La retallada del 10% de la despesa pública, que s'està produint especialment en l'educació i la sanitat públiques, significarà aproximadament 20.000 acomiadaments. L'elevada taxa de temporalitat (30% en sanitat i 40% en personal d'Administració i Tècnics) comportarà l'acomiadament lliure sense indemnització de la majoria. 

En sanitat la retallada ascendeix a 1000 milions d'euros: reducció de personal, augment de les llistes d'espera per a operacions i visites a l'especialista, tancament de quiròfans, concentració de serveis (incrementant els desplaçaments dels pacients), paralització de totes les obres noves, i retard de l'aplicació de la llei de dependència, que a Catalunya acumula una llista d'espera de 54.000 persones. 

Aquesta retallada significarà una reculada sense precedents en la sanitat pública si tenim en compte que Catalunya és la penúltima comunitat en inversió sanitària (4’3% del PIB) de tot l'Estat espanyol (5,7%), que al seu torn està a la cua de la UE-15 (6,7%). En alguns hospitals la retallada ascendeix al 18% del pressupost. 

Les conseqüències d'aquesta brutal retallada seran augmentar la massificació de la sanitat pública, especialment del servei d'urgències, i aprofundir el procés de privatització de la sanitat, com ha reconegut la pròpia patronal, que ha incrementat les seves expectatives de negoci per les retallades. 

En els instituts i escoles públics s'ha retallat el pressupost de despeses corrents un 30% de mitjana, duent a alguns centres a la vora de la fallida, alhora que imposen el pagament de taxes en la FP superior “com en la universitat”. Han retallat 140 milions d'euros a les universitats públiques i pretenen pujar les taxes universitàries. 

No haurà cap obra nova en infrastructures fins al 2013, es paralitzen les obres de la ronda del Maresme, la construcció de dues dessalinitzadores, l’ampliació del Metro de Barcelona i de l'aeroport de Lleida. També es paralitza la construcció de noves comissaries, instal·lacions judicials i presons, i s'ajornen les noves places per al cos de bombers. En l'àmbit de la Cultura, les retallades portaran a una pujada de preus en els teatres, reduccions salarials a TV3 i Catalunya Ràdio i acomiadaments en la CCRTV. 

A Catalunya no sobren empleats públics sinó que per contra té un dèficit d'inversió pública flagrant. A pesar de ser la comunitat amb més competències, té la ràtio habitants/empleats públics més elevada (24’3 Catalunya, 17 Estat espanyol, 12 França), i el 10’6% d'empleats públics respecte a la població activa queda per sota no solament de la resta de països d'Europa, sinó fins i tot d'EEUU. 

Artur Mas ha demanat als catalans fer sacrificis per a no ser “la generació més egoista de la història”. La demagògia de la burgesia catalana no té límits. Després de tres anys de crisi econòmica, els que han pagat sobretot la factura de la crisi ha estat la classe obrera i la joventut, amb més de 600.000 aturats a Catalunya i taxes d'atur juvenil astronòmiques. Mentrestant, els grans empresaris i banquers han seguit fent negocis. Només “La Caixa” ha obtingut 4869 milions d'euros de beneficis en el període 2008–2010.

I ara planegen una salvatge retallada de la despesa pública alhora que mantindran les ajudes a les grans empreses (la inversió a NISSAN i SEAT està finançada en un 80% per la Generalitat) i planegen noves rebaixes dels impostos als rics, amb la reforma o supressió de l'impost de successions. 

Per un pla de mobilitzacions contundent 

Aquest atac frontal a la despesa pública i a les condicions de vida de la majoria està generant molt descontentament i indignació, fent que el govern de CIU hagi completat els 100 primers dies de mandat deixant bé clar que són el govern de la patronal catalana. Els dirigents sindicals de CCOO i UGT han organitzat una concentració el 14 d'abril i una manifestació per a un mes més tard, el 14 de maig prop de les eleccions municipals. 

Aquest pla de mobilitzacions és clarament insuficient, com en la pràctica estan posant de manifest els treballadors de diversos hospitals, que estan protagonitzant aturades i mobilitzacions molt massives, que reben el suport entusiasta de la població. És necessari donar nous passos endavant per a impulsar la mobilització contra les retallades, coordinant els diferents centres sanitaris amb la resta del sector públic, amb la celebració d'assemblees i la formació de comitès de lluita, per a preparar un pla de lluita que comenci amb la convocatòria d'una Vaga General del sector públic a Catalunya. 

La qüestió nacional i la lluita de classes 

Enfront d'aquesta situació social potencialment explosiva, que si no cristal·litza en la ruptura de la pau social és gràcies a la implicació dels dirigents sindicals en la política de desmobilització i pacte social amb la patronal i govern, el govern CIU està utilitzant de manera sistemàtica la qüestió nacional catalana per a desviar l'atenció. 

Responsabilitzen a “Espanya” (pel dèficit fiscal històric i perquè el govern central no pagarà el 2011 els 1450 milions d'euros del Fons de Competitivitat) de les retallades socials, ocultant la seva participació directa i decidida. Al dèficit històric de despesa social va contribuir CiU durant els seus 23 anys de govern, aconseguint posar a Catalunya com la comunitat puntera en privatització de l'educació i la sanitat. 

Ara que han tornat al govern, volen convertir-se en el govern “exemplar” quant a retallades socials per a la resta de l'Estat i la Unió Europea. No és casualitat que hagin rebut el suport entusiasta tant de la patronal catalana, com dels empresaris espanyols i del propi Partit Popular. Mentre retallen la despesa social més que ningú, teatralitzen la seva oposició a les noves retallades que li planteja el govern central, tractant de presentar-se com els defensors de la despesa social. El món al revés! 

L'últim moviment és el vot afirmatiu d'Artur Mas i Jordi Pujol en la consulta sobre la independència que se celebrarà el 10 d'abril a Barcelona. Aquest gir “independentista” de la burgesia catalana no té rea a veure amb les legítimes aspiracions democràtiques nacionals del poble català, sinó que està motivat pel pànic davant l'inevitable auge de la lluita de classes en el següent període, per això es preparen utilitzant de forma demagògica les legítimes aspiracions democràtiques. De fet, mentre voten a favor de la independència, estan preparant un acord amb el PP per als pressupostos de la Generalitat que anticipa futurs acords si Rajoy arriba a la Moncloa. 

La lluita contra les retallades socials i pels drets democràtics nacionals és una i la mateixa, per a això és imprescindible adoptar una política d'independència de classe, lluitant pel dret a l'autodeterminació mitjançant la denúncia de la demagògia nacionalista de la burgesia catalana, desemmascarant els seus veritables interessos, i defensant la unitat voluntària dels treballadors del conjunt de l'Estat i Europa, vinculant les lluites contra les retallades socials amb el programa de la revolució socialista.