Cal combatre la reacció amb una alternativa revolucionària!
Les eleccions andaluses del 2 de Desembre han suposat un terratrèmol polític de gran abast. Després de 36 anys de govern del PSOE a la comunitat andalusa, la dreta supera en vots i percentatge a la suma del partit de Susana Díaz i a la coalició de Podemos i IU (Adelante Andalucía), i obre el parlament a la ultradreta de Vox que s'alça amb 12 escons. L'altra nota dominant ha estat la baixa participació, que arriba al 58,65%, el creixement de l'abstenció, un 41,35%, i dels vots nuls i en blanc que suposen el 3,78% (138.049 paperetes).
El PSOE andalús s'enfonsa: només aconsegueix 1.009.243 vots perdent 400.000 paperetes respecte al 2015, passa de 47 escons a 33, i del 35,4% al 27,9%. Podemos més IU van obtenir 864.000 vots al 2015, i ara al 2018 han aconseguit 584.000 i veuen reduïts els seus diputats de 20 a 17. En percentatge retrocedeixen del 21,7% al 16,2%.
A la dreta, la recomposició de les forces es resol a favor de Ciutadans i de Vox. El PP cau de 1.064.000 vots al 2015 a 749.275 al 2018, i de 33 escons a 26. En percentatge del 26,7% al 20,7%. Per contra, Ciutadans avança amb claredat, passant de 368.988 vots, el 9,28% i 9 diputats al 2015, a 659.631 paperetes, el 18,27% i 21 escons aquest 2 de Desembre. Però la gran sorpresa la va donar Vox. El partit ultradretà, espanyolista, antiobrer, racista, masclista i homòfob passa de 18.017 vots en 2015, el 0,45%, a 395.978 sufragis, el 10,97%, i 12 parlamentaris en 2018.
En termes globals, la suma de PSOE, Podemos i IU perden 679.697 vots, 12’41 punts i 17 escons en tres anys. La suma de PP, Ciutadans i VOX guanya 353.711 vots respecte 2015, augmenten un 13,5% el seu percentatge i obtenen 17 escons més.
Com hem arribat a això?
Aquests resultats electorals s'expliquen per diferents factors. En primer lloc, per la profunditat de la crisi capitalista, amb la seva marca d'atur, precarietat, retallades socials i repressió. En segon lloc, per la política del PSOE que, tot i portar les paraules "socialista" i "obrer" a les seves sigles, porta molt temps acceptant i aplicant les mateixes receptes que la dreta defensa a l'Estat espanyol i a tot Europa.
En els aspectes essencials, els dirigents del PSOE s'han plegat a les exigències dels grans bancs i les grans multinacionals, i els hi han omplert les butxaques mentre retallaven en educació, sanitat o dependència, o es desnonava a centenars de milers de famílies dels seus habitatges; han mirat cap a un altre costat davant la violència contra les dones i no s'han atrevit ni a tocar a una judicatura masclista que empara maltractadors i violadors; també han cedit davant l'ofensiva del nacionalisme espanyolista que fa al dret a decidir del poble de Catalunya, i han recolzat les mesures repressives d'un aparell de l'Estat heretat directament de la dictadura franquista. Ells tenen una gran responsabilitat en el que ha succeït.
A la caiguda en diputats i vots del PSOE se li suma també la patacada que es porta Unidos Podemos amb la seva marca Adelante Andalucía. La insistència dels dirigents de Podemos a renunciar a la mobilització social, i les seves ànsies d'arribar a un govern de coalició amb el PSOE, s'ha revelat com un greu error. Pablo Iglesias va recollir un gran suport quan va parlar amb claredat contra el règim del 78, contra la monarquia i el sistema capitalista, i es recolzava en la força de les grans mobilitzacions socials. Però ara repeteixen els mateixos errors del passat. Unidos Podemos s'ha orientat completament a les institucions, oblidant que va ser la lluita als carrers el que els va portar fins a aquestes. La seva posició respecte a la situació a Catalunya ha estat també lamentable: mentre milions de treballadors i joves lluitaven per la república i s'enfrontaven a la repressió, els dirigents de Unidos Podemos cridaven a la calma i a pactar un "referèndum" amb els mateixos reaccionaris que havien enviat milers de policies i guàrdia civils a colpejar salvatgement a ciutadans que exercien pacíficament el seu dret a decidir. Aquests errors s'han pagat durament a les urnes i han obert el pas a la reacció.
És evident que a les eleccions andaluses un sector de la classe obrera ha renunciat a votar. Es manté escèptica i desil·lusionada no només amb el PSOE, també amb aquelles forces del "canvi" que quan governen no canvien res. Però la responsabilitat del que ha passat no és dels treballadors i les treballadores, ni del jovent, que hem lluitat aquests anys durament, en grans moviments com el del 15M, a la Marea Verda i la Marea Blanca, en la gran vaga general feminista del passat 8 de Març, a les vagues estudiantils convocades pel Sindicat d'Estudiants, en la lluita exemplar dels nostres avis i àvies en defensa d'unes pensions dignes, o a les mobilitzacions del poble de Catalunya a favor de la república. La responsabilitat no és la nostra, sinó d'uns dirigents parlamentaris de l'esquerra, i unes cúpules sindicals de CCOO i UGT molt burocratitzades, que han estat incapaços de trencar amb les retallades i l'austeritat, amb la lògica que imposen els banquers i la CEOE i amb el règim antidemocràtic del 78.
Combatre la ultradreta
VOX entra al parlament andalús amb 12 escons, molts més dels que li donava qualsevol enquesta. El seu discurs és obertament feixista, espanyolista, masclista, homòfob i racista. Francisco Serrano, cap de llista per Sevilla, un jutge suspès dos anys per prevaricació, no s'ha tallat ni una mica en afirmar que el feminisme és "gihadisme de gènere" i que un dels problemes del país és la memòria "histèrica".
No és cap secret que les institucions de l'Estat mai van ser depurades en l'anomenada Transició, de manera que molts feixistes d’aleshores no van pagar pels seus crims, i els seus hereus actuals segueixen ocupant posicions decisives en l'exèrcit, la policia, la judicatura i l'alta administració.
El Partit Popular sempre ha col·locat sota les seves ales a aquests sectors ultradretans, negant-se a condemnar la dictadura franquista. No obstant això, el PP està enfonsat en el pantà de la corrupció, i la seva política salvatge de retallades ha generat un gran descontent social. La crisi de la dreta, amb el sorgiment de Ciutadans, és un reflex d'aquesta realitat. I els esdeveniments recents a Catalunya, on tota la maquinària repressiva de l'aparell de l'Estat s'ha posat en marxa, han encoratjat l'ofensiva del nacionalisme espanyolista més furiós. Aquests factors expliquen l'avanç de l'extrema dreta entre sectors de les capes mitjanes i entre treballadors endarrerits, desmoralitzats i molt afectats per la crisi, que han estat un blanc de la seva demagògia.
Les eleccions andaluses han posat damunt la taula una seriosa amenaça, que demà es pot reproduir a escala estatal. És un error parlar d'una "aliança de forces constitucionalistes" per a frenar l'extrema dreta com fa el PSOE, o d'una "aliança antifeixista parlamentària" amb el PNB o els polítics burgesos catalans com reclama Pablo Iglesias.
Des d'Esquerra Revolucionària fem una crida al Front Únic de les organitzacions combatives de l'esquerra, a tota la classe obrera i el jovent, per a derrotar la dreta i al feixisme amb els únics mitjans que són efectius: la lluita de masses, la vaga general, i la defensa d'una alternativa socialista revolucionària que trenqui amb el capitalisme.
Uneix-te a Esquerra Revolucionària per combatre la dreta i el feixisme amb la mobilització i l'organització!
Organització de comitès d'acció antifeixistes en els centres d'estudi, de treball i als barris de les nostres ciutats.
Judici i càstig als responsables de la dictadura franquista. Dissolució de les bandes feixistes. Depuració dels elements feixistes de l'aparell de l'Estat, de la judicatura, la policia, l'exèrcit.
· Pensió i salari mínims de 1.100 euros! Per la derogació de les contrareformes laborals i de les pensions.
· Prohibició per llei dels desnonaments. Per un parc d'habitatges públics que cobreixi la demanda existent amb lloguers socials.
· Ensenyament i sanitat públiques, dignes, de qualitat i gratuïtes. Derogació de la LOMCE.
· Contra la violència masclista, la justícia patriarcal i la discriminació de la comunitat LGTBI.
· Combatem el racisme: fi de la Llei d'Estrangeria i dels CIEs, garantint els drets polítics, socials i econòmics per als immigrants i les seves famílies.
· Prou repressió judicial i policial. En defensa de la llibertat d'expressió. Fora la Llei Mordassa!
· Nacionalització de la banca i els sectors estratègics de l'economia, per a rescatar les persones i garantir el benestar de la majoria.
· Pel dret a l’autodeterminació. Per la república socialista de Catalunya i la república socialista federal basada en la unió lliure i voluntària dels pobles i nacions que componen actualment l'Estat espanyol que així ho decideixin.
