Els resultats de les eleccions europees i municipals a Catalunya han suposat una patacada per la dreta espanyolista encara més dur que el de les generals. Sumant els seus vots, PP, Cs i Vox no arriben ni al 15%. Vox obté un 1,99% a les europees i tres regidors a tota Catalunya, aconseguint representació en un únic municipi. El PP té la pitjor votació de la seva història: 5% en les europees i 3,59% en les municipals, 67 regidors enfront dels 3107 obtinguts per ERC, guanyadora d'aquestes eleccions. Ciutadans perd 820.469 vots respecte el 21D, sumant el 9,09% (244 regidors) i 8,63% dels vots en municipals i europees respectivament.
Creix l'ala esquerra de l'independentisme i la crítica al Govern
Aquest col·lapse de la dreta espanyolista és producte de la mobilització massiva del poble de Catalunya contra la repressió i l'aixafament dels drets democràtics per part de l'Estat espanyol, del qual hem tingut un nou i escandalós episodi amb la suspensió dels presos polítics elegits diputats fa tot just un mes. Milions de joves, treballadors i amplis sectors de les capes mitjanes han tornat a mostrar la seva indignació amb aquesta situació i la seva decisió de trencar amb aquest règim reaccionari i construir la república catalana.
Per primera vegada guanya les municipals una força que es declara independentista i d'esquerres. Aquest resultat no és un suport a les declaracions de diferents dirigents d'ERC durant els últims mesos fent crides a la moderació o al diàleg "sense condicions". Molt menys a les polítiques de retallades aplicades pels governs de JxSí o l'actual govern de Quim Torra, dels quals ERC en forma part. Aquests resultats reflecteixen un clar procés de creixement de l'ala esquerra de l'independentisme. ERC treu 280.000 vots més que JxCat. La creixent crítica al Govern de Quim Torra s'expressa en el vot i també, com hem vist aquest curs, amb la xiulada massiva a Torra l'1-O per la repressió dels Mossos a mobilitzacions antifeixistes i la seva renúncia a la república catalana, amb l'ultimàtum dels dirigents de l’ANC al Govern per la pressió de les seves bases, amb la vaga general convocada per Intersindical-CSC el 21-F o amb les nombroses protestes contra les retallades i polítiques de dretes del Govern.
La victòria de Puigdemont a les europees, amb un 28% i gairebé un milió de vots, contrasta amb els mals resultats de JxCat a les municipals: Puigdemont obté 450.000 vots més. I la seva explicació lògicament no és un suport al Govern sinó que aquest vot, igual que el d'ERC a les municipals, ha estat identificat com la millor manera per a colpejar l'Estat que ens reprimeix (com també expressen els gairebé 40 mil vots obtinguts fora de Catalunya) i exigir el compliment del mandat de l'1-O. Sumant únicament els seus vots i els d'ERC, el suport a la república catalana assoleix una xifra rècord: 49,71% dels vots.
L'enfonsament de Podem i la CUP
A més a més de guanyar clarament en municipis i barris on ja obtenia un vot massiu, ERC creix de forma important en zones obreres del cinturó vermell de Barcelona, Tarragona i altres ciutats. Molts votants de BCN en Comú i Podem mostren així el seu rebuig a la negativa a lluitar per la república catalana mantinguda pels dirigents d'aquestes organitzacions, el seu abandonament de la mobilització als carrers i la decepció amb la política aplicada pels Ajuntaments del canvi. El major descens d'Ada Colau es produeix a Nou Barris i Sant Martí. Segons un sondeig d'El Periódico més del 30% dels seus votants va donar suport a opcions independentistes a les europees.
Després d’ERC, la força que més creix electoralment és el PSC, qui recupera part del suport perdut durant els últims anys cap a Podem o fins i tot cap a Cs. Els dirigents del PSOE-PSC es beneficien del suport de treballadors que han vist frustrades les seves expectatives en els Ajuntaments del canvi i que rebutgen la repressió i idees reaccionàries de la dreta espanyolista, i que volen una solució a la qüestió nacional però desconfien del Procés a causa del paper dirigent, retallades i polítiques aplicades durant anys per la dreta catalanista del PDeCAT. Aquest vot no és cap xec en blanc. Molts d'aquests treballadors poden ser guanyats amb una política que vinculi les reivindicacions socials amb la lluita per una república socialista dels treballadors i el poble.
Els Ajuntaments del canvi expressaven el desig de milions de treballadors de transformacions profundes en les seves condicions de vida. Quatre anys després el balanç és decebedor. Els seus alcaldes i alcaldesses, seguint la línia general dels dirigents reformistes de Podem, han abandonat la lluita als carrers, s'han centrat en les institucions i respectat les regles del joc capitalistes i s'han convertit a la socialdemocràcia clàssica. Les súpliques de Pablo Iglesias per entrar al govern del PSOE sense principis només han contribuït a generar més malestar i desil·lusió. Això és el que explica que, tot i que la dreta a Madrid no millora els seus resultats respecte a les generals (fins i tot perd vots), aconsegueixi recuperar l'ajuntament i mantenir el govern regional, i que dels 8 Ajuntaments del canvi només es mantinguin 2, Cadis i València, precisament els dos que no han estat identificats amb Pablo Iglesias i l'actual direcció estatal de Podem.
Una altra força d'esquerra que pateix un retrocés molt important és la CUP. De 221. 577 vots en 2015 passa a 121.274. A Barcelona perd el 43,5% dels seus vots, de 51.889 a 29.335 i no arriba al 5% necessari per obtenir representació. Aquest resultat és especialment impactant si tenim en compte que es produeix en el context anteriorment comentat de diferenciació a dreta i esquerra dins de l'independentisme, radicalització de les bases d'Òmnium i l’ANC i creixent qüestionament per l'esquerra al Govern de Torra.
Els militants i activistes de la CUP han participat en primera línia en totes les mobilitzacions contra la repressió de l'Estat, per la república, contra les retallades, impulsant els CDR i un model sindical més combatiu. Però durant anys els dirigents de la CUP han mantingut una posició de subordinació en la tàctica i en el programa als dirigents burgesos i petit-burgesos de CDC/PDeCAT i ERC, que només ha servit perquè en el moment decisiu -quan el poble va imposar el referèndum al Govern i es va obrir una crisi revolucionària a Catalunya amb una explosió social contra el règim del 78- la direcció del Procés i la iniciativa política seguís en mans d'aquests dirigents.
Per la república catalana socialista!
Avui mateix, tot i que han adoptat un discurs més crític cap al Govern de Torra, els dirigents de la CUP segueixen sense presentar una programa i estratègia clares i independents de JxCat i ERC que vinculin la lluita per l'alliberament nacional amb la lluita per la transformació social. Això ha estat determinant perquè el vot útil s'hagi concentrat al voltant d'ERC.
Els resultats de les eleccions a Catalunya són una nova demostració que milions de treballadors i joves a Catalunya estem disposats a seguir lluitant per una república dels treballadors i el poble que asseguri una educació i una sanitat públiques i de qualitat, un habitatge i un lloc de treball dignes i posi fi a tot tipus d'opressió. Per a això és necessari posar en marxa una estratègia revolucionària que es basi en la lluita als carrers i la defensa d'un programa socialista, que nacionalitzi els sectors estratègics de l'economia i permeti que tots els recursos que generem els treballadors serveixi per a atendre les necessitats socials i resoldre els problemes de la majoria. Uneix-te a Esquerra Revolucionària per fer realitat aquest objectiu!
