Construir una esquerra combativa per transformar la societat!

El règim del 78 ha fracassat en el seu objectiu d'aconseguir estabilitat i afermar la pau social. No només la legislatura ha reflectit la forta polarització que recorre la societat, el carrer és un formiguer de mobilitzacions multitudinàries. La batalla dels pensionistes, la gran vaga general del 8M, les manifestacions del jovent contra el canvi climàtic o la lluita exemplar del poble de Catalunya per la república, marquen una tendència de fons.

L'enorme cansament amb una realitat d'atur i precarietat crònica, de violència masclista, corrupció i repressió de l'Estat no pot amagar-se. La crisi més profunda del sistema capitalista espanyol des la caiguda de la dictadura no remet, i en l'horitzó es dibuixen esdeveniments encara més turbulents.

El paper de la lluita de masses

L'opinió pública burgesa porta molt de temps construint una mitologia sobre l'anomenada "democràcia representativa" i les seves institucions, ocultant així l'autèntica dictadura que exerceixen els grans poders econòmics sobre la societat. Per a aquesta tasca no s'han regatejat esforços ni recursos, començant per la utilització de la intel·lectualitat subornada, les universitats, els mitjans de comunicació i una legió de polítics pagats generosament i corromputs fins a la medul·la. Quan això no ha estat suficient, l'aparell de l'Estat ha esgrimit el seu múscul repressiu per respondre la lluita de classes que el joc parlamentari no pot contenir.

Una de les característiques de l'època històrica que vivim és precisament que aquest gran frau ha estat posat al descobert. Per exemple, el salvament del sistema financer espanyol, que va implicar un robatori de més de 200.000 milions d'euros de les arques públiques i va ser sancionat pel PP i el PSOE amb una reforma constitucional, ha tingut conseqüències de primer ordre. L'allau de retallades en sanitat i educació, en les prestacions per als aturats i en les pensions, els centenars de milers de famílies treballadores que han estat desnonades i el milió de joves empesos a l'exili econòmic a la recerca d'un futur millor…han deixat una empremta profunda en la consciència.

Aquestes condicions objectives expliquen els actuals desenvolupaments polítics i la pèrdua de credibilitat de les institucions capitalistes. La classe dominant ho ha intentat tot per revertir aquesta situació i treure’s responsabilitats. Des del cop de mà del PSOE per assegurar la investidura de Rajoy el 2016, fins a la invenció d'un nou partit de la dreta com Ciutadans. Des de la manipulació de la qüestió catalana per aclamar l'espanyolisme més rabiós, fins a la repressió judicial i policial contra tots els moviments socials d’envergadura.

Cap d'aquestes maniobres els ha servit. Milions de treballadors i joves s'han enfrontat a l'ofensiva dels capitalistes, dels seus partits i del seu Estat d'una manera sorprenent. I volem subratllar aquesta idea, doncs en l'esquerra parlamentària i en els seus satèl·lits mediàtics s’insisteix una i altra vegada en què la "correlació de forces" és desfavorable. En realitat, el factor més desfavorable, i que s'ha convertit en el major obstacle, és la falsa política dels dirigents socialdemòcrates del PSOE, de les cúpules sindicals i, lamentablement, també de Podem. Pensar que són possibles transformacions socials de calat respectant les regles del sistema i sense tocar el poder de la banca i els grans monopolis empresarials, és una utopia reaccionària que ha collit fracàs rere fracàs.

La classe obrera i el jovent han demostrat estar molt per davant d'aquests dirigents. Només els més encegats per l'escepticisme poden negar que les mobilitzacions que han sacsejat el règim del 78 sorgeixen de l’impuls i la iniciativa des de baix, i que els aparells burocratitzats de CCOO, UGT i el PSOE, paladins d'una pau social impossible, han quedat completament desbordats.

L'ascens de Vox i les contradiccions del bloc reaccionari

Una lluita de classes en ascens també produeix altres efectes. A les pròximes eleccions del 28 d'abril ens enfrontem a un avanç important de l'extrema dreta, i no es pot descartar que el bloc reaccionari- PP, Cs i Vox- pogués alçar-se amb el triomf a les urnes. Com s'explica aquesta aparent contradicció?

La polarització política creixent no només reflecteix el gir a l’esquerra d’amplis sectors la classe obrera, el jovent i de capes mitges empobrides; també hi ha una enorme frustració amb els partits del sistema que sacseja els sectors més endarrerits de la societat, i alimenta la demagògia reaccionària de Vox.

A les eleccions andaluses vam veure els efectes profundament desmobilitzadors que té la política continuista amb les retallades i l’austeritat del PSOE. Les promeses incomplertes, la corrupció i la servitud als poders fàctics, els pactes amb Ciutadans, van dur a Susana Díaz a perdre la Junta d'Andalusia. Units Podem també va patir un fort cop, pagant a les urnes la seva renúncia a impulsar i liderar la mobilització social.

En aquest context els vells dimonis han tornat a fer acte de presència, en el llenguatge, en els gestos i en el programa del PP, Cs i Vox. Aquesta última formació es nodreix de la radicalització de la base social de la dreta davant l’enconament de la lluita de classes. El seu programa, ple de l’ADN franquista més desafiant, anti obrer, masclista i racista, es complementa amb un lideratge que acull sota les seves ales a nombrosos militars que no amaguen la seva devoció pel dictador, a jutges homòfobs i misògins, i a feixistes que han vist la seva oportunitat per sortir de la marginalitat.

Les perspectives electorals de Vox són bones i segur que conquistaran un tall considerable de la base electoral del PP. Cap enquesta els dóna per sota del 10%, però fins i tot aquest resultat podria ser superior. Aquesta és la raó de la desesperació de Pablo Casado i de les seves declaracions i gestos trufats del franquisme más ranci. La pèrdua d’escons pot ser històrica per al PP, ja que en les files de la dreta el vot útil no funcionarà en aquesta ocasió. Els "lladrucs" d'odi contra el poble català i el nacionalisme espanyolista més furiós han fet vessar el desig de revenja d'aquests sectors.

Els mitjans de comunicació burgesos oculten conscientment la greu crisi que recorre a la dreta. No només el PP pot enfrontar una situació complexa, les expectatives d'Albert Rivera i Ciutadans també han minvat considerablement. A més, la Llei D'Hondt en aquesta ocasió pot perjudicar una dreta dividida.

Els esdeveniments indiquen que la correlació de forces al carrer és molt més favorable per a la classe obrera que per a la reacció. La manifestació espanyolista a Colón (Madrid) del passat 10 de febrer no va satisfer les expectatives dels seus organitzadors: 200.000 persones van acudir a la crida, molt per darrere del milió esperat. En contrast, la vaga general feminista del 8 de març va ser un autèntic tsunami, en la línia de les mobilitzacions multitudinàries dels pensionistes, les vagues estudiantils contra el canvi climàtic, les protestes massives a favor de la sanitat pública a Galícia, Valladolid i Terol, la gran vaga del taxi a Madrid, o les manifestacions de masses a Catalunya contra el judici farsa del Suprem i en solidaritat amb els joves d'Altsasu.

Derrotar la dreta a les urnes i als carrers. Construir una esquerra combativa per transformar la societat

L'ascens de Vox ha col·locat a amplis sectors de la classe obrera i el jovent en màxima tensió. Hi ha poderosos factors per empènyer la base social de l'esquerra a una forta mobilització electoral. Però també hi ha un ambient de decepció, especialment entre capes que van donar suport amb entusiasme a Podem i que amb prou feines distingeixen ara a la formació morada de la socialdemocràcia tradicional.

En aquestes condicions, una part gens menyspreable dels vots que Pablo Iglesias va arrencar el 2015 i 2016 retornaran al partit de Pedro Sánchez. El "vot útil" al PSOE tornarà a jugar un paper polític i diferents factors reforcen aquesta previsió. Pedro Sánchez va recuperar la secretaria general en una guerra oberta amb l'aparell i els barons territorials i, tot i que ha donat suport a l'aplicació del 155 i rebutjat el dret d’autodeterminació, els atacs de Casado i Rivera acusant-lo de “traïdor a la pàtria” i de “cap” d'un suposat Front Popular (pel seu pacte amb els "Comunistes" de Podem), li concedeix un crèdit entre la classe obrera molt més gran del que mereix. La memòria històrica dels crims de la dictadura, que les expectatives electorals de Vox tornen a posar a flor de pell, també juga a favor del vot útil.

En un ambient tan polaritzat és molt complicat que es donin majories folgades. En el cas que els resultats poguessin fer viable una coalició governamental PSOE-Podem, amb suport dels nacionalistes catalans i bascos, les lluites socials i l'exigència de mesures concretes per posar fi a les retallades i l'austeritat seran encara més grans.

Una altra possibilitat, que ja es va intentar a la primavera de 2016 i que va fracassar, és la d'un pacte entre PSOE i Cs. A més de necessitar suports per
assegurar-se una majoria parlamentària, un govern així suposaria un gran desgast polític per a Pedro Sánchez i cap garantia d’estabilitat tenint en compte les mesures neoliberals que aplicaria.

Si les urnes donen la victòria al bloc de la dreta, després d'un cert temps per assimilar aquest resultat, el xoc frontal amb la classe obrera estarà garantit. Els efectes polítics que va tenir el bienni negre encapçalat per la CEDA entre 1933-1935, amb tots els matisos que podem introduir, representa una bona comparació històrica.

Des d'Esquerra Revolucionària contribuirem amb totes les nostres forces a la derrota del PP, Cs i Vox. Com milions de treballadors i de joves faran aquest 28 d'abril, és fonamental barrar el pas a la dreta a les urnes. Però aquesta actitud, que reflecteix una consciència de classe elevada, no vol dir estendre un xec en blanc a un PSOE que segueix acceptant la lògica del sistema, que ha renunciat a revertir les gravíssimes contrareformes del PP, i es doblega davant un aparell de l'Estat cada vegada més encoratjat.

Alhora, l'actual crisi de Podem planteja de manera molt aguda la discussió sobre el tipus d'esquerra que volem construir. La política institucional sense altre horitzó que aconseguir algunes engrunes de la taula dels poderosos no té res a veure amb el discurs original d’escombrar a la casta i al règim del 78. Pablo Iglesias ens té acostumats a declaracions radicals quan les enquestes els són adverses, però aquestes maniobres no funcionaran com en el passat. Si es segueix insistint en la respectabilitat parlamentària renunciant al dret d'autodeterminació, a la lluita per la república o a un pla de nacionalitzacions dels sectors estratègics de l'economia, les fronteres amb la socialdemocràcia tradicional quedaran completament desdibuixades. Per això és el moment d'una profunda rectificació política i estratègica.

L'experiència històrica ha deixat clar que amb votar no n'hi ha prou. Els canvis socials profunds s'aconsegueixen mitjançant la confrontació amb els grans poders econòmics i polítics, l'organització i la lluita. Per derrotar la dreta a la urnes i defensar els interessos dels treballadors, del jovent i de tots els que patim les conseqüències de la crisi capitalista, és necessari continuar amb la mobilització massiva i construir una esquerra combativa, amb fortes arrels en el moviment obrer i els sindicats de classe, als centres d'estudi i en els moviments socials.

Per frenar la dreta, és l'hora de la lluita i l’organització!

Uneix-te a Esquerra Revolucionària!

Pensió i salari mínims de 1.100 euros! Per la derogació de les contrareformes laborals i de les pensions. Jubilació als 60 anys i contractes de relleu per al jovent. 35 hores setmanals sense reducció salarial. Fi de la precarietat laboral: als 15 dies fixos en plantilla.

Prohibició per llei dels desnonaments. Per un parc d'habitatges públics que cobreixi la demanda existent amb lloguers socials.

Educació pública de qualitat i gratuïta des d'infantil fins a la universitat. Derogació de la LOMCE. Fora la religió dels centres d’ensenyament. Ni un euro del pressupost públic per l'ensenyament privat i concertat.

Dret al vot als 16 anys

Dret a una sanitat pública digna, gratuïta i universal. Derogació de totes les lleis que han permès la privatització de la sanitat.

Remunicipalització dels serveis públics privatitzats, mantenint i ampliant les plantilles i respectant els drets laborals.

Contra la violència masclista, la justícia patriarcal i la discriminació de la comunitat LGTBI. Per un feminisme de classe i revolucionari.

Combatre el feixisme i el racisme amb la mobilització i l’organització. Fi de la Llei d'Estrangeria i dels CIEs, garantint els drets polítics, socials i econòmics per als immigrants i les seves famílies.

Prou repressió judicial i policial. En defensa de la llibertat d’expressió. Fora la Llei Mordassa!

En defensa del medi ambient i contra el canvi climàtic. Nacionalització de totes les multinacionals de producció d'energia i combustibles (elèctriques, companyies mineres, de petroli i gas, empreses de producció d'energia eòlica i solar, etc ...), i pla públic d’inversions per establir una indústria energètica 100% ecològica i sostenible. Nacionalització de la banca i els sectors estratègics per planificar l’economia sota el control democràtic de la classe obrera i les seves organitzacions.

Pel dret d'autodeterminació. Per la república socialista de Catalunya i la república socialista federal basada en la unió lliure i voluntària dels pobles i nacions que componen actualment l’Estat espanyol que així ho decideixin.

Afilia't a Esquerra Revolucionària entrant a la nostra pàgina web o escriu-nos a: Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.