Les privatitzacions i retallades del PP i del PSOE són responsables d’aquesta tragèdia!

En les darreres hores s’està destapant la dramàtica situació que pateixen les residències de majors de tot l’Estat, particularment greu a la comunitat de Madrid on els brots de Coronavirus han ocasionat ja més de 80 morts i centenars d’infectats. Però aquestes xifres són a soles la punta de l’iceberg de la catàstrofe i el crim que s’està cometent contra els nostres majors.

L’epidèmia s’estén per les residències sense control

Els casos s’estenen per totes les províncies i comunitats com la pólvora. A Guadalajara, en la residència segle XXI amb dos morts, 14 sota sospita i un metge i dues infermeres amb símptomes. A la residència de Morata de Tajuña (Madrid) amb 5 morts; també al barri de Moratalaz de la capital, Residencia Alberta, hi ha 40 residents aïllats i quatre morts (cal assenyalar que d’aquests 40 aïllats a cap se li ha fet la prova del coronavirus). La fiscalia de Madrid va a investigar la mort d’una vintena de persones a la residència Monte Hermoso per denúncies davant el defensor del pacient. A la residència de Tomelloso, a Ciutat Real, 15 ancians morts i 15 ingressats: segons informacions de la premsa, la Junta de Castilla-la Manxa denunciarà el director del centre degut que no va informar ni dels contagis ni de les morts.

A Catalunya, la fundació privada Consort Guash va anunciar la mort de 6 persones. A Vitòria hi va haver uns altres 8 morts en residències privades i 45 residents infectats. A Sòria uns altres 9 ancians han mort amb símptomes de coronavirus. Unes xifres que es multiplicaran exponencialment, en mig de de la completa desatenció i abandó dels nostres majors. La situació és dramàtica, amb constants crides dels treballadors d’aquests centres, denunciant la falta de protecció i recursos sanitaris mínims per a evitar el contagi massiu de cuidadors i residents.

Cal assenyalar que el govern i les administracions públiques de les que depenen en les CCAA no han previst cap mesura de prevenció i contingència. Les han deixat completament desprotegides i al pairo dels esdeveniments, i el resultat ha sigut el que estem veient, una autèntica matança.

Davant l’avanç del coronavirus a les residències d’ancians, la primera mesura de la Comunitat de Madrid va ser una instrucció el 19 de març perquè els inspectors trucaren cada una de les 500 residències per a conèixer-ne la situació en cadascuna d’aquestes. Una trucada telefònica és tot! No hi pot haver una confessió més evident de descontrol, desídia, inoperància i abandó! Per a llevar-se de damunt tota responsabilitat, la presidència regional acusa el govern central d’allò succeït, i sol·licita l’exèrcit que ajude al personal de les residències a detenir l’avanç del virus.

Les retallades i les privatitzacions maten

Aquestes són les conseqüències dramàtiques de 30 anys de privatitzacions. Hi ha actualment 375.000 places en residències de majors a tot l’Estat, però d’aquest total tan sols 208.000 són públiques o concertades, i el 44% restant són privades. El sector dóna ocupació a 175.000 treballadors. La cobertura de residències a nivell nacional, com ocorre en uns altres serveis socials està per sota del 5% que aconsella l’OMS: a soles es cobreix el 4,3% de la demanda nacional. A més a més, els preus de les residències privades oscil·len al voltant de 1.800 euros, molt lluny de l’abast de la majoria de la població anciana: sols 15 de cada 100 jubilats cobren més de 1.500 euros. Així, la privatització és un saqueig del patrimoni de les persones majors sense ingressos suficients, i ha esdevingut un suculent negoci per a les empreses davant la insuficient oferta de places a les residències públiques.

La privatització, lluny de millorar els serveis socials, ha servit per a enriquir empresaris conxorxats amb els polítics del PP i el PSOE a costa de la salut i vida dels ancians, bona part d’ells persones dependents. Això és el que comporta fer d’una necessitat social tan prioritària, la cura dels nostres majors, una font de lucre per a aquests capitalistes sense escrúpols, tan bo que els darrers anys s’ha convertit en terreny preferent per als fons d’inversió estrangers: a soles a Madrid el 2016 es van vendre 16 residències a aquests fons, i el conjunt del negoci va menejar el 2019 prop de 4.500 milions d’euros (notícia que inclou les dades aquí).

Però no ha sigut a soles la política del PP. El 2006 CCOO en Castella-la Manxa denunciava com la gestió privada de les residències que atorgava el govern regional del PSOE, suposava el doble de cost per a l’Estat que la gestió pública directa, diners que òbviament s’embutxaquen els empresaris (notícia que inclou les dades aquí). Andalusia és una de les comunitats autònomes on més s’ ha privatitzat els serveis socials, tant hospitals com residències d’ancians, tot això sota el govern del PSOE.

La privatització ha conduït a un deteriorament de les condicions sanitàries i de vida dels residents, un increment descarat de l’explotació dels seus treballadors i una escassesa crònica dels mitjans necessaris per a una atenció digna i de qualitat. No és d’estranyar que una crisi com aquesta s’haja convertit en la gota que vessa el got, precipitant a l’abisme les residències i convertint-les de la nit al matí en els llocs més propicis per al sorgiment de brots de coronavirus i en escorxadors d’ancians.

Els treballadors i les treballadores de les residències d’ancians estan denunciant desesperadament la falta de material, mascaretes i equips de protecció, i el retard en les proves de detecció de la malaltia. La situació de col·lapse dels hospitals públics madrilenys està conduint a situacions dramàtiques, en les quals s’està denegant l’enviament d’ambulàncies a les residències d’ancians, condemnant a un gran nombre d’ells a una morts agònica (font de la notícia aquí).

Anys denunciant aqueta situació penosa

Els efectes de les privatitzacions de les residències d’ancians venen anys denunciant-se per part dels treballadors de dalt a baix de tot l'Estat. En el cas de les residències del Grupo Aralia de Madrid, un dels principals consorcis privats de serveis socials, les treballadores denunciaven la falta de personal, el pèssim servei (arribaven a alimentar 75 persones amb 9 carabassetes), i han aparegut a programes de televisió, com al de Chicote, davant la falta de resposta per part de l’administració.

A la Comunitat de Madrid, de les 40 residències públiques que hi existeixen 18 són de gestió privada, i Aralia portava la gestió de tres geriàtrics de 750 places. Des que el PP va atorgar la concessió el 2014 fins l’actualitat ha sigut sancionada 15 vegades per violar la llei, amb 358.000 euros. Els motius denunciats per familiars i treballadors són la brutícia de les instal·lacions, la falta de personal i no haver comunicat incidències. Aralia posseeix residencies a l’Estat espanyol amb 16.000 ancians.

I qui és propietari d’Aralia? És el constructor José Luis Uribarri, actualment en presó preventiva per la seua implicació en la trama ENREDADERA. També està imputat en la PÚNICA, per causa de la concessió de contractes públics a canvi de suborns. La mà d’Uribarri operava també sota el govern regional de Cospedal a Castella-la Manxa: durant el seu mandat es va adjudicar un contracte de 34 milions d’euros per a la gestió d’una residència de majors a Toledo al Grupo Begar, presidit també per aquest personatge.

Com deia la marea blanca, i ara aquestes paraules ressonen amb més força: “les privatitzacions maten”.

Davant aquest crim són necessàries accions ja. El govern de PSOE-Unides Podem ha de deixar de mirar cap a una altra banda i respondre a aquesta matança amb decisió. Els nostres majors també tenen dret a la vida:

• El govern ha de nacionalitzar ja, sense indemnització i sota control dels treballadors, usuaris i familiars, totes les residències privades de majors de tot l'Estat, i acabar immediatament amb la gestió privada de les que són de titularitat pública.

• Dotar immediatament de totes les mesures de protecció i recursos sanitaris necessaris, materials i humans, per a que les residències d’ancians no esdevinguen cementeris. Qualsevol demora és criminal!

• Càstig exemplar als empresaris i polítics del PP i PSOE implicats en la privatització dels serveis socials. Expropiació sense indemnització tot el seu patrimoni i que es dedique a la sanitat i les residències públiques.