Galeria de fotografies i vídeos

Com expliquem a la nostra declaració, les eleccions andaluses del 2 de desembre han suposat un terratrèmol polític de gran abast. No sols per primera vegada en 36 anys la dreta supera en vots i percentatge al PSOE i a la coalició de Adelante Andalucía, sinó sobretot per l’entrada al parlament de VOX amb 12 escons. Això ha suposat un colp per a milers de joves i de treballadors i treballadores que són molt conscients del perill que suposa el feixisme per als drets de la classe obrera, les persones migrants i racialitzades, i per al moviment feminista i LGTBI.

Però entre una capa molt important de gent, especialment entre joves, però també entre la classe obrera, lluny de generar-se un ambient de desànim, de resignació o d'apatia davant aquest resultat, s’ha generat un ambient de força i de determinació per aturar el feixisme amb la lluita als carrers.

És molt simptomàtic el fet que, la mateixa nit de les eleccions, la gent va començar a organitzar-se per a sortir a la mobilització al dia següent a les principals capitals andaluses i, com aquesta determinació, va fer que s’hi anaren afegint convocatòries a la resta de ciutats. Els companys i les companyes d’Esquerra Revolucionària i del Sindicat d’Estudiants vam prendre amb les dues mans aquestes mobilitzacions i vam fer una crida a participar massivament en elles per a respondre amb la contundència de la lluita als carrers a l’avanç electoral del feixisme.

Una explosió antifeixista

Des dels primers minuts es va poder apreciar com aquestes concentracions es quedaven petites per a l’explosió antifeixista que vam viure a les diferents ciutats. Les places on s’hi van iniciar es van veure completament desbordades i desenes de milers vam sortir en manifestacions, recorrent els carrers de Granada, Màlaga i Sevilla al crit de “No pasarán” i “La lucha es el único camino”.

El que vam viure ahir va ser una explosió meravellosa. Les manifestacions que van recórrer Andalusia van ser una expressió de tota la ràbia i el descontent que hi ha acumulat entre la classe treballadora, que porta anys patint les conseqüències de la crisi i que no està disposada a permetre que els seus drets sofreixen més atacs davant l’auge del feixisme. El que es va reflectir ahir va ser la força i determinació de treballadors i treballadores, pensionistes, joves i estudiants que som conscients de la necessitat d’aturar la ultradreta i el feixisme amb la lluita als carrers i defensant una alternativa revolucionària que trenqui amb el capitalisme.

A Granada, la mobilització que començava a la plaça de l’Ajuntament a les 18h va sortir en manifestació amb més de 5000 persones recorrent els carrers al crit de “Que viva la lucha de la clase obrera”, i l’ambient de força era tan gran que al finalitzar la manifestació es va fer una assemblea i es va decidir acampar allí mateix.

A la mateixa hora, Sevilla va començar a omplir-se ràpidament amb milers de persones corejant “Nativa o extrangera, la misma clase obrera” contra les polítiques racistes de VOX. La plaça es va abarrotar de tal manera que el trànsit es va veure interromput de forma natural i les escales van ser ocupades completament. Quan ja no hi cabia ni una agulla la concentració es va convertir en una manifestació espontània cap al parlament andalús, que va continuar després fins el Rectorat de la Universitat de Sevilla amb més de 15.000 persones cridant una i una altra vegada “El pueblo unido, jamás será vencido” i ”Que no, que no, que no tenemos miedo”. La manifestació va recórrer 6 kilòmetres inundant d’ànim, força i combativitat tota la ciutat i finalment va acabar a la plaça de l’Ajuntament.

A Màlaga, els miler de persones que van acudir a la mobilització que començava una mica més tard, a les 19h a la plaça de la Constitució, ja eren conscients de la resposta que s’hi estava donant a les altres ciutats i es va seguir la mateixa tònica. Aquí els diferents col·lectius en lluita de la ciutat com els treballadors del metro, bombers i pensionistes van sortir també, juntament a la resta de joves i treballadors, a plantar cara a VOX i l’extrema dreta. Unes 5000 persones van recórrer el carrer Larios, van seguir pel Paseo del Parque, van tallar la principal artèria de la ciutat i van finalitzar a la Plaza de la Mercé al crit de “No pasarán” i fent una crida a construir comitès d’acció antifeixistes als barris, centres de treball, instituts i universitats.

Continuar amb la lluita per a combatre la ultradreta

Durant els darrers anys els dirigents de CCOO i UGT i els dirigents del PSOE s’han plegat a les exigències dels grans banquers i empresaris i han tractat d’imposar un clima de desmobilització per a frenar les lluites. Però en l’últim període l’actitud dels dirigents de Podemos ha sigut la de seguir la mateixa estela i centrar tota la seva atenció en les institucions, renunciant a la mobilització social per a arribar a un govern de coalició amb el PSOE. La seva posició respecte a Catalunya és un gran exemple de com davant la mobilització de milions de joves i treballadors per la república i contra la repressió de l’Estat, aquests dirigents s’han plegat davant qui recolza reprimir el poble català. I ara diuen que pactant amb ells aturarem l’avanç del feixisme? És clar que no! L’avanç del feixisme no l’aturarem pactant amb qui ataca els nostres drets, l’aturarem lluitant al carrer, com milers de persones van fer dilluns i dimarts, omplint els carrers de moltes ciutats andaluses. L’absència d’una alternativa que trenqui, amb fets i no amb promeses, amb el Règim del 78, amb l’austeritat i les retallades i amb la lògica capitalista, ha estat precisament el que ha permès l‘avanç de l’extrema dreta. Amb la seva demagògia ha arrossegat sectors de la classe treballadora i ha contribuït a augmentar el sentiment de força dels sectors més reaccionaris, espanyolistes, anti-obrers, masclistes i racistes.

Després de les eleccions no són poques les veus de dirigents d’aquestes organitzacions i partits que han culpat la classe obrera i el jovent de l’avanç de VOX al parlament. Aquests dirigents tracten de fer-nos carregar amb la responsabilitat del baix nivell de participació a les eleccions i d’haver cedit terreny a la dreta. Però dilluns i dimarts la resposta a les ciutats andaluses, per part de la classe obrera i del jovent, va ser molt clara: no permetrem l’avanç del feixisme. Però no és al parlament on anem a aconseguir aturar l’extrema dreta. Tots els nostres drets els hem aconseguit amb la lluita, i sabem bé que l’única forma de frenar aquells que volen arrabassar-nos-els i retornar-nos al terror que va suposar la dictadura franquista durant 40 anys, és amb la mobilització als carrers.

Aquest ha estat el primer pas i la conclusió és clara: cal construir una organització de combat contra la dreta i el feixisme, basada en la mobilització de la classe obrera i el jovent, armada amb el programa de la revolució socialista.

Uneix-te a Esquerra Revolucionària, i aixequem un gran moviment antifeixista a tots els centres d’estudis, al moviment obrer i als nostres barris
Afilia’t a Esquerra Revolucionària escrivint-nos amb les teves dades a Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

Que visca la lluita de la classe obrera!

No passaran!