El 3 d'agost del 2020 passarà a la història. Aquest dia, el règim del 78 s'ha tret definitivament la careta. El monarca enaltit per tots els partits del sistema, i que el President del Govern Pedro Sánchez insisteix en continuar defensant, fuig com un vulgar lladre després de pastar una fortuna obscena com comissionista de les grans empreses i dels seus negocis internacionals.

Aquest final indigne d'un personatge que va ser col·locat a dit pel dictador Franco, és un retrat fidel del caràcter reaccionari del règim del 78.

Igual que el seu avi Alfons XIII va perllongar el seu regnat gràcies a la dictadura de Primo de Rivera i va sortir rumb a un durat exili, Joan Carles I va ser col·locat pels pro homes del franquisme com a vàlvula de seguretat i garantia que els crims de la dictadura i els interessos de l'oligarquia financera, industrial i agrària que es van beneficiar d'ells quedaven salvaguardats.

És important no oblidar que en aquesta anomenada Transició Política dels anys setanta, els dirigents del PSOE i del PCE van encimbellar a Joan Carles I i la seva monarquia, fent possible la desmobilització de la classe obrera. D'aquells Pactes i claudicacions només va sortir enfortida la burgesia i un aparell de l'Estat que fins avui no ha estat depurat de feixistes.

La crisi de la monarquia és un reflex acabat de la crisi del capitalisme espanyol. Per això són encara més lamentables les declaracions de Pedro Sánchez i dels dirigents de PSOE, que sumant les seves veus a les de PP, Cs i Vox rendeixen tribut a aquest lladre i consagren la figura de Felip VI com a garantia de continuïtat del règim.

És el moment que l'esquerra real, militant i combativa que amb la seva lluita ha despullat l'autèntic caràcter de classe de la monarquia borbònica, faci una crida a la mobilització massiva per exigir la immediata convocatòria d'un referèndum democràtic on el poble pugui expressar-se i votar si vol seguir sotmès a aquesta institució reaccionària o prefereix una república.

És el moment d'exercir el dret a decidir, i no blanquejar a un rei com Felip VI que no només ha continuat assegurant els interessos de l'oligarquia, sinó que ha demostrat en l'acció el seu compromís amb la repressió i l'autoritarisme, encoratjant l'ofensiva brutal de l'aparell estatal contra el poble de Catalunya.

Els ministres i ministres d’Unides Podem no poden mirar a una altra banda. No n'hi ha prou en qualificar aquesta fugida d'acte vergonyós com ha fet Pablo Iglesias. Cal que exigeixin al PSOE la ruptura amb la monarquia i impulsin la mobilització als carrers per imposar aquest referèndum democràtic sobre la República.

Si alguna cosa demostra la fugida del Borbó és la moral podrida d'aquest sistema, capaç d'empresonar dirigents polítics i socials per organitzar un referèndum a Catalunya, i que al mateix temps pretén que acceptem que el que va ser rei fins al 2014 gaudeixi d'un retir daurat fora de les fronteres de l’Estat amb el seu botí en un lloc segur.

Aquesta és una lliçó que no hem d'oblidar. Un lladre que utilitzant la seva posició institucional, i amb la complicitat de tots els partits del sistema, ha construït una de les majors fortunes del món, que ha estat posat d'exemple constantment per la seva suposada integritat i lleialtat a la pàtria, fuig amb nocturnitat i ho fa per no perjudicar la monarquia. Però és precisament aquesta monarquia la que li ha permès arribar tan lluny amb el suport dels grans poders econòmics.

Prou d’enganys, de propaganda barroera i d'insultar la nostra intel·ligència. Joan Carles I no és més que la punta de l'iceberg.

Des d'Esquerra Revolucionària considerem que estem davant d'una oportunitat històrica. Cal aixecar un moviment poderós i de masses a favor de la república dels treballadors i el jovent, que trenqui amb l'austeritat i les retallades, i que defensi obertament la transformació de la societat. Una república socialista és l'alternativa davant de l'hecatombe social i econòmica que patim. Una república socialista que uneixi de nou el nus de la història i posi en pràctica el llegat dels oprimits que van batre amb les armes a la mà contra el feixisme durant tres anys de lluita heroica.

Joan Carles I fuig. Però segueix conservant el títol de rei emèrit i forma part de la Casa Reial de Felip VI. Per tant davant aquest nou intent d'assegurar la impunitat a aquesta institució corrupta és el moment de la lluita.

Per la república socialista, fora la monarquia corrupta!

Per la celebració immediata d'un referèndum democràtic a tot l’Estat per votar per la república.

Unides Podem ha de trencar públicament amb la posició del PSOE i fer una crida a la mobilització de masses contra la monarquia.

3 d'agost,

Comissió Executiva d'Esquerra Revolucionària