La Covid-19 ha despullat la catàstrofe social a què ens condemna el capitalisme. Les retallades i privatitzacions, les polítiques al servei de la banca i els grans empresaris, aplicades durant anys per la dreta catalana des del Govern i pel PP i el PSOE des del govern central, són les culpables del malson que estem vivint desenes de milers de famílies treballadores.

Els motius que van fer aixecar-nos l’1-O segueixen més vigents que mai. Tres anys després, ens trobem a les portes d’una crisi econòmica devastadora i seguim patint la repressió de l’aparell judicial i polític de l’Estat espanyol. Els greus atacs als drets democràtics representen les cuetades del règim del 78, en la seva crisi més profunda en 40 anys arran de les mobilitzacions del poble de Catalunya pel dret a l’autodeterminació i la república catalana, i d’altres formidables com el moviment feminista contra la violència masclista i la justícia patriarcal. La fugida de Joan Carles I és un nou capítol d’aquest llibre. La qüestió és: com podem tombar el règim del 78 i posar fi al domini de la banca i els capitalistes sobre les nostres vides?

Els tribunals contra el poble de Catalunya: retiren el tercer grau als presos polítics

Els presos de l’1-O, el delicte dels quals va ser acceptar la celebració d'un referèndum per la república en el qual van participar més de dos milions de persones, són novament llançats a la presó.

Poc abans els guàrdies civils encausats per la mort de 15 immigrants a la platja del Tarajal eren absolts. Els feixistes que van assaltar l'acte de la Diada del centre cultural Blanquerna de Madrid, agredint violentament als assistents, veien com les seves penes eren rebaixades substancialment.

Això dels tribunals del règim del 78 no té nom. Afirmen que la pena imposada als presos polítics té com a objectiu la “intimidació del delinqüent” i que permetre’ls el tercer grau suposa que aquests tindran “escassíssimes possibilitats reals de tractament” dins del centre penitenciari. És absolutament escandalós! El que vol l'Estat és curar els presos del seu independentisme. Com en qualsevol dictadura policial, es tracta de perseguir idees polítiques. Els tribunals deixen clar que el seu objectiu és mantenir una repressió exemplaritzant contra els presos i desmoralitzar el moviment d'alliberament nacional de Catalunya, que va respondre amb una força formidable a la sentència de l’1-O. Com milers de goles cridaven en les manifestacions a l'octubre de l'any passat “No és justícia, és venjança!”.

El govern PSOE-UP i el règim del 78

El govern central del PSOE i Unides Podem no ha pres ni una sola mesura per a posar fi a la repressió dels drets democràtics del poble de Catalunya. Davant de l'eliminació del tercer grau, Sánchez ha afirmat que “el govern afortunadament no posa ni treu sentències”, apel•lant a una separació de poders que tots sabem que no existeix ni pot existir sota l'ordre capitalista. De fet, Sánchez va prometre en l'última campanya electoral portar de tornada Puigdemont perquè fos jutjat afirmant que la Fiscalia depèn del govern. El govern central manté paralitzada la famosa taula de diàleg amb el Govern perquè no és més que fer el paperot, i mira cap a una altra banda en el possible cas d’espionatge del CNI a Torrent i Maragall.

Ha estat també Pedro Sánchez qui ha facilitat la fugida de Joan Carles I. A més, cerca amb cada cop més insistència la unitat amb la dreta del PP i Ciutadans per a l’aprovació de lleis i pressupostos, i es mostra més compromès que mai amb els interessos de la banca i de l’Ibex-35, com ja vam veure amb els 100.000 milions d’euros que van rebre del “pla de reconstrucció” per a poder continuar amassant beneficis multimilionaris.

Per la seva banda, UP té el ferm objectiu de mantenir a tota costa el govern de coalició. Pablo Iglesias no ha anat més enllà de dir que l'eliminació del tercer grau és “una mala notícia” o que el rei hauria de “donar la cara”, però sense fer res i sense alterar el més mínim la línia de baix perfil per a no incomodar els seus socis. Les suaus crítiques a la ministra d’educació Isabel Celaá per la falta d’un pla efectiu que garanteixi un retorn segur a les aules s’han convertit en elogis, i UP ha acceptat pactar els pressupostos amb Ciutadans.

La justificació del govern de coalició per part d’ Iglesias i d'altres responsables d’UP va ser que ells aconseguirien empènyer el PSOE cap a l'esquerra. Però ha passat el contrari: és el PSOE el que ha arrossegat cap a la dreta a UP. Són les conseqüències d’abandonar la lluita als carrers i la transformació socialista, supeditant-se a uns dirigents del PSOE absolutament compromesos amb els empresaris. Per això UP si persisteix en aquesta postura no només no assaltarà els cels sinó que apuntalarà el règim del 78. L’acte “España puede” amb els ministres del PSOE però també els d’UP colze a colze amb la plana major dels empresaris, com Ana Patricia Botín i Florentino Pérez, n’és un clar exemple. Per descomptat que en termes electorals l'alternativa és molt pitjor, i la classe obrera és molt conscient que un Executiu liderat per Pablo Casado i Santiago Abascal seria un horror. Però no podem amagar el cap sota terra, cal veure la realitat tal com és. I el govern PSOE-UP lluny de girar a l'esquerra està orientant-se cada vegada més a la dreta.

La crisi de la dreta catalana

La dreta catalana viu una crisi molt profunda. La sòlida eina dels empresaris catalans que representà CiU durant dècades i que els serví per a defensar la seva riquesa, és història. Després que l’excoordinadora general Marta Pascal abandonés el PDeCAT i fundés el PNC, una nova i molt més forta ruptura s’hi ha produït després que en les últimes setmanes desenes dels seus càrrecs públics i dirigents s’hi hagin donat de baixa per a engrossir el nou partit impulsat per Puigdemont, Junts per Catalunya.

L’enfonsament de l’espai convergent només es pot comprendre amb el gir a l’esquerra de les masses en els últims anys, i que ha afectat molt significativament a les capes mitjanes, la seva base tradicional. La pressió als carrers per a lluitar contra la repressió del dret democràtic a l’autodeterminació i contra les injustícies socials i l’impacte de la crisi econòmica de la Gran Recessió iniciada en 2008, ha dinamitat el partit tradicional de la dreta catalana. No podem oblidar que CiU fou clau per a establir el règim del 78 a Catalunya i assegurar els negocis multimilionaris dels grans empresaris que s’havien fet d’or amb la dictadura.

Puigdemont és un exiliat polític que està patint la repressió franquista de l’Estat. Fruit de la pressió de les masses va anar molt més lluny del que ell mateix i el seu mentor Artur Mas s’haguessin imaginat, i va mantenir la celebració del referèndum de l’1-O. No obstant, no podem oblidar que Puigdemont és un polític burgès i que és copartícip de totes les polítiques de retallades i privatitzacions del Govern. A més, en la màxima direcció del nou partit hi ha grans representants de l’oligarquia catalana com Albert Batet o Míriam Nogueras.

La lluita per la República ha de continuar! Per una alternativa socialista

L’única manera de tombar el règim del 78 és trencar amb l’estructura econòmica i el poder dels grans empresaris que el sostenen. És evident que Puigdemont manca d’una alternativa conseqüent que permeti fer realitat la república catalana que volem els treballadors i treballadores i el jovent, una república que asseguri una educació i sanitat públiques i de qualitat, amb habitatge digne i assequible per a tothom, amb treball i bons salaris. L’única manera de vèncer el règim del 78 és lluitant per la República catalana socialista.

La crisi de la dreta catalana és una nova oportunitat perquè l’esquerra combativa trenqui amb ella mitjançant la defensa d’un programa socialista i una estratègia de lluita independent de la dreta catalana. Si els dirigents de la CUP l’adoptessin, podrien fer avançar la lluita per la república que defensem la majoria i rebrien un suport popular enorme. Els dirigents d’ERC ensenyen què implica acceptar el capitalisme i la unitat amb la dreta: del Govern només en surten polítiques antisocials. És fonamental defensar una república al servei de la classe treballadora i que permeti acabar amb el malson de les polítiques de retallades, privatitzacions, acomiadaments i desnonaments de la dreta. Això animaria a incorporar-se a la lluita per la República catalana a sectors decisius de la classe treballadora i el jovent que ara mateix no hi participen pel rebuig que els hi genera la dreta catalana. Això faria néixer també un suport entusiasta entre milers de treballadors i joves del conjunt de l’Estat i de tota Europa.

Els treballadors i al jovent hem d’agafar les regnes del moviment d’alliberament nacional. Sí és possible trencar amb el jou franquista de l’Estat espanyol, sí que hi ha una alternativa a la barbàrie a què ens porta el capitalisme en la crisi de la Covid-19: lluitem pel socialisme!

Uneix-te a Esquerra Revolucionària!

 


Nova data del sorteig: 21 de novembre

se-rifa.png

 

Degut a la crisi del coronavirus aplacem el sorteig de la nostra rifa al dissabte 21 de novembre.

Escriu-nos i compra la teva papereta per a donar suport a la nostra lluita!

PERIÒDIC D'ESQUERRA REVOLUCIONÀRIA

bannerafiliacion2 01