Comencen les 72 hores de vaga estudiantil!

Ahir dimarts 15 d'Octubre, Catalunya va tornar a ser escenari de protestes multitudinàries i pacífiques que han estat salvatgement reprimides per la Policia Nacional i els Mossos d'Esquadra en una escalada sense precedents des de l'1 d'Octubre de 2017. Una vegada més, la determinació del poble de Catalunya d'exercir el seu dret a la manifestació i a la llibertat d'expressió és resposta per la burgesia espanyola i catalana amb cops, pilotes de goma i pots de fum, evocant imatges més pròpies d'un règim dictatorial. Però res ens aturarà. Avui ha començat la vaga general estudiantil de 72 hores convocada pel Sindicat d'Estudiants, que ja és massiva, i divendres serà la vaga general de tota Catalunya.

Mobilitzacions multitudinàries

La violenta actuació policial, que ja va deixar més de 100 ferits dilluns (entre ells diversos greus, com un jove que va perdre un ull a causa d'una pilota de goma disparada per la Policia Nacional) es va convertir ahir en una demostració conscient per sembrar el pànic.

Quan més de 100.000 persones s’estaven manifestant pacíficament a Barcelona, ​​moltes d'elles portant espelmes per solidaritzar-se amb els presos polítics i exigir la seva llibertat, i es dirigien tranquil·lament cap a casa, van haver de sortir corrent davant les brutals i indiscriminades càrregues policials de Mossos i els "nacionals". Escenes similars es van viure en ciutats com Lleida, Girona, Tarragona, Sabadell i altres nuclis de població importants.

Davant d'aquests fets vergonyosos, i tal com clamaven milers de persones, des d'Esquerra Revolucionària i el Sindicat d'Estudiants exigim la dimissió del conseller d'Interior, Miquel Buch. Els diputats dels partits de l’esquerra, sindicats, ANC i Òmnium han d'exigir també la seva dimissió de manera immediata.

És absolutament fals que aquestes càrregues policials es produïssin amb l'objectiu de respondre a "l’acció de grups violents coordinats", com proclama el govern de Pedro Sánchez per tal de criminalitzar la protesta a Catalunya. O de "grups vandàlics", com han repetit portaveus del Govern de Catalunya i repeteixen fins a la sacietat en els seus titulars no només la premsa capitalista espanyola, sinó també els mitjans de la burgesia catalana com El Periódico, La Vanguardia o els informatius de TV3 intentant justificar el paper protagonista dels Mossos a aquesta repressió salvatge.

El que va passar ahir és que des de primeres hores del matí milers d'estudiants en desenes de centres arreu de tota la geografia catalana, van decidir fer assemblees i continuar amb les aturades i protestes pacífiques i amb les mobilitzacions iniciades dilluns contra l'escandalosa sentència del Suprem.

A Barcelona, ​​a primera hora de la tarda, desenes de milers de persones es van sumar a les mobilitzacions iniciades pels estudiants. Diferents columnes, responent una convocatòria dels CDR, ens vam manifestar de forma totalment pacífica per diferents carrers del centre de la ciutat, cridant consignes com "Llibertat presos polítics" "Els carrers seran sempre nostres" "Som república", concentrant-nos en punts com Plaça Espanya, Plaça Universitat o als Jardinets de Gràcia. Totes aquestes columnes van confluir en suport a la ja esmentada mobilització amb espelmes, convocada per ANC i Òmnium, davant la Delegació del Govern. A mesura que queia la nit, una impressionant manifestació de desenes de milers de persones, com ja va passar dilluns a l'aeroport, va participar en massa buscant un punt de referència on expressar la seva protesta i defensar els seus drets democràtics.

Més de 100.000 joves, treballadors, jubilats... vam desbordar bona part del Passeig Gràcia i els carrers veïns en un clima d'enorme força on consignes com "La nostra sentència: independència!" o "Fora les forces d’ocupació" eren interrompudes per moments de gran emoció on es feia el silenci i a l'uníson entonaven Els Segadors i consignes contra la repressió i per la república catalana.

Reflectint l'enorme empenta de la mobilització i com aquesta creix i s'estén entre el jovent, la majoria de la classe obrera i el poble, els sindicats CSC-Intersindical (que ha augmentat espectacularment el seu suport en les recents eleccions sindicals en la funció pública i altres sectors) i la IAC (que engloba els sindicats majoritaris en educació i sanitat), sindicats que també s'han destacat per la seva oposició a les retallades tant del govern central com del govern, van anunciar públicament la convocatòria de vaga general per a aquest divendres 18 d'octubre. Immediatament després col·lectius clau com bombers i els estibadors van fer públic el seu suport a aquesta vaga general.

Un fals relat de violència per a criminalitzar una mobilització exemplar

El veritable objectiu de l'actuació policial no és cap altre més que intentar impedir que aquest magnífic moviment de masses segueixi estenent-se, atemorir la població, i justificar l'intent d'aixafar i castigar el major desafiament al règim reaccionari del 78 que hem vist des al final de la dictadura franquista als carrers.

Els cossos policials de l'Estat (amb els Mossos assumint un paper estel·lar) van recórrer primer a l'actuació de provocadors i a diverses càrregues policials salvatges per impedir als manifestants acostar-se a la Delegació, i després per crear escenes de pànic i fabricar el relat des dels mitjans de comunicació d'un moviment violent que justifiqui l'escalada repressiva que han desencadenat.

"És evident que no estem davant d'un moviment ciutadà pacífic, sinó coordinat per grups que utilitzen la violència al carrer per trencar la convivència a Catalunya", assenyala el comunicat del govern de Pedro Sánchez. Quina vergonya! Recorda als mateixos comunicats que la policia franquista emetia quan els treballadors i el jovent lluitaven contra la dictadura en els anys setanta. Pedro Sánchez, que ha assumit el seu paper d'home d'Estat amb entusiasme, no només blanqueja i justifica la sentència infame del Suprem, sinó que ara es dedica a encoratjar muntatges de propaganda per encoratjar el nacionalisme espanyolista contra les aspiracions legítimes del poble català.

També hem de dir que, lamentablement, l'actuació de dirigents de l'esquerra parlamentària estatal com Errejón, Alberto Garzón o Pablo Iglesias davant el que està succeint a Catalunya és realment vergonyosa. En lloc de condemnar la repressió i solidaritzar-se amb els que l'estem patint, aquests "líders de l'esquerra" justifiquen en diferents tons i amb diferents arguments (alguns extremadament cínics i patètics) la sentència del Suprem, i estan facilitant amb les seves declaracions el relat d’una Catalunya dividida i en flames que només serveix per a justificar la repressió.

Per què segueixen parlant d'una Catalunya dividida en dues meitats quan l'espanyolisme no va ser capaç de mobilitzar més de 10.000 persones el 12 d'Octubre i centenars de milers tenim presos els carrers en defensa del dret d'autodeterminació al qual ells han renunciat i per la república catalana a la que es neguen a donar suport? Per què no expliquen que les úniques flames i violència és la que estan protagonitzant, i molt conscientment, els cossos repressius de l'Estat, inclosos els Mossos d'Esquadra?

L'autèntica cara de la dreta catalanista i el Govern

El que va passar ahir nit a Barcelona i altres ciutats catalanes torna a posar en evidència no només el caràcter repressiu i antidemocràtic del règim del 78 sinó també l'autèntica posició de la dreta catalanista i del Govern.

La intervenció salvatge dels Mossos, a qui el Govern intenta rentar la cara però que s'han destacat durant anys per la seva actuació repressiva en desnonaments, desallotjaments i manifestacions obreres i juvenils, no és cap casualitat. El paper central que ha assumit el Govern a reprimir les protestes representa un salt qualitatiu. Contribuint a reforçar el relat de violència que intenta fabricar la burgesia espanyola, catalana i el govern del PSOE, confirma de manera molt evident l'abisme que existeix entre els milions de persones que ens vam manifestar al carrer per la República, i un grapat de polítics que s'omplen la boca parlant de resistència i desobediència però envia als Mossos a colpejar-nos.

En unes declaracions increïbles pel seu cinisme, la portaveu del Govern, Meritxell Budó deia que "empatitzen" amb les manifestacions, "fins i tot amb accions contundents com la de l'Aeroport" però que al mateix temps estan obligats a "mantenir l'ordre" i això "crea contradiccions". Quin escàndol! "Mantenir l'ordre"? Quin ordre? El que ens nega el dret a decidir i condemna els presos polítics catalans a penes superiors a les dels violadors de la Manada, el corrupte d'Urdangarín o els colpistes feixistes del 23F?

Tot i la repressió, la mobilització social no s’atura. Tots i totes a la vaga general!

Tota aquesta ofensiva repressiva, lluny de fer que baixem el cap, està aconseguint tot el contrari. La indignació i ràbia que ja existia contra el règim del 78 s'està fent més massiva i profunda si és això possible.

El malestar contra el Govern per la seva renúncia a la república, les seves retallades i la repressió dels Mossos, que ja va provocar episodis com la xiulada a Torra, està creixent. Als crits de "Buch dimissió" es sumaven ja algunes consignes com "Els Mossos també son forces d'ocupació" i "No passaran". A les concentracions de dilluns i ahir dimarts també s'han escoltat consignes com "ERC i JxCat, la paciència s’ha acabat" que reflecteixen aquesta voluntat de portar la lluita fins al final.

L'aspecte que millor assenyala la profunditat de la crisi revolucionària oberta a Catalunya per l'empenta i força del moviment de masses és que, malgrat tot aquest arsenal repressiu i els gerros d'aigua freda dels dirigents de JxCat i ERC, la mobilització no només no remet sinó que s'estén.

Aquest mateix dimecres al matí en els centres d'ensenyament secundari i universitat els estudiants secundaven ja la vaga de 72 hores convocada pel Sindicat d'Estudiants, organitzaven assemblees i mobilitzacions de protesta contra la sentència i la repressió, i organizaven massivament la seva participació en la manifestació del dijous 17 de Octubre i a les mobilitzacions de la vaga general del 18-O.

Aquestes mobilitzacions han despertat un cop més la simpatia activa de milers de persones que estan nodrint també les Marxes de la Llibertat convocades per ANC i Òmnium, i que aquest mateix matí han sortit des de diferents punts de Catalunya i arribaran, després de diversos dies caminant a Barcelona, ​​per participar en la manifestació de divendres 18, la gran jornada de vaga general.

Aturem la repressió contra el poble de Catalunya! Per la república socialista: llibertat presos polítics