Prohibir per llei dels desnonaments, rebaixar els lloguers i expropiar els pisos buits en mans de la banca per a crear un gran parc d'habitatge públic
Les propostes presentades pel PSOE a través del seu ministre de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, José Luis Ábalos, com a base per a la futura Llei d'Habitatge són un cop dur a les esperances despertades després de la constitució del Govern de coalició, i un nou incompliment de l'acord signat entre el PSOE i UP.
Milions de persones privades d'un dret fonamental com és l'accés a un habitatge digne (i que s'ha convertit en un dels principals desencadenants del creixent nombre de suïcidis), han tornat a comprovar que el PSOE es plega servilment als interessos de les grans forquilles i especuladors, i envia un missatge molt clar als seus socis en el Consell de Ministres. La lògica de mercat i els grans beneficis empresarials es col·loquen per sobre de les necessitats socials, deixant clar a Pablo Iglesias, per enèsima vegada, que la seva idea de fer girar al PSOE a l'esquerra no cap tipus de fonament.
Una necessitat bàsica convertida en font de beneficis financers i especulatius
Des de l'esclat de la bombolla immobiliària i financera el 2008, cada any han estat desnonades dels seus habitatges entre 50.000 i 70.000 famílies, a les quals cal sumar un nombre encara més gran dels coneguts com "desnonaments invisibles", és a dir, les famílies que han hagut d'abandonar els seus habitatges per no poder fer front a una pujada abusiva i desproporcionada del lloguer que pagaven.
El 2020, ja amb Pedro Sánchez a la Moncloa, el nombre de desnonaments, tal i com la PAH ha denunciat, sobrepassa els 25.000. Lluny d'establir un escut social per a protegir les famílies treballadores, la coalició ha sumat un fracàs rotund en un terreny clau.
A una situació inacceptable s'uneixen els centenars de milers de joves que veuen frustrades les seves esperances de poder abandonar l'habitatge familiar. Segons dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), només el 2020 gairebé 230.000 persones entre 16 i 35 anys han hagut de tornar a la llar dels seus pares davant la impossibilitat de fer front al cost de l'habitatge.
Però siguem concrets. El problema de la manca d'habitatge digne és directament proporcional al grau d'especulació immobiliària que tots els governs han consentit i emparat, inclòs l'actual.
Més de 3.400.000 habitatges estaven buits el 2013 segons les dades oficials de l'INE. Aquest va ser l'últim any en què es va realitzar el Cens d'Habitatge. Les dades oficials actuals no podem saber-les perquè el Govern ha decidit eliminar la dada "d’habitatge buit" de les estadístiques de l'INE, en un descarat intent de tapar l'escàndol majúscul que centenars de milers de persones no tinguin casa, mentre milions d'habitatges no s'utilitzen perquè estan en mans de bancs i grans immobiliàries.
Aquesta abundància d'habitatges buits, lluny de provocar una moderació dels lloguers, ha estat un factor decisiu per a la pujada astronòmica del seu preu. Les grans forquilles d'habitatge (fons d'inversió internacionals com Blackstone o APG, i entitats bancàries) utilitzen el seu immens poder econòmic per a mantenir els lloguers pels núvols, fins al punt que si el 2015 es necessitava un 28% del salari per a pagar el lloguer mitjà, el 2019 es necessitava un 40%. Un 42% de pujada en 4 anys! Però fins i tot aquestes dades mitjanes amaguen una realitat molt més amarga en grans ciutats com Barcelona o Madrid, on el lloguer es pot menjar entre el 70 i el 80% d’uns salaris cada vegada més minvants.
En què consisteix la proposta del PSOE?
Davant d'aquesta catàstrofe social, que llasta les possibilitats de milions de joves per desenvolupar una vida independent, moviments com la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca i els Sindicats de Llogaters, amb el suport de la immensa majoria de la població, han defensat la necessitat de posar un límit als lloguers i de donar un ús, a través d'un lloguer social, als milions d'habitatges buits després del col·lapse de la bombolla immobiliària del 2008.
Recollint aquest sentir àmpliament majoritari, l'acord de govern signat pel PSOE i UP al desembre de 2019 incloïa l'establiment d'un sistema de límits a les pujades abusives dels lloguers. Però la proposta que acaba de presentar el PSOE no només l'exclou, sinó que proposa bonificacions fiscals escandaloses per als propietaris, que poden arribar fins al 90% de les rendes cobrades, i afavoreixen especialment als acaparadors d'habitatges en els municipis amb majors pujades dels preus dels lloguers.
L'única condició que es demana als propietaris per tenir dret a aquesta subvenció és que redueixin el lloguer en un exigu 10%, o que posin en lloguer un habitatge buit, en aquest cas sense límit de preu.
En resum, les grans forquilles d'habitatge faran un negoci rodó, ja que, quan després d'anys d'alces exorbitants dels lloguers, el mercat ja no pot absorbir més pujades, el Govern surt en la seva ajuda regant-los amb diners públics, diners que surten de l'esforç de la classe treballadora.
Aquesta proposta és una flagrant violació de l'acord amb UP, i una burla cruel per a tots els que van confiar en la bona voluntat de Pedro Sánchez. Un cop més, es comprova que els acords subscrits pel PSOE resulten ser paper mullat si els grans poders econòmics se senten mínimament lesionats en els seus interessos.
Des dels anys 90 del segle passat l'especulació amb un bé de primeríssima necessitat com és l'habitatge ha estat una de les principals fonts de beneficis de l'oligarquia financera espanyola i internacional, i una font permanent per a la corrupció política. Els anys de la bombolla immobiliària van veure creixements exponencials de les grans fortunes, i quan la bombolla va punxar, el cost de la festa el van carregar sobre les esquenes i les butxaques de la classe treballadora.
Els 67.000 milions d'euros de rescat bancari ho estem pagant en forma de rebaixes salarials i de retallades generalitzades en els serveis socials més bàsics. I per si això fos poc, la mateixa setmana en què Ábalos feia la seva insultant proposta es feia públic que la Sareb (el famós "banc dolent" que es va fer càrrec dels actius tòxics de la banca) ha fet fallida i ens deixa una nova factura de 35.000 milions d'euros. Un cop més, socialitzar les pèrdues i privatitzar els guanys.
Des de la seva constitució, la Sareb ha estat venent pisos a preus de saldo a grans fons internacionals d'inversió (els coneguts com a "fons voltor"), generant en el procés sucoses comissions per als intermediaris, entre ells, el fill de l'expresident del Govern José María Aznar. I ara per rematar, els grans accionistes dels bancs, constructores, promotores immobiliàries, fons d'inversió, socimis i empreses de capital risc, tindran un nou regal del PSOE gràcies a beneficis fiscals gairebé il·limitats.
Prohibir per llei els desnonaments i expropiar els pisos buits en mans de la banca per a crear un gran parc d'habitatge públic
La reacció d’Unides Podem davant la provocació del PSOE no ha trigat: "El PSOE no ens doblegarà amb la regulació dels lloguers", ha declarat Pablo Iglesias en una entrevista a TVE res més conèixer-se la proposta d'Ábalos.
Però malauradament l'experiència demostra que UP ja s'ha doblegat massa vegades davant del PSOE durant aquests mesos, i que quan està al capdavant d'Ajuntaments clau, com és el cas d'Ada Colau a Barcelona, la lògica de mercat se segueix imposant i no han estat a l'altura de les expectatives.
Pablo Iglesias i els dirigents d'UP han tingut temps més que suficient per comprovar que les paraules enèrgiques no fan efecte en el PSOE. No serà amb pressions de despatx ni amb discursos en les institucions com Unides Podem aconseguirà aturar aquesta i moltes altres agressions a la classe treballadora. Al contrari, les crítiques retòriques no impedeixen que se segueixin legitimant estratègies que dissenya l'IBEX 35 i que el PSOE aplica sense parpellejar.
Aconseguir que l'habitatge torni a ser considerada una necessitat social prioritària, és radicalment incompatible amb el seu tractament com un bé de mercat més, subjecta als interessos d'un grapat d'oligarques. Confiar en que és possible conciliar la set de guanys dels especuladors i constructores amb l'accés de la població a un habitatge públic digne i de qualitat és una utopia.
UP ha d'abandonar ja el Govern central i passar a una oposició d'esquerra contundent, impulsant la mobilització social pel dret a un habitatge digne, unint les seves forces a la PAH i a el Sindicat d'Inquilins, i plantejant un programa que tingui com a eix principal l'expropiació dels habitatges buits en mans dels bancs i els fons voltors per a constituir un parc públic d'habitatges destinat al lloguer social. I mentre aquest parc públic es constitueix, els desnonaments s'han de prohibir per llei i s'ha d'establir un límit als lloguers actuals, de tal manera que ningú pagui pel seu lloguer més d'un 15% dels seus ingressos mensuals.
La campanya electoral a la Comunitat de Madrid ofereix una gran oportunitat perquè Pablo Iglesias i UP facin arribar aquestes propostes sobre habitatge a tots els barris obrers i iniciïn una mobilització social i electoral capaç de derrotar Ayuso i Vox, i de frenar també les mesures antisocials del govern del PSOE. Els militants d'Esquerra Revolucionària estem compromesos en aquesta batalla decisiva. Derrotar la dreta passa per un programa d'habitatge públic que confronti amb els grans poders econòmics d'una manera coherent i decidida.
