Pel seu interés, reproduïm a continuació la traducció d'un article publicat per elsaltodiario.com sobre la pobresa a l'estat espanyol.
Llegiu l'article original a elsaltodiario.com
4,5 milions de persones estan en situació de pobresa severa a l'Estat. L'últim informe d'EAPN mostra l'extensió de la privació material malgrat mesures com ara l'Ingrés Mínim Vital.
Divendres passat 10 de setembre, la Xarxa Europea de Lluita contra la Pobresa i l'Exclusió Social a l'Estat Espanyol (EAPN-ES) presentava el seu segon informe sobre el mapa de la pobresa severa. El document porta un títol eloqüent: “El paisaje del abandono”. Segons la Real Academia Espanyola, la primera accepció de “Abandono”, és: “Deixar sola alguna cosa o algú, allunyant-se'n o deixant de cuidar-ho”. A l'Estat espanyol hi ha 4,5 milions de persones en situació de pobresa severa, segons afirma l'organització. Pràcticament una de cada deu persones que viuen al país. No és un fenomen nou, l'estudi avisa de la consolidació d'una borsa de pobresa estructural: la formada per una part de la població que estava ja en l'abandó abans de la pandèmia. Les dades corresponents a la renda són de fet prèvies a la pandèmia, mentre que les variables de privació material que han utilitzat provenen de l'enquesta sobre Condicions de Vida i habitatge de 2020. El conjunt dibuixa un panorama preocupant de consolidació.
Les persones en situació de pobresa severa són les més pobres de les pobres. Els seus ingressos estan per sota del 40% de la mitjana de la població. Això implica que la seva supervivència econòmica és inviable, i no obstant sobreviuen, afirma l'estudi. Com? Amb molt d'esforç. Gran part d'aquesta població està en situació de privació severa, l'informe alerta que aquesta ha passat del 4,7% al 7% en un any, incrementant-se un 49%, perdent-se els avenços de cinc anys, i tornant als pitjors valors de la crisi. Així, aquesta part de la població es veu forçada a decidir si paguen el lloguer o el menjar, els subministraments o el material escolar, roba per a l'inici de curs o un ordinador per connectar-se.
L'informe reflecteix la consolidació de la desigualtat, en una societat on la renda mitjana anual de les persones que no estan en pobresa (13.325€) quintuplica la dels que viuen en pobresa severa (2.471€). Xifres que recullen una evolució a dos ritmes, des del 2014 la renda mitjana es va incrementar 1.921€ per al primer grup i només 597€ per al segon grup. Una distància que qüestiona si recuperació econòmica ho va ser per a tothom. Per això, des d'EAPN-ES destaquen la necessitat de “completar sense cap retard les mesures econòmiques i socials de sosteniment i protecció que s'han implementat només molt parcialment, doncs, després, la recuperació de les persones serà molt més difícil i onerosa”. Entre aquestes mesures, destaca l'Ingrés Mínim Vital.
L'informe reflecteix una vegada més la inequitat territorial, que fa que aquestes “bosses” de pobresa severa es consolidin en algunes comunitats per sobre d'altres: “la taxa de pobresa severa s'ha incrementat en vuit regions on s'acumulen 583.000 persones noves en pobresa severa i s'ha reduït a les altres nou, en què gairebé 400.000 persones han deixat de ser-ho”, es detalla.
Desigualtat territorial
Al rànquing de comunitats autònomes particularment afligides per aquestes mancances, destaquen Canàries, València i Astúries “amb percentatges de persones en pobresa severa que oscil·len entre el 12,2% i el 16,7% del total de la seva població”, segons revela el informe. "No ens sorprenen les dades de les Canàries, però també perquè el punt de partida és molt deficitari, ja l'any passat parlàvem d'un índex de risc de pobresa i exclusió social, que era del 35%", apunta Juan Carlos Lorenzo, president de EAPN-Canàries en conversa amb El Salto Diario.
Lorenzo comparteix la seva preocupació pel fet que l'any 2020 s'hagin incrementat en 132.000 les persones en situació de pobresa severa a les illes. "Hi ha fets que ho expliquen, habitualment estem entre els pitjors llocs desgraciadament, i en pobresa severa som els que pitjors dades tenen que és de 16,2% només superat per Ceuta i Melilla, que té també una realitat estructural deficitària manifesta i històrica" .
Tornant a les Canàries, el president d'EAPN a l'arxipèlag, emmarca els números en una desigualtat territorial estructural: els informes AROPE mostren un tall longitudinal de la península que a grans trets divideix el país en un nord més ric i un sud amb més índex de pobresa. "La mateixa realitat del mercat laboral o de l´estructura de protecció social de les Canàries sempre ha estat de certa provisionalitat, en comparació amb altres territoris", afirma Lorenzo. "Les illes, també per la seva condició de regió perifèrica i allunyada, manifesten menys oportunitats tant laborals com de protecció social per tirar endavant". Així, la dependència del sector turístic i de serveis, limitaria encara més el marc: “fins i tot en els anys en què hem rebut 10, 13 o 15 milions de turistes a les Canàries aquest desenvolupament no ha generat cap mena de creixement ni de benestar a la majoria de la població”.
Com passa amb les rendes mínimes autonòmiques d'altres comunitats autònomes, Lorenzo qualifica la renda mínima d'inserció canària com a insuficient, per això considera interessant la proposta d'una renda mínima estatal com és l'IMV. “És una mesura positiva, però ha de ser millorada en diversos aspectes, un en la seva pròpia quantia”, valora, assenyalant que amb una prestació que no és capaç de “col·locar les persones per sobre del llindar de la pobresa” es estaria “cronificant aquest tipus de situacions de vulnerabilitat social”.
L'integrant d'EAPN Canàries es mostra optimista en dos sentits, per una banda considera que l'IMV està millorant: “els processos administratius s'estan simplificant, crec que és un procés irreversible per facilitar els accessos però tot i així és complicat”, per ara, informa, l'IMV arriba al voltant de 13.000 famílies, mentre que 8.000 són perceptores de la renda mínima d'inserció canària. Es tractarien de 20.000 persones “cobertes”. Lorenzo veu necessari un reforç major, defensant l'avantprojecte de llei per a una renda canària de ciutadania, que explica “es conjuga com un sistema complementari a l'IMV i és una oportunitat increïble, sobretot en contextos que tenen a veure fonamentalment amb habitatge, educació , amb ocupació, i situacions de pensions no contributives” .
El perfil de la pobresa severa
Si alguna cosa defineix gran part de les persones que enfronten situacions de privació material és que tenen fills o filles. De fet, com que EAPN adverteix durant anys, tenir fills és un factor de risc, el 39,9 % de les llars en situació de pobresa severa estan compostes per dos adults i un o més menors. Si és família monoparental la situació és preocupant, amb un 49,1% d'aquestes famílies en risc de pobresa i exclusió.
D'altra banda, malgrat els llocs comuns xenòfobs, no és cert que les persones més necessitades siguin migrants: “Tres de cada quatre (71,5 %), és a dir, la immensa majoria de les persones de 16 anys o més que estan en pobresa severa són espanyoles”. A més, si bé a millor educació li corresponen millors números, ni les persones amb educació superior es lliuren de poder caure en situacions de pobresa extrema.
L'ocupació tampoc no és un factor definitori: el 22,2 % de les persones a l'atur estan en pobresa severa —mostrant, afirma l'informe “llacunes significatives en el sistema de protecció per desocupació”. D'altra banda, una vegada més EAPN demostra que es pot estar emprat i continuar sent pobre. “Quan es tracta de lluitar contra la pobresa, és cert que per no ser pobre cal tenir una feina, però la inversa és falsa: com demostren les dades, es pot aconseguir una feina i ser pobre i, fins i tot, treballar i ser molt pobre, hi ha una mica més de 988.000 persones que tenen feina i que, alhora, estan en pobresa severa”, afirmen.
Viure en privació material severa implica no poder arribar a final de mes amb freqüència, ni fer front a despeses imprevistes, no poder menjar carn, pollastre o peix cada dos dies, no poder anar de vacances o quedar exclòs de les activitats de “lleure, cultura i manteniment de relacions socials, indispensables per al desenvolupament personal, benestar emocional i millora de les oportunitats disponibles”. La privació material severa també implica no posseir alguns objectes habituals com ara un telèfon, un televisor, una rentadora o un automòbil.
Els límits de l'IMV
El maig del 2020 el govern de coalició presentava una de les mesures centrals de l'Escut Social, l'Ingrés Mínim Vital, que estava destinat a acabar amb la pobresa severa, o almenys reduir-la significativament. Des del disseny de la norma, organitzacions amb una trajectòria crítica cap a les rendes mínimes autonòmiques van denunciar que aquesta mesura estatal, tal com estava formulada, no aconseguiria atendre els objectius que s'havien marcat. Una daquestes organitzacions és RMI el teu dret. Un any després de la presentació de l'IMV, quan la mesura encara no ha superat el tràmit legislatiu, l'organització ha presentat una sèrie d'al·legacions en espera que es puguin discutir al Congrés. Segons el col·lectiu, l'IMV encara és lluny de complir amb la Carta Social Europea.
“El que venim a dir a l'informe és que no només no s'ha resolt el que ja venia de previ, que eren quatre incompliments clars -la suficiència i els criteris d'accés com és el requisit d'antiguitat d'empadronament, el tema de la edat, o la continuïtat de la prestació— hi ha una sèrie de trampes que fan que les persones puguin perdre l'IMV encara que tinguin necessitat”, assenyala la integrant de RMI el teu dret, Hontanares Arranz.
El més dramàtic per a aquesta veterana treballadora dels serveis socials, és que a les deficiències de les rendes mínimes autonòmiques s'ha sumat una norma estatal la implementació de la qual “caòtica” estaria redundant fins i tot en un empitjorament per als que estaven cobrant rendes autonòmiques. A diferència de Lorenzo, Arranz es mostra pessimista davant d'eventuals millores: “hi ha alguna cosa que ens té molt preocupats, inicialment hi havia almenys un rebuig del que estava passant més generalitzat, però passa el temps i ja no hi ha gaires veus que cridin. És molt descoratjador”.
Per a l'activista de RMI el teu dret es podria fer més, però considera que després de tot el ministre de Seguretat Social, que ha dissenyat la mesura, ha aconseguit el seu veritable objectiu com a exdirector de l'Airef —l'agència encarregada de contenir la despesa fiscal— que la mesura no suposi un gran cost per a les arques públiques.
Tot i els anuncis de millora de l'IMV els problemes —el que Arranz anomena maltractament institucional— no paren d'aparèixer, l'últim: sol·licitants que es veuen obligats a pagar 200€ a Hisenda per poder accedir a l'IMV. “La llei obliga els perceptors a fer la declaració de la renda: abans de la campanya de la declaració de la renda van fer una trucada molt massiva als perceptors, dient que havien de fer la declaració, però clar no ho van fer als sol·licitants . Ara estan arribant denegacions per no haver fet la declaració de la renda, que en principi són persones que no estan obligades a fer-la més enllà de l'IMV”, en fer la declaració ja fora de termini, se'ls demanen 200€, amb la possibilitat de que els reclamin després. Des de RMI el teu dret, estan valorant presentar una reclamació col·lectiva que posi el focus a tots els abusos.
L'Habitatge
Al costat de l'IMV l'escut social incloïa mesures davant de la pobresa energètica i de protecció contra els desnonaments. “Convé tenir en compte recordar que el 53,3 % de les persones en pobresa severa viuen a llars que dediquen més del 40 % de la seva renda disponible total per al manteniment de les despeses relacionades amb l'habitatge i que el 46,5 % de elles dediquen més de la meitat de la renda disponible a les despeses d'habitatge”, apunta l'informe d'EAPN.
El problema de l'habitatge és central a la vida de les persones en situació de pobresa extrema. Al costat de l'estrès econòmic se suma la manca d'espai, l'escassetat de llum natural o la incapacitat de renovar mobles, mantenir la casa a una temperatura adequada o el deteriorament de l'habitatge. "Tots aquests problemes afecten percentatges de població en pobresa severa que poden arribar a ser fins a set vegades més elevats que els mesurats entre la resta de la població", s'afirma a l'informe. Una de cada tres persones amb pobresa severa s'hauria vist obligada a endarrerir pagaments relacionats amb l'habitatge i els subministraments.
El País Valencià és una de les comunitats autònomes més castigades per la pobresa severa. Des d'allà, la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca valora per al Salt l'impacte de l'habitatge a la situació econòmica de les persones i avalua l'abast de les mesures del govern.
“La quantitat de persones que estan en pobresa severa (cobrar menys de 6417,36€ anual/534,78 mensual, per unitat de consum) a la Comunitat Valenciana ha ascendit fins al 13,4%, arribant al 674.3289 persones, en dades anteriors a la covid”, denuncia la Plataforma que mostra la seva preocupació per l'elevada despesa en habitatge d'aquesta part de la població, juntament amb els retards en els pagaments d'hipoteca, lloguer i subministraments. Retards que també afecten, adverteixen, a l'11,2% de la resta de la població. “Sens dubte tot això explica el fet que els 1.640 desnonaments per execucions hipotecàries col·loqués a la nostra Comunitat la primera entre les CC AA a tot l'estat, i la tercera amb 2765 desnonaments derivats d'impagament de la renda de lloguer, segons dades del CGPJ . I això, malgrat l'anomenat escut social que ha permès frenar aquest procés, encara que des del principi els hem denunciat com a clarament insuficient”, adverteixen.
Com a estratègia de resposta la PAH planteja “instar les grans forquilles que no facin fora cap família sense alternativa habitacional en compliment de la llei valenciana 2/2017”, mentre aposten pel reforç del parc públic d'habitatges amb mesures en el marc autonòmic . Des de la PAH consideren central treballar en l'organització i la lluita de les famílies, davant dels “bancs, fons i socimis”, i fer incidència perquè la banca torni el rescat en habitatge. Apunten, doncs, a “impulsar definitivament una nova Llei d'Habitatge que eviti la ruptura democràtica d'aquesta societat”. Es tracta d'un text acompanyat per cent organitzacions que presentaran davant del congrés abans que s'acabi el mes.
