Contra la repressió i l'extrema dreta, és necessari aixecar una alternativa revolucionària!

Durant les últimes setmanes hem assistit a una nova ofensiva de la dreta i la reacció, que ha comptat amb la inestimable col·laboració del PSOE. Primer va ser el cessament d'Alberto Rodríguez (UP) com a diputat, un gravíssim atac contra els drets democràtics i un nou pas en la campanya de criminalització contra els activistes de l'esquerra. Després d'una farsa judicial, la presidenta del Congrés, Meritxell Batet (PSOE), li ha robat literalment l'acta de diputat.

Posteriorment hem assistit al pacte podrit entre el PSOE i el PP, avalat per UP, per a designar com a magistrats del Tribunal Constitucional (TC) a dos jutges ultradretans esquitxats per la corrupció i el nepotisme. Ha estat tan evident l'abús i l'escàndol, que el president del grup parlamentari d’UP, Jaume Asens, va dir que votaria per Enrique Arnaldo, el jutge feixista proposat pel PP, “amb una pinça al nas”.

Nova victòria del PP i Vox, i dels tribunals franquistes

Pocs minuts després que la ministra d’UP, Ione Belarra, critiqués el Poder Judicial i el Tribunal Suprem per forçar el cessament d'Alberto Rodríguez, el CGPJ emetia un duríssim comunicat públic denunciant que aquestes opinions “excedeixen absolutament el dret a la llibertat d'expressió”. Un grapat de magistrats, no triats per ningú, decideixen qui pot ser o no diputat, i què entra o no entra dins del dret a la llibertat d'expressió, condicionant la política a l'Estat espanyol. Ja ho vam veure amb l'ordre de detenció contra Puigdemont, amb l'objectiu de dinamitar la “taula de diàleg”.

La qüestió és per què actuen amb tanta impunitat aquesta casta de magistrats, militars i policies feixistes, que han heretat les seves posicions a les altes esferes dels seus pares, avis i familiars, sota la dictadura franquista. És senzill: se senten forts i estan a l'ofensiva. El cessament d'Alberto Rodríguez i ara la renovació del TC contribueix a què treguin encara més pit juntament amb el PP i Vox.

El PSOE estén una catifa vermella a l'extrema dreta… i UP vota per les clavegueres de l'Estat

Aquesta greu actuació, que enforteix i omple de confiança a l'extrema dreta i a la reacció, ha estat possible gràcies a la plena implicació de la direcció del PSOE i de Pedro Sánchez. Aquest està demostrant a la classe dominant, la patronal i l’Ibex35 la seva renovada fiabilitat com a partit del règim.

No és casualitat que aquesta ofensiva coincideixi amb el conflicte sobre la derogació de la reforma laboral o amb els acords podrits entre PSOE i PP per a renovar el TC, en els quals finalment han implicat a UP. En aquest últim cas, UP ha tractat de justificar l'injustificable, apuntalant d'aquesta manera la política i les formes del règim del 78.

Justificar, com ha fet Pablo Iglesias, que es voti a dos candidats d'ultradreta i corruptes per al TC, argumentant que així s'aixeca una “barrera democràtica (...) davant l'eventual voluntat política reaccionària de les altes magistratures de l'Estat” i que això “sembla una mesura d'autodefensa raonable” resulta una autèntica burla. ¿Realment una persona intel·ligent i formada políticament com Pablo Iglesias es creu aquest tipus d'arguments rocambolescos? ¿És que potser no són aquests elements un exemple nítid d'aquestes clavegueres de l'Estat contra les quals tant ha escrit?

La debilitat convida a l'agressió. Cap a on va Unides Podem?

Després de gairebé dos anys de govern de coalició, la tesi que l'entrada d’UP empenyeria el PSOE cap a l'esquerra ha estat desmentida pels fets. El PSOE no ha deixat d'escorar-se cada vegada més cap a la dreta, incomplint fins i tot les limitades promeses de l'acord d'investidura.

Tota l'acció d’UP està quedant reduïda a mera propaganda. D'altra banda, la renúncia d’UP als carrers, garantint a tota costa la pau social, en connivència amb CCOO i UGT, la col·loca en la pitjor posició davant dels embats de la reacció i les maniobres del PSOE. Una situació que els està condemnant a una absoluta paràlisi i a un creixent descrèdit. És necessari rectificar, canviar el rumb i sortir del govern passant a una contundent oposició d'esquerres.

La lamentable i vergonyosa actuació de Yolanda Díaz, Alberto Garzón i Ada Colau, deixant a l'estacada el seu company Alberto Rodríguez, per a no generar “soroll” i “rebaixar la tensió”, lluny de situar UP en una posició de força enfront d'un soci de govern que actua com Al Capone, posa encara més en evidència la seva feblesa.

L'única alternativa contra aquesta ofensiva és tornar a allò que va convertir a Podem en una força que va fer tremolar el règim del 78 i que va omplir de temor els despatxos de l’Ibex35: la força del 15M, de les Marxes de la Dignitat, de les marees, de la mobilització conscient i contundent als carrers. No combatre, no lluitar, no respondre, mai és una alternativa. Ens juguem molt. És necessari convocar mobilitzacions, i enfrontar mitjançant la lluita a aquests elements que avui destitueixen un diputat, demà empresonen activistes, i passat es llançaran a il·legalitzar partits i organitzacions d'esquerres.

Aquells que plantejaven “prendre el cel per assalt” renuncien i es lamenten, arriben a acords podrits, però milions de joves i treballadors condemnats a la precarietat permanent, la falta d'habitatge i l'absència de qualsevol futur no podem fer-ho. El capitalisme i el règim del 78 sofreixen una profunda crisi, però no cauran sols. Per a això és imprescindible l'organització, la mobilització i recuperar les idees del marxisme.