Això és un frau!

Cal nacionalitzar la banca i les empreses estratègiques! La salut de la població és més important que els beneficis capitalistes!

Quan les xifres oficials de persones contagiades pel coronavirus superen les 20.000 i són ja 1.000 els morts, quan els acomiadaments i ERTOs afecten ja a mig milió de treballadores i treballadors, i l'angoixa colpeja durament la població, el Govern del PSOE i Unides Podem ha presentat un pla -sota el fals nom “d’escut social"- que suposa un regal fabulós per als capitalistes i els banquers, i només ofereix engrunes a les famílies obreres enfrontades a una catàstrofe.

Estem acostumats que la socialdemocràcia tradicional, és a dir el PSOE, recorri a les mentides més descarades per intentar ocultar la seva política a favor dels grans poders econòmics. Però el que no havíem vist encara era als i les ministres de Podem i d’Izquierda Unida sumar-se a aquesta estratègia de manera tan deplorable. No, no es tracta d'una opinió sectària o ultraesquerrana, sinó dels fets. Com és possible que s'intenti presentar aquest pla com un esforç "històric" a favor dels més febles, quan es dediquen més de 100.000 milions d'euros a les empreses de l'IBEX 35 i la banca, i tan sols 17.000 -en el millor dels supòsits- a les necessitats més peremptòries de la població? Estem davant d'una farsa.

El contingut del pla, més enllà de les mentides i la propaganda

Destriant la importància i el pes de les mesures adoptades s'aprecia la insuficiència alarmant de les adreçades a les famílies treballadores, i el calat i transcendència d'aquelles que tenen com a destinataris els grans empresaris i banquers.

Mesures a favor dels capitalistes:

1. El PSOE, amb el suport dels ministres amb carnet de Podem, d'IU i del PCE, posa a disposició de la banca i de les grans empreses, ni més ni menys que el 10% del PIB de l'Estat espanyol: 100.000 milions d'euros. Un rescat públic sense precedents, major fins i tot que l'aprovat el 2008, per salvar els responsables de l'especulació financera, les retallades socials, la precarietat i els baixos salaris, que s'han fet d'or a costa de la nostra explotació i han creat les bases per a l'actual caos.

I aquesta mesura és presentada com un "escut social" per part de Pablo Iglesias, Alberto Garzón i Yolanda Díaz! És una completa renúncia als principis, una capitulació que tindrà conseqüències polítiques i socials explosives una vegada que es dissipi la boira de la por i de la propaganda demagògica.

2. El Govern de coalició aprova blindar les empreses estratègiques de l'IBEX 35 davant de possibles OPAs de multinacionals estrangeres i fons d'inversió. Només faltaria!

En aquest cas es prendran mesures per reforçar, amb fons públics, els seus capitals i solvència. Un decret dirigit a protegir Telefónica, Banco Santander, BBVA, Iberdrola, ACS o Zara, entre d'altres multinacionals espanyoles, en lloc de nacionalitzar-les i posar-les sota el control immediat de l'Estat per a escometre les necessitats socials, laborals i habitacionals que desborden a milions de famílies.

3. Es dissenyen els ERTOs a mida de les grans empreses, que no hauran de desemborsar cap euro dels beneficis estratosfèrics que han acumulat en aquests anys. Tot es paga amb diners públics. El Govern renuncia a prohibir els acomiadaments i garantir els salaris per llei. La patronal no tindrà cap obligació de mantenir els drets laborals, al contrari.

S’agilitzaran els tràmits d'aquests expedients temporals, als quals ja s'han acollit desenes de grans indústries i empreses, i els treballadors afectats podran cobrar atur sense consumir els seus drets generats de prestació per desocupació. Però el que cal entendre és que la majoria d'aquests ERTOs són el primer pas a EROs permanents, no temporals com els primers, i acomiadaments massius en sectors i empreses els comptes de resultats de les quals, durant els últims anys han batut tots els rècords.

Les cúpules sindicals de CCOO i UGT s'han fusionat en un front únic amb la CEOE per imposar aquesta solució com "el mal menor", renunciant a mobilitzar els treballadors i obligant a moltes plantilles, mitjançant el xantatge, al fet que signin pèrdues de drets laborals i salarials.

4. Les empreses no pagaran quotes a la Seguretat Social durant el temps que duri la crisi, el que significa una reducció de desenes de milers de milions d'euros per a les arques públiques que serà coberta amb noves retallades.

Les mesures "socials":

1. El Govern planteja una moratòria en el pagament d'hipoteques per part dels treballadors que vegin reduïts els seus ingressos o se’n vagin a l'atur, però deixa a la cuneta a milions de persones que han d'afrontar el pagament d'un lloguer. El jovent precari i les famílies que no tenen propietats, que evidentment són les més afectades per aquesta crisi, hauran de fer front a lloguers abusius i el Govern central tan sols apel·la a la bona voluntat dels propietaris, que majoritàriament són grans immobiliàries i especuladors, bancs i fons voltors. Pel que fa a la moratòria, està per concretar com es farà, però el Govern PSOE-UP es nega a l'exempció de pagament de les hipoteques mentre la situació d'atur i de minva d'ingressos es mantingui. La banca sempre guanya.

2. Es planteja la prohibició de tallar l'aigua, la llum o el gas a col·lectius vulnerables. Però com s'estableix el criteri per determinar qui sí i qui no accedeix a aquesta protecció? Quants milions quedaran exclosos d'aquesta mesura? Per què no es planteja que tots els treballadors afectats per acomiadaments, ERTOs, rebaixes salarials queden alliberats del pagament d'aquests serveis bàsics?

3. Segons el pla aprovat, el Govern central garanteix, en teoria, el dret de tots els treballadors i treballadores a acollir-se a reduccions de jornada de fins al 100% per atendre familiars fins a segon grau (néts i avis) sense que puguin ser acomiadats per això. Però la patronal ja està esquivant aquesta hipotètica mesura social procedint a desenes de milers d'acomiadaments en el comerç, l'hostaleria, les subcontractes de la indústria i moltes branques més.

4. Per reforçar els serveis socials, el govern destinarà 300 milions d'euros. 300 milions comparats amb els 100.000 que es posa a disposició de les grans empreses de l'IBEX 35 i la banca! A qui pretén enganyar el Govern?

5. El Govern ha aprovat una ajuda de... 30 milions d'euros per a la investigació d'una vacuna pel Coronavirus! Què val la nostra vida davant els beneficis de la banca i les grans empreses? Res, no val res. Els esclaus assalariats de segle XXI no tenim més valor que ser carn de canó per a l'explotació.

La classe obrera està imposant amb l'acció directa el seu dret a la vida

En aquests dies de patiment intens i incertesa col·lectiva, la cascada de mentides oficials abocades des d'un Govern que es diu d'esquerres és sorprenent. No només menteixen en el nombre de contagiats pel Coronavirus, que pot ser quatre o cinc vegades superior a la xifra del ministeri de Sanitat, també ho fan en tot allò que tingui a veure amb les "mesures de protecció" aprovades.

El confinament decretat per l'estat d'alarma, la campanya de "Jo em quedo a casa", la culpabilització de la població per la seva suposada "irresponsabilitat", l'apel·lació constant a la disciplina individual i social, treure a la policia i els militars a carrer... oculta que les mesures sanitàries són completament insuficients, i que el mateix Govern que pregona a la població múltiples obligacions ha donat ordres de cancel·lar les proves del Coronavirus per a milers d'infectats.

Però el més significatiu es va produir el dilluns 16 de març, quan milions de treballadors i treballadores han hagut de tornar als seus llocs de treball obligats pels empresaris. En condicions infames de transport i sense comptar amb cap mesura de protecció i seguretat per evitar els contagis, les plantilles de nombroses empreses es van plantar i van decidir amb valentia aturar l'activitat.

Les imatges dels 5.000 treballadors de la factoria de Mercedes Benz a Vitòria-Gasteiz s'han fet virals. Però hi ha molts més casos d'empreses amb milers de treballadors: Airbus (Getafe), IVECO (Madrid), Renault, Aernnova (Àlaba)... Quina decisió i empenta, quina força imparable quan la classe obrera es posa en marxa.

La solidaritat de classe ha tornat a aflorar a la superfície amb intensitat. Els aplaudiments diaris als treballadors de la sanitat pública des dels balcons i finestres és una mostra de la gratitud a la tasca infatigable de metges/esses, infermers/es, zeladors/es, netejadors/es, treballadors/es d'ambulàncies, manteniment... que tot i les sagnants retallades de la sanitat pública estan en primera línia de la batalla. Què té això a veure amb l'avarícia menyspreable dels empresaris quan posen en risc la salut dels seus treballadors als quals obliguen a anar a la feina?

No, aquí no hi ha unitat nacional. En aquesta crisi històrica, com en totes les precedents, els interessos dels explotadors i els explotats són antagònics.
La idea propagada per Pedro Sánchez, Pablo Iglesias o Garzón que el virus no coneix de classes socials i ens afecta a tots per igual és una fal·làcia, una mentida grollera. La malaltia s'acarnissa amb la classe treballadora, amb una sanitat pública desbordada i saturada, amb aquells que estem afectats i truquem als telèfons de contacte i no rebem cap resposta que no sigui aconsellar-nos que ens quedem a casa, amb els que vivim capficats entre 50 metres quadrats i no podem gaudir de xalets amb bones parcel·les per escapar del confinament, amb els que ens quedem a l'atur, amb els que no sabem com arribarem a final de mes.

Nacionalitzar la banca i els sectors estratègics: aquest és el pla de xoc que necessitem

Les mesures del Govern han estat aplaudides pel PP, que per boca de Pablo Casado les recolza totalment, i també per la CEOE que les ha qualificat d'encertades i que van en la bona direcció: "Veiem positiu que s'hagi desplegat aquesta important bateria de mesures econòmiques, especialment avals públics, a l'espera que es concretin els detalls referits als percentatges i les garanties".

Aquest fet demostra el caràcter del pla aprovat i a qui beneficiarà. Però la pregunta que la classe treballadora ens hem de fer és per què es prenen aquestes mesures i no pas d’altres. El 2008 els governs de tot el món van rescatar als banquers, al sector financer i les grans empreses amb bilions d'euros de diners públics. Quin ha estat el resultat? L'enfonsament actual, la desigualtat més galopant, atur i precarietat, mentre una minoria s'ha omplert les butxaques i acumulen una riquesa obscena.

Un Govern d'esquerres que de debò volgués resoldre aquesta situació a favor dels més febles i les famílies treballadores, adoptaria decisions completament diferents. En primer lloc, nacionalitzaria immediatament la banca i tot el sector financer, i les empreses estratègiques (moltes d'elles eren estatals i van ser privatitzades) per posar a funcionar l'economia democràtica i planificadament, no amb l'objectiu del lucre per a una minoria, sinó per resoldre l'emergència sanitària, social i laboral que aquesta crisi global del capitalisme ha posat damunt de la taula.

Aquest l'autèntic pla de xoc que necessitem. Diners i riquesa hi ha molta, la produïm els treballadors, però queda en mans d'una minoria que ara seguirà vivint a cos de rei.

Les dades que el Govern central no vol mostrar hi són, tanmateix. Segons la Comptabilitat Nacional que elabora l'Institut Nacional d'Estadística (INE), els beneficis empresarials van ser de 475.191.000 d'euros en 2016. En 2017 van arribar als 499.011.000 i en 2018 es va batre un rècord segons la informació de l'INE: 509.687.000! Mai abans s'havia arribat a aquesta xifra. En 2018 el benefici de la gran banca espanyola es va disparar un 22%, superant els 16.600 milions d'euros, el major resultat des d'abans del rescat financer, que es va produir el 2012.

Si els beneficis empresarials han crescut un 11,3% en una dècada, en aquest mateix període els salaris ho han fet un 0,08% segons dades de l'INE. No són aquestes poderoses raons per nacionalitzar la banca i els sectors fonamentals ja?

La idea de què es pot sortir d'aquesta catàstrofe amb l’aplicació de receptes capitalistes després del que ha passat en aquests últims deu anys, és una utopia reaccionària. Treballar en aquesta línia, com fa el Govern del PSOE-UP, només servirà perquè l'oligarquia financera que realment decideix, però que no ha estat votada per ningú, pugui descarregar sobre les esquenes de la classe obrera totes les conseqüències de el caos en què es troba sumit el seu sistema. Això, ho sabem, augmentarà exponencialment el sofriment i la descomposició social. No ho podem acceptar.

La catàstrofe que ens amenaça i com combatre-la: Socialisme o barbàrie

El Govern del PSOE-UP és una realitat perquè milions de treballadors i joves ho han fet possible. No obstant això, enfrontats a la pressió de la CEOE, de la banca i els grans monopolis i de la UE, han trigat molt poc a cedir en tot.

Però sí que hi ha una alternativa. Cal que l'economia i la societat en el seu conjunt es reorganitzin d'una manera diametralment diferent. Que els mitjans de producció i els recursos econòmics estiguin sota el control democràtic dels treballadors, que siguin socialitzats i posats a funcionar per garantir l'ocupació, el dret a un habitatge digne, a una sanitat i educació públiques i de qualitat. Necessitem acabar d'una vegada per totes amb la dictadura del capital financer. Això es diu Socialisme, i és l'única alternativa per combatre la catàstrofe que ens amenaça.

Els capitalistes es preparen per passar-nos la factura del seu desastre. Hem de reaccionar amb la mateixa contundència i claredat que ells. No podem quedar-nos de braços creuats. Cal organitzar la resposta i la mobilització massiva, i construir una esquerra combativa que no cedeixi davant les pressions intolerables de la minoria de multimilionaris que governa el món.

Fem una crida a tots els treballadors i al jovent per organitzar la resistència davant d'aquests plans, a explicar la veritat de tot allò que està passant en aquests moments, a construir una organització revolucionària capaç de mobilitzar milions per impedir que ens aixafin i conquerir una vida digna que valgui la pena. No hi ha temps a perdre. Uneix-te a Esquerra Revolucionària! Contacta amb nosaltres i construeix grups d'ER en la teva fàbrica, sindicat, institut i universitat. És l'hora de l'organització i la lluita!

Aquest és el pla que necessitem les famílies treballadores:

1. Nacionalització de la banca i els grans monopolis sota control democràtic dels treballadors per establir un pla de producció que posi per damunt de tot dels drets de la gent i les seves vides. Fora la monarquia: expropiació de tots els béns i fortunes de la Casa Reial per posar-les al servei de la lluita contra la pandèmia.

2. En defensa de la sanitat pública, mitjans materials i humans ja. Contractació immediata de 20.000 professionals sanitaris per fer front a aquesta crisi. Obertura de totes les instal·lacions hospitalàries públiques, reforç i ampliació de les UVI i compra de material mèdic i quirúrgic necessari. Que l'Estat prengui el control de tota la sanitat privada, dels seus recursos humans i tècnics, hospitals i clíniques, per atendre de forma gratuïta a tots els malalts de Coronavirus. Aquelles empreses, clíniques i hospitals que es neguin, seran expropiats automàticament i passaran a titularitat pública.

3. Nacionalització del sector farmacèutic ja, gratuïtat de totes les medicines necessàries per enfrontar el coronavirus i la resta de les malalties! Fora totes les retallades i el copagament.

4. Paralització immediata de tota l'activitat productiva que no sigui essencial per lluitar contra la pandèmia. El Govern del PSOE-Unides Podem ha de garantir per llei que totes les treballadores i treballadors de fàbriques i empreses que no siguin essencials han d'estar a casa amb permisos retribuïts, que tots els seus llocs de treball siguin respectats i que no es perdi cap dret laboral. Per als treballadors de les empreses essencials el Govern ha de proporcionar tots els mitjans de protecció sanitària necessària (guants, màscares, equips...), imposant penes econòmiques molt severes als empresaris que incompleixin aquestes mesures.

5. A totes les treballadores i treballadors que tenen al seu càrrec filles, fills o familiars dependents se'ls han d'aplicar l'article 37.3 d) de l'Estatut dels Treballadors. D'acord a aquest, quan es té un deure inexcusable, com és la cura d'una persona dependent, el treballador té dret a absentar-se de la feina amb el 100% de la seva retribució i sense que sigui computable com a temps de vacances.

6. Cap acomiadament, ERTO o ERO sota l’excusa del coronavirus. Cap reducció salarial. Que els empresaris posin la seva part de tots els beneficis acumulats aquests anys! Que es tornin els diners dels rescats patronals i bancaris!

7. Reducció per llei dels preus dels productes fonamentals per a la vida diària de les famílies treballadores i persecució contundent de l'especulació. Prou que les grans cadenes de supermercats i les multinacionals de el sector alimentari es facin d'or!

8. Cap restricció a la llibertat d'expressió, manifestació i organització. Formació de comitès de personal sanitari, usuaris i delegats sindicals en els centres hospitalaris per controlar la qualitat de l'atenció mèdica i poder reclamar els mitjans necessaris.

9. Defensa dels drets dels immigrants i refugiats. Supressió dels CIEs i de la Llei d'Estrangeria.

10. Anul·lació per llei de tots els desnonaments, i garantia de la suspensió temporal del pagament dels lloguers, electricitat, gas, aigua, calefacció i telecomunicacions, i manteniment de tots aquests serveis per a les famílies treballadores que ho necessitin. Mobilitzar els recursos públics per assegurar l'alimentació i una vida digna per a tota la població en risc: menjadors públics gratuïts, increment dràstic en la dotació material i humana dels serveis socials.