A mitjans de desembre la Fiscalia suïssa va decidir arxivar la investigació iniciada el 2018 al rei emèrit Joan Carles de Borbó per blanqueig de capitals provinents del cobrament de comissions il·legals a les obres de l'AVE a la Meca, realitzades per un consorci de grans empreses espanyoles. Aquest fet, absolutament escandalós, ha posat de manifest per enèsima vegada el caràcter de classe d’una justícia feta a mida dels poderosos.
Per descomptat, des del PSOE, PP i Vox s'han afanyat a utilitzar aquest arxiu de la investigació per rescatar la figura de Joan Carles I i fer una nova campanya d'apuntalament de la monarquia. Però la resolució de la justícia suïssa no vol dir que no estigui formalment provat el cobrament d'aquestes comissions, ni que l'entramat delictiu organitzat al voltant de la Fundació Lucum, de la qual era beneficiari el rei Felip VI, no hagi estat desvetllat, ni que hi hagi dubtes sobre la participació de l'ex-amant del rei emèrit en aquest tinglat.
El que ha passat és que per sustentar l'acusació al rei emèrit era formalment imprescindible la col·laboració de les autoritats d'Aràbia Saudita i dels altres tres països del Golf Pèrsic (Kuwait, Emirats Àrabs i Bahrain) pels quals van circular els diners destinats a Joan Carles. Com s'esperava, les autoritats d'aquests països han protegit el seu soci de tants negocis bruts i s'han negat a respondre als requeriments dels fiscals suïssos.
En qualsevol cas, com s’ha gestionat aquest assumpte deixa meridianament clar que aquests grans delinqüents, els que fan tèrboles operacions vinculades a l'elit de les finances internacionals i als governs dictatorials de qualsevol part del món, operen sota el mantell protector de les lleis de l'Estat burgès que els atorga total impunitat per a les seves malifetes i crims.
El règim del 78 prepara el retorn de Joan Carles
La decisió de la fiscalia suïssa prepara el terreny perquè les tres investigacions obertes per la fiscalia del Tribunal Suprem sobre els negocis il·legals del Borbó siguin arxivades en un termini de temps breu. De moment, aquestes diligències s'han prorrogat sis mesos més en espera que arribi informació sol·licitada a Suïssa, però, tot i que aquesta informació sigui rebuda, és un secret de domini públic que es procedirà a donar una carpetada definitiva a aquesta qüestió com més aviat millor.
La realitat és que aquestes investigacions, juntament amb les regularitzacions fiscals de l’exmonarca, tenien precisament la finalitat de no deixar cap flanc obert a possibles futures denúncies. Més que buscar la condemna de Joan Carles, allò que les autoritats judicials intentaven era donar una resposta a l'enorme malestar social sorgit arran del coneixement públic de la profunda corrupció que envoltava la monarquia borbònica. La fugida de l'emèrit cap a Abu Dhabi, organitzada conjuntament per la Casa Reial i el govern de coalició, tenia com a objectiu contribuir a alleujar la pressió, alhora que l'obertura de diligències judicials intentava crear l'aparença que “tots som iguals davant la llei”.
Com expliquem a la nostra declaració de fa un any sobre la situació de la monarquia, la corrupció del monarca no és un assumpte individual: és un mètode de funcionament inherent a un sistema en descomposició. El capitalisme espanyol va necessitar recolzar-se durant gairebé quatre dècades en una dictadura que va ofegar els intents de la classe obrera per alliberar-se d'una opressió secular. Joan Carles de Borbó, hereu de Franco, va jugar un paper clau perquè l'oligarquia pàtria, i els seus socis de la burgesia internacional, poguessin desempallegar-se d'un règim polític que ja no servia a les seves finalitats i aixecar un nou edifici institucional, el règim del 78, que els ha permès mantenir la seva posició com a classe dominant quaranta anys més.
Les forces polítiques d'esquerra que van participar en els Pactes de la Transició van acceptar córrer un vel sobre els crims del franquisme. La Llei d'Amnistia va garantir una completa impunitat als botxins i torturadors franquistes, i també va deixar exempts de qualsevol responsabilitat els banquers i els grans empresaris que van ser els grans beneficiaris de la dictadura.
Joan Carles de Borbó va oficiar com a figura rectora d'aquest procés i va servir de frontissa entre un estat dictatorial i una suposada democràcia que en realitat mantenia intacte l'aparell estatal creat per Franco. Aquest paper estel·lar en la Transició li va permetre reclamar la seva part en els immensos beneficis generats pel sistema que des de la seva posició com a cap d'Estat va contribuir a estabilitzar, convertint-se així en un soci més de l'elit financera mundial.
La classe dominant veu un risc enorme a mantenir vives les accions judicials contra l'emèrit, llevat que serveixin, com és el cas, per declarar-lo lliure de qualsevol càrrec i per blanquejar la seva figura. Una condemna a Joan Carles, i més en aquests moments en què la rebel·lia dels sectors més explotats de la classe treballadora torna a ressorgir amb força, portaria aparellada una caiguda de la monarquia i esquerdaria els fonaments del règim del 78.
La tornada de Joan Carles a Madrid, preparada des de fa setmanes des de les instàncies més altes dels poders fàctics i afavorida pels grans mitjans de comunicació, seria una victòria publicitària per a la dreta. L'oportunitat de donar un cop a la protesta social i consolidar la seva posició d'autoritat davant la creixent onada de rebel·lió social, donaria ganes a la seva base social i l'ompliria de confiança.
Seguint l'estela reaccionària desencadenada des del Poder Judicial contra la lluita feminista i LGTBI, seguint els passos de les forces repressives comandada pel ministre Marlaska contra els treballadors que han participat a la vaga del metall gadità, i atiant una nova rèplica del nacionalisme espanyol contra els drets del poble de Catalunya, des de les institucions del règim es mouen els fils perquè la tornada de Joan Carles a la capital espanyola suposi un nou pas en la seva ofensiva política.
El PSOE cedeix a la reacció
L'actitud hipòcrita de Pedro Sánchez davant de la campanya per fer tornar el rei emèrit no és una novetat. El PSOE, protagonista dels Pactes de la Transició, està hipotecat pel passat de col·laboració i ha decidit no actuar i permetre que Joan Carles I torni.
El pacte amb el PP per a la renovació del Tribunal Constitucional, la passivitat davant l'ascens del sindicat feixista JUPOL a les forces policials, o el silenci davant la nova campanya contra l'ús del català a les escoles de Catalunya, mostren que el PSOE uneix la seva destinació a la supervivència del règim del 78 i no li preocupa el cost, encara que la seva pròpia base electoral ho acabi pagant.
Propiciant el retorn de Joan Carles, el PSOE fa un nou pas per intentar tapar les vies d'aigua que la mobilització social ha obert al casc avariat i putrefacte del règim del 78, i aquesta política només pot redundar en benefici de la dreta més reaccionària.
El PSOE és plenament conscient que obrir un debat sobre la monarquia no només afectaria la forma jurídica de la direcció de l'estat, sinó que obriria les portes a un qüestionament generalitzat del règim polític vigent i dels interessos que aquest règim protegeix. Per això, en aliança tàcita amb el PP, Vox i la resta de les forces polítiques que recolzen el sistema capitalista, el PSOE està disposat a empassar-se el gripau del retorn de Joan Carles. Tota la xerrameca de Pedro Sánchez sobre les explicacions que l'ex-rei hauria d'oferir als ciutadans es quedaran en res, perquè Joan Carles i el seu entorn no estan disposats a acceptar una tornada discreta. Tot al contrari: volen un retorn triomfal, que demostri clarament qui són els que manen aquí.
Unides Podem: les paraules no són suficients, cal passar a l'acció
Des de la seva entrada al govern de coalició, Unides Podem, tant sota el lideratge de Pablo Iglesias com ara, sota la batuta de Yolanda Díaz, no ha deixat de retrocedir, abandonant un darrere l'altre els compromisos recollits al seu programa. Però cada renúncia d’UP ha arribat acompanyada per una campanya triomfalista sobre els “grans èxits” conquerits.
Podem, que en un altre temps va ser un martell contra el règim del 78 i va ser l’esperança dels milions que es van mobilitzar al 15-M, a les Marees, a les Marxes de la Dignitat… es precipitaria a l'abisme si accepta ser partícip necessari en una operació política de legitimació i blanqueig de la monarquia. Limitar-se la simple protesta literària o periodística, però a la pràctica assumir les decisions del PSOE en suport al retorn de Joan Carles, seria un punt d'inflexió.
L'intent de fer tornar a l'ex-rei ha de ser contestat amb una mobilització massiva contra la monarquia, contra la seva corrupció i contra el sistema de què es beneficia i que defensa amb dents i ungles. La lluita per la república socialista està a l'ordre del dia, i si Unides Podem vol ser fidel al mandat dels seus votants, està obligada a fer un pas endavant i trencar la seva subordinació al PSOE.
