La ministra de Transició Ecològica renuncia a prendre mesures però demana a les elèctriques "empatia social"
Les pujades del preu de la llum han deixat de ser una novetat. Cada setmana es baten un o dos rècords històrics i no hi ha indicis que l'escalada vagi a detenir-se. Mentrestant, el govern del PSOE i UP ni s'immuta. Embriagats de triomfalisme pel “lideratge mundial” que proclamen haver jugat en la catàstrofe afganesa, la ministra de Transició Ecològica ens diu que "així és el mercat" i es consola demanant a les elèctriques "empatia social". El suport dels ministres d’UP a aquest paripé és, simplement, una vergonya.
Com era previsible, la pujada de la llum està repercutint en la resta dels preus i la inflació ha aconseguit cotes desconegudes en els últims anys, danyant greument el poder adquisitiu de salaris i pensions.
El govern s'ha lliurat als interessos de l'oligopoli elèctric
A finals d'agost, quan s'estenia l'alarma social per la continuada pujada de la factura elèctrica, en una entrevista amb l'agència EFE la ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, ens informava que “tots els indicis apunten al fet que els preus continuaran alts”. Quina clarividència! Doncs és clar que tots els indicis apunten a pujades de la llum, i el primer d'aquests indicis és precisament la decisió del govern de permetre-les i de no fer absolutament res per evitar-les.
El 30 d'agost, en una compareixença davant del Congrés, Ribera es reafirmava en la posició governamental de no posar obstacles davant l'escalada del preu de la llum: “Posar un preu màxim? Sota cap concepte. Intervenir el preu final al consumidor? Ni de bon tros. Modificar el sistema de subhastes majoristes que permet aquest abús? Mai. Prendre mesures per a evitar que a les energies més barates se'ls apliqui automàticament el preu de la més cara, que és ara la del gas, generant així els famosos “beneficis caiguts del cel”? Impossible, perquè ho impedeix la legislació europea.
Haurem llavors de resignar-nos a pagar l'energia més cara d'Europa? Doncs no, perquè la ministra té una solució: apel·lar a l’ “empatia social”, perquè aquest noble sentiment, diu la ministra “encara que soni de broma, cotitza a borsa".
Efectivament sona de broma, i ho és. Una broma de molt mal gust, un autèntic insult als milions de persones que han votat el PSOE i UP pensant que almenys aixecarien un mur davant els abusos més descarnats del capital.
Hem buscat en la premsa econòmica internacional les cotitzacions de la “empatia social” i no hem estat capaces de trobar-les. Amb el que si ens hem trobat és amb l'alegria dels fons d'inversió internacionals, de les societats de capital-risc, dels grans taurons de les finances internacionals davant el desmesurat increment de beneficis del sector elèctric a l'Estat espanyol.
El passat 3 d'agost, en plena temporada estiuenca, el Consell de Ministres va aprovar autoritzar l'operació de compra llançada pel fons australià IFM Investors sobre Naturgy, l'antiga Unión Fenosa. En va buscarem referències a la famosa “empatia social” en la documentació explicativa de l'operació. El que sí que es destaca és la previsió d'increment de beneficis en un 30% per a 2025, que es recolza no sols en els alts preus de la llum, sinó també en l'expectativa d'apoderar-se de la part del lleó dels 140.000 milions del Pla Europeu de Recuperació. Aquesta és l'única “empatia” que coneixen els capitalistes: l'empatia pels beneficis multimilionaris.
La producció i distribució d'energia elèctrica a l'Estat espanyol és un oligopoli format per tres grups empresarials, Iberdrola, Endesa i la ja citada Naturgy. En les subhastes majoristes aquests tres grups són alhora els venedors i els compradors. Poden fer amb els preus el que els vingui en gana i, vista l'actitud del govern, només cal esperar que continuïn aprofitant indefinidament aquesta increïble oportunitat de lucrar-se.
La nacionalització sense indemnització és l'única solució
Aquesta situació no pot continuar ni un dia més. És necessari sortir als carrers a reclamar l'única solució possible a aquest problema, que és l'expropiació i nacionalització de les grans companyies elèctriques, posant-les sota control dels treballadors, i sense cap indemnització per als grans inversors, que prou que ens han robat ja en aquests últims anys.
La reforma de l'estructura de la tarifa, els canvis en el sistema de subhastes, fins i tot la creació d'una empresa elèctrica pública, només serien pegats inútils per a posar límits a l'oligopoli elèctric. L'única manera de garantir una electricitat assequible, generada de manera sostenible, és considerant-la com un servei bàsic imprescindible per al conjunt de la societat, que ha de ser prestat per una empresa pública i que de cap manera pot estar supeditat als interessos de grans grups financers.
Una actuació així comptaria amb el suport entusiasta de la majoria i trauria milions de persones als carrers. En primera línia estarien els centenars de milers d'activistes que van sostenir la intensa mobilització social posterior a la crisi de 2008 i que amb la seva participació i la seva embranzida van contribuir a l'èxit de Podem.
Com s'explica llavors l'actitud dels diputats i diputades d'Unides Podem, començant pel ministre “comunista” Alberto Garzón? Com és possible el seu vergonyós silenci i la seva submissió incondicional als dictats de l'oligopoli elèctric? Com és possible que no utilitzin les seves posicions en el govern per a defensar els milions de treballadores i treballadors que van confiar en ells?
És inacceptable que davant del cinisme exhibit per Teresa Ribera en la seva compareixença parlamentària, el portaveu de UP, Txema Guijarro, s'hagi limitat a llançar trivialitats sobre la “absència de responsabilitat social de les elèctriques” i no hagi contestat a Ribera amb la contundència que es mereixia. UP ha renunciat completament a constituir-se en alternativa d'esquerra al PSOE i es conforma amb les engrunes que Sánchez li concedeix pel seu paper de comparsa.
Ja n'hi ha prou de polítiques capitalistes. Cal construir una esquerra combativa, cal tornar a omplir els carrers de mobilització. Governi qui governi, els drets es defensen!
