La disputa entre les potències capitalistes pel domini del món i la guerra són un negoci molt lucratiu
La guerra imperialista a Ucraïna ha tornat a col·locar al centre de l'escena el fabulós i lucratiu negoci que suposa la producció i la venda d'armes.
Al segle XXI, amb els dos grans blocs imperialistes –el liderat pels EUA i la UE i l’encapçalat per la Xina, amb Rússia com a principal aliat– es disputen la supremacia mundial en tots els terrenys. Una lluita interimperialista en què la indústria armamentística, sempre molt rentable, està vivint una autèntica època daurada.
El comerç internacional d'instruments de destrucció, cada cop més sofisticats i letals, és una de les activitats més profitoses per als capitalistes a tot el planeta. A l'any es fabrica prou munició per acabar dues vegades amb tota la població mundial. Aquesta indústria ha posat en circulació una pistola, un fusell automàtic o un llançagranades per armar un de cada deu éssers humans.
Els magnats de la indústria armamentística ho tenen clar. Greg Hayes, de Raytheon (un dels contractistes de defensa militars més importants dels Estats Units), planteja obertament que l'augment de les tensions a l’Àsia, Orient Mitjà o Europa de l'Est sens dubte beneficiarà les vendes internacionals, “no de forma immediata" però sí a "finals de 2022 i després".
James Taiclet, alt directiu de Lockheed-Martin (el major contractista militar dels Estats Units i un dels més grans del món per volum d'ingressos), es va referir a la "competència renovada entre grans potències" que probablement provocarà un augment del pressupost de defensa nord-americà . "La guerra a Ucraïna estudia les cartes de l'ordre geopolític d'una manera que no vèiem des de feia 30 anys", va remarcar Burkett Huey, de la firma Morningstar (empresa nord-americana de serveis financers). "La gent s'adona que el món és molt menys segur i que probablement caldrà augmentar la inversió en defensa, beneficiant les empreses del sector”.
La indústria militar espanyola té el dubtós honor d'ocupar un paper protagonista important en aquesta macabra activitat. L’Estat espanyol és el setè exportador d’armes del planeta. Per davant seu només es col·loquen, en aquest ordre, els EUA, Rússia, França, Alemanya, la Xina i el Regne Unit.
Al voltant de 300 empreses controlen el negoci al nostre país. Aquestes facturen en exportacions uns 4.000 milions d'euros a l'any i els contractes signats per al futur immediat superen els 20.000 milions d'euros. Entre el 2016 i el 2020, segons les últimes dades que té el Stockholm International Peace Research Institute (SIPRI), les exportacions espanyoles d'armes van representar el 3,2% del total global[1].
Aquestes es comercialitzen a tot el món. Els importadors més importants d'armes espanyoles durant aquest període van ser Austràlia (33% del total), Singapur (13%) i Turquia (9,7%).
De la mateixa manera, el 18% de l'armament que adquireix el Regne Unit prové de l'Estat espanyol, així com el 32% de les que compra Malàisia. També països com Oman, Kazakhstan, Colòmbia, Egipte, Unió dels Emirats Àrabs, Iraq o Israel, es troben entre els seus principals clients.
Les armes espanyoles nodreixen l'arsenal de dictadures brutals i règims en què els drets humans són trepitjats cada dia. Aquestes són utilitzades tant per a la repressió interna com per a la intervenció imperialista contra altres països. Mereix una menció especial el cas d'Aràbia Saudita.
La dictadura feudal i criminal saudita ha comprat a l'Estat espanyol en els últims anys centenars de bombes intel·ligents, munició d'artilleria i els seus components, granades de morter, avions militars tripulats i no tripulats i ha encarregat a les drassanes espanyoles cinc vaixells de guerra d'última generació.
Aquest material està sent clau per als atacs i els bombardejos sistemàtics que el règim de Riad porta a terme contra el poble del Iemen en un conflicte que dura ja 7 anys, i que segons l'ONU ha causat més de 300.000 morts i una de les crisis humanitàries més greus obertes en aquest moment al món.
Ni la petició del Parlament Europeu de suspendre l'exportació de material bèl·lic a aquest país ha impedit el lliurament, aquest mateix any, de la primera de les cinc corbetes compromeses. Aquest vaixell de guerra, juntament amb els quatre restants, jugarà sens dubte un paper clau per mantenir el bloqueig saudita dels ports del Iemen que impedeix fins i tot l’entrada de l’ajuda humanitària. Més gana, malalties i mort per una banda i beneficis milionaris per una altra.
La guerra és terrible... terriblement lucrativa
Amb la guerra d'Ucraïna la indústria armamentística s'està fregant les mans. Al cap de pocs dies del començament de la invasió russa, les deu principals companyies de fabricació d'armes a nivell mundial havien arribat a màxims històrics a la borsa, acumulant pujades en la cotització per valor de 24.000 milions d'euros en només una setmana. Sens dubte l'anunci dels principals governs occidentals d'importants increments en les seves respectives despeses militars, complint amb les directrius dictades per Washington, és música celestial per a les orelles dels magnats de la indústria bèl·lica.
L’Executiu de Pedro Sánchez, fidel servidor de l’imperialisme nord-americà, no s’ha quedat enrere. A la mateixa entrevista, concedida a la Sexta el passat 14 de març, en què el president del Govern espanyol anunciava l'enviament d'armes a Ucraïna, també posava damunt la taula la seva intenció d'augmentar dràsticament la despesa militar.
Oficialment, la despesa bèl·lica de l'Estat espanyol ronda l'1% del PIB. Això representa una mica més de 10.000 milions d'euros reconeguts al pressupost del Ministeri de Defensa. Però aquesta xifra ni s’acosta a la realitat.
Segons les dades de grups com el Centre Delàs d'Estudis per la Pau[2] o el Grup Antimilitarista Tortuga que porten fent un seguiment de la despesa militar en les darreres dues dècades, els diners que destina el Govern central a aquest front duplica o fins i tot triplica aquesta quantitat. Partides de diners distribuïdes en altres ministeris, com les intervencions militars a l'estranger (17 en aquest moment) pressupostades al Ministeri d'Exteriors, despeses del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI), o el manteniment de les despeses socials d'un exèrcit sobredimensionat de més de 135.000 efectius, no s'inclouen en la despesa reconeguda, elevant considerablement els recursos que consumeix l'activitat del sector militar o la relacionada amb aquesta.
El complex industrial militar a l'Estat espanyol ha pressionat intensament perquè aquests diners no hagin deixat de créixer en els últims 25 anys. I el rebuig social que provoca la despesa militar és un dels factors més importants que expliquen l'opacitat que envolta tot allò relacionat amb la despesa bèl·lica.
Segons les dades de l'informe “La despesa militar real de l'Estat espanyol per al 2022” del Centre Delàs, des del 1996 la despesa militar ha crescut un 129%; les inversions militars, un 199%; la facturació en material militar per part de la indústria, el 821%, i l'exportació d'armes, el 3.012%. El percentatge de diners públics que dedica l'Estat espanyol a l’educació és el cinquè més baix de la Unió Europea, però les armes que es produeixen aquí són presents a bona part dels conflictes del món.
Ucraïna és l'excusa per aprofundir en una política que ve de lluny
Abans de la guerra d'Ucraïna, el Govern de coalició ja havia aprovat una despesa militar rècord. Una part d'aquests recursos estan destinats a fer que aquesta indústria bèl·lica desenvolupi noves armes, més modernes, destructives i competitives al mercat de la guerra.
Per exemple, el Govern espanyol ja destinava 2.500 milions d'euros per a la segona fase del desenvolupament d'un nou avió de combat europeu que pot assolir un cost final de 50.000.
L’Executiu ja gasta cada dia 62 milions d’euros (el salari anual brut d’uns 1.800 professors de secundària). És aquesta despesa la que ara Pedro Sánchez vol augmentar dràsticament.
Per arribar al percentatge del 2% de l’objectiu marcat per l'OTAN, només el pressupost del Ministeri de Defensa creixeria en uns 13.000 milions d'euros a l'any. Fins i tot incloent part d'aquestes despeses camuflades en altres partides ministerials, l'augment continua sent astronòmic.
No hi ha dubte que l'increment dels recursos que es dedicaran per complir aquests plans, voldran obtenir-los de noves retallades en les despeses socials i repercutirà que se segueixin deteriorant l'educació, la sanitat i els drets socials de la població .
Ara, amb guerra d'Ucraïna, l'excusa és perfecta per continuar aprofundint aquesta política militarista.
Un cop més, Unides Podem ha mostrat la seva oposició a l'anunci de Sánchez de continuar augmentant la despesa militar, però tot queda en paraules.
Ja en el seu moment, davant l'anunci de Pedro Sánchez d'enviar armes a Ucraïna, tant la vicepresidenta Yolanda Díaz com el ministre Alberto Garzón van fer pinya amb el PSOE i amb l'OTAN, i van recolzar fermament la iniciativa del president del Govern estatal. Altres ministres d'UP que juntament amb ERC, EH Bildu, Compromís es van mostrar més reticents, segueixen al Govern o recolzant-lo sense plantejar cap alternativa limitant-se a demanar “una desescalada militar i de tensió per totes les parts, no abandonar la feina de diplomàcia i a favor de la pau”.
Si vols la pau, lluita pel socialisme
El capitalisme és barbàrie i està regit per un despietat sense sentit. La majoria dels éssers humans lluiten diàriament per sobreviure amb salaris de misèria, ritmes de treball infernals i en condicions de vida que en molts casos es poden qualificar d'inhumanes. Especialment els milions d'homes, dones i nens que es veuen colpejats per les cada vegada més nombroses i cruels guerres que disputen les diferents potències en la lluita pel repartiment de les zones d'influència, accés a les matèries primeres i mercats, etc.
Mentrestant, els Governs al servei dels capitalistes dediquen cada cop més diners a la indústria de la destrucció perquè aquests segueixin acumulant suculents guanys a costa del patiment de milers de milions de persones.
Si tots aquests recursos es dediquessin a satisfer les necessitats socials i a investigar com millorar la vida de la població mundial, l'atur, la pobresa i la misèria, passarien a ser en poc temps un malson del passat.
Això és possible, però només arrabassant la immensa capacitat de crear riquesa amb què avui compta la humanitat de les mans dels capitalistes, posar-la sota control de la classe obrera i de la majoria de la població i així poder construir una nova societat lliure d'opressió, guerra i barbàrie. Si vols la pau, lluita pel socialisme.
Uneix-te a Esquerra Revolucionària!
[1] La Guerra de Ucrania: un negocio de más de 3.100 millones para los fabricantes de armas de EEUU
[2] Les dades sobre la industria armamentística estan extretes de: ¿A qué países vende armas España y quién es el mayor vendedor del mundo?
