantir el dret a un habitatge digne, tant Pablo Iglesias com els representants d'EH Bildu i ERC s'han vist obligats a reconèixer les limitacions de la llei, descarregant la responsabilitat sobre les resistències del PSOE a aprovar una llei millor. Tot i així la segueixen defensant com una mesura gairebé revolucionària.

Però una altra llei era possible. Sens dubte, no des del Consell de ministres, però sí impulsant la mobilització als carrers. Trencar el poder dels fons voltor, dels bancs i d'altres grans forquilles d'habitatge és impossible sense apel·lar i impulsar la mobilització de les i els llogaters i hipotecats, de la classe obrera. Només l'organització conscient dels llogaters, el jovent i les famílies treballadores, aixafades pels preus dels lloguers, les hipoteques i la inflació, dirigida a evitar activament els desnonaments, a imposar un control real dels preus i a ocupar i exigir l'expropiació dels blocs d'habitatges de bancs i grans propietaris, permetran assolir victòries que no es converteixin en pols just en el moment en què veuen la llum del sol.

[1]  Belarra califica de "histórico" el acuerdo para la Ley de Vivienda

[2]  Millones de inquilinas se quedan de nuevo fuera de la regulación propuesta por el gobierno

[3] El Gobierno confía en los fondos KKR y Blackstone para ejecutar su plan de vivienda