Prou ja de repressió, prou ja de franquisme!

Els jutjats de vigilància penitenciària número 1 i número 5 de Catalunya han suspès el tercer grau a 7 dels 9 presos polítics catalans condemnats pel referèndum de l’1-O i han deixat per resoldre el de les dues preses restants. També els ha negat la possibilitat d'anar a treballar que fins al moment els hi permetia l'article 100.2. Aquest pronunciament, realitzat a petició de la Fiscalia, és la continuació de l'acte aprovat pel Tribunal Suprem (TS) la setmana passada a través del qual revocava el 100.2 a Carme Forcadell i s’autodeclarava competent per a decidir sobre els permisos penitenciaris dels presos polítics independentistes. Mentre fa això, el TS rebaixa les penes als feixistes que van assaltar braç enlaire i amb banderes de la Falange l'acte de la Diada del centre cultural Blanquerna de Madrid, agredint violentament als assistents.

Això dels tribunals del règim del 78 no té nom. Els presos catalans de l’1-O, el delicte dels quals va ser acceptar la celebració d'un referèndum per a la república en el qual van participar més de dos milions de persones, són novament llançats a la presó. Poc abans els guàrdies civils encausats per la mort de 15 immigrants a la platja del Tarajal eren absolts. I dies després que aquests actes judicials saltessin a primera pàgina, el Tribunal Suprem anul·lava la sentència del cas Bateragune després que el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) condemnés Espanya per la parcialitat de la jutgessa. ¡Aquesta sentència que ara es revoca va enviar sis anys a presó a Arnaldo Otegi i a 4 dirigents més de l'esquerra abertzale, empresonats fraudulentament sota l'acusació delirant de voler organitzar de nou ETA!

Aquest és l'aparell judicial d'aquest règim. Una casta al servei de la reacció i dels interessos empresarials que no dubta ni un segon a impartir injustícia de classe a cop de porra i repressió. Aquesta nova ofensiva per a eliminar els drets penitenciaris als presos polítics no és més que la posada en pràctica d'un guió escrit fa temps i que busca la repressió més salvatge dels drets democràtics del poble de Catalunya.

No és justícia, és venjança

La Fiscalia assenyalava en el seu informe contra el tercer grau que va enviar a la jutgessa María Jesús Arnau (jutjat número 5) que la pena imposada té com a objectiu la “intimidació del delinqüent” i que permetre el tercer grau per als presos polítics suposa que aquests tindran “escassíssimes possibilitats reals de tractament” dins del centre penitenciari. És absolutament escandalós!

El que vol l'Estat és curar els presos del seu independentisme. Com en qualsevol dictadura policial, es tracta de perseguir idees polítiques. Amb aquest argumentari els tribunals deixen clar que el seu objectiu és mantenir una repressió exemplaritzant contra els presos i desmoralitzar el moviment d'alliberament nacional de Catalunya, que va respondre amb una força formidable a la sentència de l’1-O. Per això l'Estat i la judicatura insisteixen en les seves actuacions i pronunciaments, en la mateixa línia que els portaveus de la dreta espanyolista, que els presos no s'han penedit públicament dels seus actes i que això suposa “reiteració delictiva”. Com milers de goles cridaven en les manifestacions a l'octubre de l'any passat “No és justícia, és venjança!”.

En els últims dies hem escoltat pels mitjans de comunicació a la dreta espanyolista deixar anar la bilis habitual i parlar dels “beneficis penitenciaris” que segons ells gaudeixen els presos polítics gràcies al govern central del PSOE-UP. Aquesta afirmació és totalment falsa. ¿Com es pot titllar de “privilegiades” a persones que estan preses més de 100 anys per organitzar un referèndum? La dreta llança el seu odi contra els presos polítics independentistes, però calla davant dels crims del franquisme, que romanen impunes, o quan la justícia deixa en llibertat a violadors de les manades i a feixistes que agredeixen i assassinen a persones per la seva ideologia, color de pell o la seva orientació o identitat sexual.

El govern PSOE-UP ha de posar fi a la repressió contra el poble de Catalunya

Realment el govern PSOE-UP no està prenent les mesures necessàries per a posar fi a la repressió als drets democràtics del poble de Catalunya. Davant l'eliminació del tercer grau, Sánchez ha afirmat que “el govern afortunadament no posa ni treu sentències”, apel·lant a una separació de poders que tots sabem que no existeix ni pot existir sota l'ordre capitalista. De fet, Sánchez va prometre en l'última campanya electoral portar de tornada a Puigdemont perquè fos jutjat afirmant que la Fiscalia depèn del govern. Per la seva part, Pablo Iglesias no ha anat més enllà de dir que l'eliminació del tercer grau és “una mala notícia”, però sense alterar en res la línia de baix perfil per a no incomodar els seus socis.

La formació del govern PSOE-UP va generar expectatives a Catalunya, i era vist com una via per a posar fi a la repressió. Però en els fets no ha fet cap pas en aquest sentit. La famosa taula de negociació amb el Govern segueix paralitzada perquè no és més que fer el paperot. I mentre La Fiscalia llança aquesta ofensiva contra els drets penitenciaris dels presos polítics, mira a una altra banda en el possible cas d'espionatge del CNI a Roger Torrent (president del Parlament) i Ernest Maragall (diputat al Parlament i regidor a l'Ajuntament de Barcelona).

Es pot reivindicar a La Pasionaria o a Rafael Alberti davant dels atacs de Vox com va fer Sánchez en el Congrés, o participar en actes de defensa de la memòria històrica com Iglesias, però aquests gestos no poden ocultar que en la pràctica ni tan sols s'és capaç de retirar les medalles i els privilegis al torturador franquista Billy el Niño o investigar la riquesa del rei emèrit Joan Carles I. La Prefectura de l'Estat, les cúpules de la judicatura i l'exèrcit, estan plagats de franquistes que es “van convertir” en “demòcrates” d'un dia per l’altre. Del Tribunal d'Ordre Públic van passar a l'Audiència Nacional i al Tribunal Suprem, i dicten sentències com les de l l’1-O o Altsasu.

El govern PSOE-UP ha de rectificar immediatament la seva postura actual i depurar l'Estat de tots els elements feixistes, i particularment posar fi a la repressió dels drets democràtics del poble de Catalunya, respectant el seu dret a l'autodeterminació i en primer lloc decretar l'amnistia per als 9 presos polítics. Ja n'hi ha prou d'unitat nacional amb la dreta i els sectors més casposos de l'Estat! Ja n'hi ha prou de repressió contra el poble de Catalunya! Ja n'hi ha prou de cedir a la pressió de la patronal i la dreta en aquest i tants aspectes!

El poble de Catalunya ha sacsejat amb la seva mobilització el règim capitalista del 78 i generat la seva major crisi en 40 anys. D'aquí la seva reacció salvatge i histèrica. Els milions de joves i treballadors de Catalunya que hem sortit incansablement als carrers i vam votar l’1-O del 2017 lluitem per una república que trenqui amb el règim que va encimbellar aquesta monarquia corrupta i hereva de Franco, que posi fi als desnonaments i a les polítiques de retallades i privatitzacions de la dreta espanyola i catalana. Una república que guanyada amb la lluita i la mobilització, trenqui amb el capitalisme i aixequi la bandera de la transformació socialista.