Galeria de fotos i vídeos de les protestes

Catalunya va viure el divendres 18 d'octubre una nova jornada que passarà a la història. Enfrontant la major campanya de mentides, desinformació i criminalització que es recorda, el poble català ha tornat a donar una lliçó de dignitat i determinació. La vaga general va paralitzar tot el territori, i les manifestacions han tornat a batre un rècord de participació: més d'un milió només a Barcelona, ​​i un altre milió més al llarg del dia a la resta de capitals catalanes i en centenars localitats. Una força brutal que mostra el potencial per transformar la societat, escombrar el règim del 78 i conquerir la república catalana dels treballadors i el jovent.

Les imatges de les Marxes per la Llibertat, organitzades per l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural que sortien des de Vic, Tàrrega, Tarragona, Girona i Berga i que van convergir a Barcelona a primera hora de la tarda, ho diuen tot. La marea humana que les va rebre és una realitat molt més fidel a la veritat que les arengues del Ministre de l'Interior o la dels tertulians que copen amb les seves calúmnies els programes de televisió. Al matí, centenars de milers de joves estudiants, responent a la crida del Sindicat d'Estudiants, van tornar a buidar les aules i van protagonitzar una manifestació multitudinària que va recórrer el centre de Barcelona a partir de les 12h en un ambient elèctric i combatiu.

Les dades de la vaga general són clares. L’aturada ha estat massiva en l'ensenyament públic i l'administració; en el comerç -sector que segons el mateix Departament de Treball s’ha aturat entre el 60 i 80%-; en el transport de viatgers on s'ha deixat sentir amb molta força al Metro, als Ferrocarrils de la Generalitat (FGC), als autobusos i al port de la capital, on els estibadors han sortit en una columna massiva en direcció a la gran manifestació. Dades de la Generalitat parlen d'una caiguda espectacular en l'afluència de passatgers, un 50% menys al metro, un 47,6% als FGC i un 40% en el Tram. Els carrers més importants de Barcelona, ​​Tarragona, Lleida i Girona gairebé sense circulació de vehicles, i talls massius organitzats pels piquets en més d'una desena de carreteres, com l'A-2, l'AP-7 o la N-340.

Segons les xifres de la patronal PIMEC, en la indústria han tancat el 30% d'empreses i el 68% dels treballadors no ha anat a treballar per adhesió a la vaga, mentre que en el sector serveis han tancat el 40% d'empreses i el 83,8% dels treballadors han fet l’aturada. Un altre índex que mesura les dimensions de la vaga és la caiguda del consum elèctric, que va ser del 10,11%, una dècima més que en la vaga general del 3 d'octubre de 2017.

Aquestes xifres de la vaga general cobren més rellevància si tenim en compte que ha estat convocada per la Intersindical-CSC, la Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC), USTEC, pel Sindicat d'Estudiants, SEPC i altres col·lectius socials i de l'esquerra militant . En cap cas van rebre el suport de les direccions d'UGT i CCOO, que sí que van cridar a la vaga amb la boca petita el 3 d'octubre de 2017, però en aquesta ocasió s'han posicionat amb el règim del 78, del govern del PSOE i dels mitjans de comunicació.

Per això aquesta vaga general té encara més importància. Enfrontada a un boicot formidable, la vaga ha superat els obstacles, demostrant que les direccions de CCOO i UGT poden ser àmpliament desbordades, i que la campanya de criminalització i repressió desfermada pel nacionalisme espanyolista i un aparell de l'Estat heretat de la dictadura, no han fet efecte en milions de treballadors i joves de Catalunya que han sortit a lluitar pels drets democràtics, contra la repressió i per la república.

A la tarda, la manifestació de Barcelona va ser una demostració de nou multitudinària, on la indignació per la sentència del Suprem i la repressió policial d'aquests dies, s’unia a la ferma determinació de continuar la lluita fins al final. Centenars de milers de persones ni tan sols van poder arribar al recorregut de la manifestació i diversos punts (des de la Diagonal fins a la Gran Via passant per tot el Passeig Gràcia i bona part de Rambla Catalunya i Plaça Catalunya) estaven completament desbordades de gent. Més un milió de persones, que no té res a veure amb el quadre apocalíptic que pinta el Govern del PSOE i els mitjans de comunicació per desviar l'atenció, es van manifestar pacíficament deixant clar que la crisi revolucionària oberta amb el referèndum de l'1 d'octubre del 2017 encara continua oberta.

Repressió i infiltració policial

Cal dir les coses clares. Aquests dies hem assistit a un aixecament d'un poble, que lluita no només contra la sentència infame d'un tribunal replet de franquistes, sinó que també reclama el seu dret legítim a decidir i el seu compromís amb una república que superi el malson que representa el règim del 78.

No ens cansarem de repetir que aquests dies, com al llarg d'aquests últims anys, hem assistit a un resposta massiva i pacífica de milions de treballadors, de joves, d'una població que està farta que l’emmordassin i se li negui drets socials i democràtics elementals. I aquesta demostració de força no té res a veure amb l'actuació d'uns quants centenars de joves encaputxats, que creuen que cremar contenidors i enfrontar amb pedres la repressió policial és la via més curta per vèncer.

Aquest tipus de violència marginal i individual és un carreró sense sortida i no serveix per a combatre la violència massiva de l'aparell de l'Estat i de les seves forces policials. Al contrari, amb aquesta forma d'actuar, els encaputxats, molts d'ells encoratjats per infiltrats policials i provocadors, fan el joc a la campanya de criminalització que ha planificat des del primer moment el Govern de Pedro Sánchez, el PP i Cs per transmetre la idea que el poble català i terrorisme són sinònims.

Estem vivint una campanya nauseabunda de mentides, calúmnies i propaganda del nacionalisme espanyolista. Ocultant conscientment les enormes mobilitzacions d'aquests dies, els mitjans de comunicació posen la foto fixa en els contenidors cremats, molts d'ells per l'acció dels infiltrats, i així poder acusar impunement al poble i el jovent català d'exercir una "violència" compulsiva.

No és la primera vegada en la història que es dóna aquest tipus de maniobres. L'objectiu del règim del 78, del Govern del PSOE rendit a ell, de Cs i el PP, no és altre que intentar aïllar la lluita del poble de Catalunya de la resta de l'Estat, introduint la màxima confusió. Ho han de fer per així ocultar que són ells els únics que, fent ús del que anomenen "violència legítima", impedeixen a cop de porra la democràcia, empresonen els que organitzen un referèndum condemnant-los a penes increïbles, i donen ales a l'actuació dels feixistes que es relacionen impunement amb els Mossos i la policia nacional mentre agredeixen salvatgement a joves indefensos.

I aquesta escalada repressiva s’endurirà i es llençarà contra totes aquelles organitzacions, siguin les que siguin, que amenacin l'ordre capitalista vigent. La decisió de l'Audiència Nacional de tancar les webs del "Tsunami Democràtic" sota l'acusació de "terrorisme", no només és una agressió brutal a la llibertat d'expressió, és un avís per navegants. L'anomenada democràcia per a la classe dominant i el seu Estat és només tolerable si no entra en contradicció amb els seus interessos. Si entra en contradicció, se suprimeix sense més problema i les tendències totalitàries, habitualment ocultes en les clavegueres de l'Estat, es fan molt més visibles i evidents. Però, per imposar-les, necessiten introduir un discurs basat en la manipulació i la mentida, i que un sector de la població ho accepti.

El poble català, i el jovent a l'avantguarda, han donat una lliçó a tots. A aquells que clamen per més repressió policial o demanen l'estat d'excepció. A la dreta catalanista que instal·lada al Govern s'omple la boca de "desobediència" però al mateix temps envia els Mossos per colpejar-nos a veure si abandonem els carrers, i manté en el seu lloc a un conseller d'Interior que hauria d'haver estat destituït fulminantment.

També, els milions de treballadors i joves que avui estem protagonitzant aquest aixecament polític i social, assenyalem a aquesta esquerra parlamentària espanyola que es posa de perfil, es renta les mans i ens llança sermons perquè siguem submisos i acceptem la injustícia del sistema.

No podem sinó lamentar la posició dels dirigents d’Unides Podem, que ha tornat a perdre una gran oportunitat per denunciar els responsables d'aquesta situació, exigir la fi de la repressió, defensar el dret d'autodeterminació i la república, i combatre aquesta campanya de mentides i criminalització. En lloc de posar-se al capdavant de mobilitzacions de solidaritat en el conjunt de l'Estat, cridant a la classe obrera i el jovent en suport dels seus germans i germanes catalans, Pablo Iglesias i Alberto Garzón ens sermonejen perquè acceptem la legalitat de l'ordre monàrquic.

És increïble que els que van arribar per "lluitar contra la casta" i "assaltar el cel", es posicionin amb “l’ordre constitucional" de les porres, les pilotes de goma, els pots de fum i la sentència del Suprem. Després, el 14 d'abril, molts d'aquests dirigents sortiran a passejar la bandera tricolor, però quan és el moment de donar suport a tot un poble que lluita per la república s'amaguen darrere dels seus escons.

La veritat és concreta. La "sagrada unitat de la pàtria" va ser consagrada en la Constitució del 78 com una exigència dels hereus del franquisme. Mai es va preguntar al poble català ni a cap altre si volia aquesta unitat imposada pel soroll de sabres dels militars. Ara, l'aparell de l'Estat heretat directament de la dictadura li ha declarat la guerra al poble de Catalunya, negant el seu legítim dret a decidir.

El que estem vivint és el rebuig massiu a un règim, el del 78, que arrossega gravíssimes tares autoritàries i reaccionàries, començant per la mateixa monarquia que va ser imposada a dit pel dictador, i que ha portat els treballadors i joves de Catalunya i de la resta de l'Estat a una situació de malson. Anys de retallades socials brutals, de desnonaments, d'atur crònic, de treballs precaris i salaris miserables, de marginació en els nostres barris, de privatització de l'ensenyament i la sanitat públiques... mentre els bancs són salvats amb diners públics, els polítics corruptes són amnistiats, els violadors són condemnats a penes ridícules per una justícia classista i patriarcal, i els nostres drets democràtics reprimits per la llei Mordassa.

Per un pla de lluita per a conquerir la república dels treballadors i els joves

És més que evident que en el moviment d'alliberament nacional català hi ha un xoc creixent entre els centenars de milers de joves, treballadors i amplis sectors de la població que volem portar fins al final la lluita per una república, i el programa de la dreta catalanista que té un pes decisiu en el govern, i també el d'aquelles formacions, com ERC, que busquen un acord amb l'Estat i el govern del PSOE per buidar els carrers i tornar a una "normalitat" que els permeti fer la mateixa política de sempre.

Aquesta contradicció s'ha posat de manifest aquests dies amb la repressió dels Mossos i les exigències de dimissió del conseller d'Interior Buch, o en l'oposició a les polítiques continuistes amb les retallades i les privatitzacions que també dóna suport a la direcció d'ERC. Per això hem de treure les lliçons de l'experiència d'aquests anys.

Cal que tota l'esquerra política i sindical combativa, i tots els moviments socials, aixequem un pla d'acció prolongat en el temps, amb un calendari clar de vagues generals que generi el suport massiu de la població.

Aconseguir un moviment de resistència d'aquesta envergadura exigeix ​​deixar clar que lluitem per una república socialista en benefici dels explotats i explotades, i no perquè continuï al poder l'oligarquia econòmica de sempre, tot i que s'emboliqui amb l'Estelada. Una república que nacionalitzi les palanques fonamentals de l'economia, la banca i els grans monopolis, i que posi definitivament fi al malson de les retallades, a la manca d'habitatge públic i assequible, a la precarietat i els salaris miserables, a la violència patriarcal i la destrucció del medi ambient. Així també convencerem els treballadors i el jovent de la resta de l'Estat, i a molts altres de Catalunya, que aquesta república i aquesta causa és també la seva.

Les bases exigeixen una estratègia clara per enfrontar la repressió de l'Estat i fer realitat la república. El factor fonamental que ho impedeix és el pes decisiu que segueixen tenint en la direcció del moviment dels sectors que accepten el capitalisme com a únic sistema possible i rebutgen unir l'alliberament nacional a la transformació socialista de la societat. Per superar aquest obstacle no n'hi ha prou només amb la voluntat de lluitar, cal actuar conscientment per construir un partit dels treballadors i el jovent que aixequi aquest programa revolucionari i internacionalista.

Uneix-te a Esquerra Revolucionària per construir l'esquerra combativa!