Per a guanyar drets, salaris, habitatge i serveis públics dignes: tornar a omplir els carrers!
Les últimes dades d'ocupació i els primers 9.000 milions euros del Pla de Recuperació Europeu han fet que Pedro Sánchez presenti un horitzó triomfalista. Com si no existissin els 100.000 morts per la pandèmia, el col·lapse de la sanitat pública, l'escandalosa pujada del preu de la llum, la bombolla immobiliària que dispara els lloguers o la lamentable actuació del seu govern en la crisi afganesa, plegant-se submisament a l'imperialisme estatunidenc.
Després de 20 anys d'intervenció armada que han arrasat l’Afganistan, destruint les seves infraestructures, causant més de 250.000 morts i convertint-lo en una gegantesca plantació d'opi que proveeix el 90% del mercat mundial d'heroïna, Sánchez no ha fet cap mena de reflexió crítica.
El seu govern es presenta com el campió de les “causes humanitàries” però el tracte inhumà i il·legal a centenars de menors a Ceuta, lloat pel PP, i la seva responsabilitat en les polítiques antiimmigratòries de la Unió Europea, el desmenteixen. En un altre aspecte clau com la qüestió nacional, Sánchez també ha cedit a la pressió dels defensors de la “unitat d'Espanya”, negant-se a reconèixer el dret d'autodeterminació.
La classe treballadora colpejada
Durant l'estiu les condicions de vida de la classe treballadora han sofert nombrosos cops. L'índex de preus de consum (IPC) va avançar a l'agost un 3,3% respecte al mateix mes de l'any anterior, el major increment en una dècada, superant el raquític creixement dels salaris. La tarifa elèctrica bat rècords històrics cada setmana sense que el govern prengui cap mesura efectiva. La rebaixa de l'IVA aprovada al juliol ja ha estat absorbida per noves pujades. Sense nacionalitzar la producció i distribució elèctriques, qualsevol pegat acaba suposant majors beneficis per al monopoli empresarial del sector.
El govern PSOE-UP tampoc no s’està enfrontant als bancs i fons voltors. Mentre els seus negocis prosperen, els lloguers s'encareixen brutalment i els desnonaments continuen creixent, renuncia a establir un parc d'habitatges públics amb lloguers socials. En cinc anys el preu del lloguer ha pujat un 41% , impedint a centenars de famílies i milions de joves accedir a un habitatge digne.
L'Ibex 35 i la CEOE contents
L'altra cara de la deterioració de les condicions de vida de la classe treballadora és l'increment espectacular dels beneficis empresarials. El resultat brut d'explotació de les empreses cotitzades va ascendir el primer semestre de 2021 a 40.405 milions d'euros, gairebé un 230% més que el mateix període de 2020.
Continuant la seva trajectòria històrica, el PSOE defensa una política d'unitat nacional, l'objectiu de la qual és protegir les grans empreses. La seva gran basa són els 140.000 milions del Pla de Recuperació Europeu. Les organitzacions patronals han tancat files amb Sánchez. El cap de l'Oficina de Projectes Europeus de la CEOE demanava per al setembre i octubre “una allau d'ajuts”.
Tot i que Casado llanci periòdicament crítiques feroces contra Sánchez intentant frenar l'avanç de Vox, aquest clima de col·laboració empresaris-govern està afavorint acords entre PSOE i PP. Alguns exemples són les deportacions il·legals de menors a Ceuta, pactades amb el PP local, o la catàstrofe ambiental del Mar Menor. La Moncloa va tancar files amb el govern autonòmic murcià del PP, diluint la responsabilitat de les grans empreses agroalimentàries causants directes del desastre.
El PSOE ha arribat a l'extrem de votar amb PP i Vox per a tombar el quinzè intent de formar una comissió que investigui la corrupció de Joan Carles I. Per a Sánchez, l'estabilitat de la monarquia i el règim del 78 prevalen sobre qualsevol altra consideració. Per això tolera també l'ofensiva masclista i reaccionària dels tribunals de justícia, que cada cop més sovint emeten resolucions afavorint, disculpant o rebaixant les penes a violadors i maltractadors.
UP critica aquestes accions, però limitant-se a declaracions i gestos innocus. Últimament, amb Yolanda Díaz al capdavant, fins i tot està secundant incondicionalment moltes polítiques proempresarials i reaccionàries del PSOE.
On és l’“Agenda Social”?
Durant els mesos més durs de la pandèmia els ministres s'omplien la boca parlant d’“escut social”. Però l’“escut” era de paper de fumar. Tots els factors que van contribuir a multiplicar les morts per Covid-19 (residències de gent gran privatitzades, deterioració de la sanitat pública, absència de mesures de seguretat als centres educatius, transports o llocs de treball) continuen. A més, la gran mesura social del govern, l'Ingrés Mínim Vital, arriba a menys del 38% de les 850.000 llars considerades en situació de pobresa pel propi executiu. Per bé que embolicades en llenguatge “social”, les mesures governamentals contra la pandèmia van tenir com a principal beneficiari les empreses, que van rebre 160.000 milions d'euros.
La Llei Rider exemplifica aquest fracàs de les polítiques socials governamentals. Sobre el paper, cerca atallar la sobreexplotació i condicions laborals inhumanes del sector. Però, en mantenir-se la Reforma Laboral del PP, les empreses tenen un arsenal de mecanismes legals per a sortejar-la impunement, mantenint pràcticament la mateixa situació. Cosa similar passa amb la pujada del Salari Mínim: positiva, però absorbida ja per les pujades de preus. O amb la revaloració de les pensions segons l'IPC. Com a contrapartida, es retarda l'edat efectiva de jubilació. A mitjà termini, significa rebaixar les pensions inicials més del que es guanya amb la revaloració.
En conclusió, la classe treballadora no podem compartir l'optimisme del PSOE i UP. Res podem esperar de polítiques la prioritat de les quals és defensar el benefici empresarial. La burgesia i Pedro Sánchez intenten utilitzar els milions del Pla de Recuperació i la desesperació de moltes persones per a imposar aquestes polítiques. L'estratègia desmobilitzadora de la burocràcia sindical de CCOO i UGT i el gir a la dreta dels dirigents d’UP i d'altres forces de l’esquerra, com ERC a Catalunya, afavoreix aquests plans. Però les causes que van motivar la gran onada de rebel·lió social posterior al 15M continuen vives i ressorgiran amb força redoblada. La tasca és preparar-nos i fomentar una nova i contundent mobilització social per a conquerir drets, salaris, habitatge i serveis públics dignes.
