Galeria de fotos i vídeos de la jornada

La resposta del poble de Catalunya a la sentència del Suprem no es va fer esperar. En la mateixa jornada en què els presos polítics eren condemnats a duríssimes penes de presó, centenars de milers de joves, treballadors i ciutadans vam omplir ciutats i pobles clamant contra la repressió i mostrant la nostra determinació de portar la lluita per la república fins al final. La imatge de l'Aeroport del Prat a Barcelona que acompanya aquest article, bloquejat pacíficament per desenes de milers manifestants durant hores, donen una idea de la fúria i la voluntat de resistir a l'Estat neofranquista i els seus atacs als drets democràtics.

Alhora que el Prat era el focus de l'atenció mediàtica per l'acció de milers de manifestants, altres centenars de milers omplíem les places en protestes multitudinàries. Sant Jaume estava col·lapsada i als carrers limítrofs no hi cabia ni una agulla. La mateixa escena es repetia a Girona, Tarragona, Lleida i pels racons de tota Catalunya. “Llibertat Presos polítics!” “Els carrers seran sempre nostres!” es cridava amb una força eixordadora en totes elles. Així respon el poble català a un aparell de l'Estat heretat de la dictadura. És una autèntica rebel·lió.

Ahir 14 d'octubre, vam protagonitzar una jornada històrica donant una resposta exemplar als qui pretenen aixafar el nostre dret democràtic a decidir i a un canvi social profund. És un poble que avui ha estat insultat per una sentència infame. També ha estat insultat per Pedro Sánchez que proclamava el “naufragi” de l'independentisme, menyspreant així la voluntat de milions de persones a Catalunya. Però és ell qui ha naufragat. Avui els fets parlen per si mateixos. I la resposta del poble català als insults i cops de porra de la policia i dels Mossos és clara: no reconèixer a aquest règim podrit que pretén aixafar-nos.

No reconeixem ni la seva “legalitat” injusta, ni les seves imposicions. La vaga no és oficial però vam bloquejar l'aeroport, la ciutat de Barcelona es paralitza, paren metros, trens, universitats i escoles, es tallen tots els carrers del centre… Tot de cap per avall. No acceptem que un grapat de franquistes amb toga ens negui els nostres drets! No podran empresonar a tot un poble!

“Avui la democràcia és als carrers”

Exactament igual que va passar en el referèndum de l'1 d'octubre de 2017, ahir 14 d'octubre es van tornar a posar de manifest les arrels profundes sobre les quals s'aixeca aquesta rebel·lió, que suposa una ruptura completa amb el règim del 78, la seva monarquia, la seva judicatura, les seves lleis i la seva opressió. Ja no hi ha marxa enrere.

Les escenes del Prat resumeixen a la perfecció el que ha passat. Per a enfrontar la repressió i fer realitat la república catalana no n'hi ha prou amb declaracions d'intencions, sinó que requereix l'acció directa de les masses, que han imposat per la via dels fets una vaga en un dels punts neuràlgics de Catalunya i de l'Estat espanyol: l'aeroport barceloní ha cancel·lat més de cent vols i ha estat escenari d'un episodi que sens dubte passarà a la història amb milers de persones al crit de Catalunya Antifeixista!

Ho hem fet malgrat els cops de porra, dels ferits i els detinguts. Com més repressió, més gent acudia a l'aeroport, caminant, amb cotxe, amb metro. Un exemple molt gràfic del que podem aconseguir quan els joves i els treballadors —els qui fem que funcioni tot— decidim que no funcioni res. Res pot detenir la força d'un poble organitzat i decidit a lluitar fins al final.

I és que els drets només s'aconsegueixen exercint-los a la pràctica. Molt han d'aprendre alguns dirigents que es diuen d'esquerres de la resposta del poble català. Entre ells Pablo Iglesias, que ahir ajupia el cap i prometia obediència a la decisió d'aquest tribunal franquista.

“Tothom haurà de respectar la llei i assumir la sentència” deia, reproduint l'argumentari de la dreta espanyolista que assenyala al poble català, i no al règim del 78 i als Governs que ens neguen el dret a decidir, com a responsable de la situació. “A partir d'avui toca arromangar-se i treballar per reconstruir ponts entre una societat catalana dividida i entre part de la societat catalana amb la societat espanyola. Recórrer, amb sensibilitat i intel·ligència política, el camí de la imprescindible reconciliació, sense excloure cap via que pugui ajudar a ella” afegia. I això ho deia Pablo Iglesias, que no fa tant parlava de lluitar contra la casta i assaltar els cels, just el dia que la sentència del Suprem confirmava una declaració de guerra contra la democràcia. Ahir Pablo Iglesias ens deia que acceptéssim la injustícia i la submissió davant dels nostres opressors, però el poble de Catalunya no s'ha sotmès sinó que lluita per conquistar la seva llibertat.

Els estudiants a primera línia contra la repressió

Molts elements del que ha passat en aquesta jornada recorden l'1 d'octubre però n’hi ha uns altres que se situen a un nivell superior. Amb dos anys d'experiència a la nostra esquena les lliçons són clares: l'única manera d'aconseguir la república, de conquistar els nostres drets democràtics, és lluitant per la transformació socialista de la societat. I això no es pot fer en despatxos, ni en parlaments, ni amb declaracions de premsa. Cal fer-ho al carrer, a les fàbriques, en els centres d'estudi, en els nostres barris!

Aquesta experiència es reivindicava en les mobilitzacions dels estudiants, que han respost a la sentència parant immediatament les classes i secundant la crida del Sindicat d´Estudiants i del SEPC. Concentracions massives en diferents campus universitaris i d’altres que venien de diferents punts de la ciutat han confluït a la Plaça Catalunya en una protesta multitudinària. “La nostra sentència, independència!” “Li diuen democràcia i no ho és!” es corejava.

La idea de què només podem dependre de les nostres pròpies forces i que necessitem organitzar-les amb contundència posava la nota a les mobilitzacions del matí. Vaga general! era la consigna més aplaudida, en referència a la vaga estudiantil de 72 hores convocada pel Sindicat d´Estudiants a partir del dimecres i a la necessitat que el conjunt dels treballadors paralitzin juntament amb la joventut tota Catalunya.

Estendre el bloqueig del Prat a tota Catalunya. Vaga general!

Si els dirigents dels sindicats de classe haguessin cridat ahir a la vaga com han fet els estudiants, l'escena del Prat s'hauria reproduït en tots els centres de treball i en els punts neuràlgics de Catalunya: al port de Barcelona, als ferrocarrils i metros, a les empreses. Però per a fer això no podem basar-nos en “accions sorpresa”. Hem de preparar, difondre i organitzar un pla de lluita ascendent amb accions unificades, començant per la vaga general del pròxim divendres 18. Cal treure les lliçons del referèndum de l'1 d'octubre. No va ser el factor sorpresa el que va fer possible el referèndum, sinó la determinació i organització de la població que sabia on i quan acudir per a respondre a la repressió. Aquest és el camí!

L'entusiasme i la confiança de les mobilitzacions estudiantils, del Prat i de les multitudinàries protestes que han col·lapsat els carrers i places de Catalunya contrasta vivament amb l'actitud del Govern, que es limitava a condemnar la sentència mentre els Mossos carregaven brutalment contra els manifestants pacífics a l'aeroport i a Via Laietana.

La jornada d'ahir torna a posar de manifest l'enorme fractura que hi ha entre els dirigents del Procés i la base del moviment d'alliberament nacional, cada vegada més radicalitzada a l'esquerra, que venç tots els obstacles per fer avançar la lluita per la república catalana dels treballadors i el poble. Els primers temen l'acció de les masses i la seva determinació per conquistar una república que acabi amb l'opressió nacional, la precarietat, l'atur, els desnonaments, el masclisme i totes les xacres que provoca aquest sistema. Saben que una república capitalista que apliqués les polítiques d'austeritat contra la majoria no seria tolerada pels qui avui han sortit amb tota les seves forces a la mobilització. Però els segons —la classe treballadora i la joventut— hem tornat a demostrar que sí que hi ha força i que no pararem fins a conquistar per la via dels fets els drets que el règim del 78 ens nega.

Llibertat presos polítics. Per la república socialista catalana!

Tothom als carrers: a la vaga general!