El divendres 31 de maig una explosió a l’empresa Carburos Metálicos, situada a La Pobla de Mafumet (Tarragona), causava la mort del treballador Antonio González, de 44 anys, pare de dos fills i resident en el barri tarragoní de l’Albada.

Un altre treballador ha estat hospitalitzat en estat crítica i, segons el Diari de Tarragona, l’accident va deixar 13 ferits més, inclosos diversos bombers i tècnics de la Generalitat que havien acudit al centre de treball després de conèixer-se l’accident.

Des d’Esquerra Revolucionària volem donar el condol a la família del company Antonio i denunciar que fets com aquest no són aïllats ni producte de la casualitat, com intenten presentar-los els mitjans de comunicació i les autoritats. Tant la Generalitat com el govern central oculten sistemàticament la gravetat dels problemes com la inseguretat laboral i el perill de contaminació i risc pera les nostres vides i les de les nostres famílies que patim els treballadors i treballadores de Tarragona i d’altres zones industrials.

Casualment, Carburos Metálicos va obtenir el reconeixement de FEIQUE (Federació Empresarial de la Indústria Química Espanyola) rebent el premi especial de seguretat 2018, tal i com explica un article de EQUIPOS & TALENTOS publicat aquell mateix fatídic dia.

Hi ha culpables: l’avarícia dels capitalistes i el funcionament del seu sistema

Com sempre, la premsa explica la situació com si es tractés de tragèdies inevitables producte de la casualitat, de forma que no danyi la imatge de les empreses nacionals i multinacionals que prioritzen la cerca dels seus beneficis a les inversions que garanteixin veritables mesures de seguretat que evitin els accidents o la contaminació mediambiental.

Diuen que l’accident va ocórrer per culpa d’un abocament d’amoníac d’un tanc que se situa a l’exterior de la instal·lació de l’empresa, que s’ha ocasionat una deflagració que ha arribat a dos operaris dels quals un ha mort i l’altre és en estat crític, que el tanc és de 20.000L, que dins només hi havia 800L dels quals s’han abocat entre 500 i 600L...

En un principi, protecció civil va activar el pla PLASEQCAT d’emergències químiques i, segons les informacions de la premsa, va ser una crida perquè els veïns de la zona es mantinguessin lluny de l’accident. Més tard, després que e control mediambiental de la Generalitat va descartar el perill a l’exterior de l’empresa, es va desactivar el PLASEQCAT.

Intenten traslladar la imatge que “al final sembla que menys mal que tot ha tornat a la normalitat”, que tot l’entramat burocràtic ha estat a l’altura, etc. Però, és clar: a què es deu que hi hagués un abocament abans que es produïssin els gasos que generaren la deflagració?

Nosaltres, com a treballadors/es i ciutadans/es d’aquesta província sabem qui són els culpables de totes les morts en accidents de treball, totes les mutilacions per accidents, totes les baixes o malalties laborals, així com de tot tipus de malalties (pulmonars, avortaments prematurs, càncer, al·lèrgies, etc.) derivades d’accidents i contaminació química i nuclear del medi ambient en la comarca.

Els culpables són els grans multimilionaris amos d’aquests grans negocis com les multinacionals de la petroquímica, els bancs, fons voltors, sanitat privada, laboratoris farmacèutics privats, l’educació privada, les empreses d’informació, etc. També són culpables tots els seus lacais actuant en departaments d’aquelles multinacionals, tals com Recursos Humans, departaments de Màrqueting, etc., que avalen o fan la vista grossa davant les polítiques contaminants, la falta de mesures de seguretat i la precarietat de les empreses, així com els polítics que apliquen lleis favorables als empresaris i nocives per a la vida dels treballadors/es i el medi ambient.

Contra l’augment dels accidents laborals, sindicalisme de lluita i un programa que defensi els interessos de la classe obrera

Fets com l’accident de La Pobla de Mafumet no són aïllats. Només de gener a març d’aquest any, a la província de Tarragona s’havien produït 1.964 accidents amb baixa en jornada, dels quals 1.955 van ser lleus, 8 greus i 1 mortal, i 205 accidents amb baixa “in itinere” dels quals 201 lleus i 4 greus. Ara cal sumar l’accident mortal que s’ha emportat la vida del company Antonio González.

A Catalunya, en el mateix període, portem 20.456 accidents amb baixa en jornada, dels quals 20.333 són lleus, 109 greus i 14 mortals. A més, s’han produït 4.094 accidents amb baixa “in itinere”, dels quals 4.048 són lleus, 40 greus i 6 mortals. Aquestes dades s’uneixen als 82 accidents laborals mortals que es van produir el 2018, segons informava El Periódico (29/04/2019) citant l’Informe “Sinistralitat laboral a Catalunya 2017-2018” elaborat per la UGT de Catalunya. Cada quatre dies mor un treballador o treballadora en el seu lloc de treball, una sinistra estadística que no para de créixer cada any.

Els accidents laborals, la salut laboral en general, en definitiva la situació de tota la classe obrera, no s’arreglarà gràcies a l’actuació divina o de la obra de caritat dels milionaris. Només s’arreglarà amb la lluita dels treballadors en els nostres llocs de treball i a nivell general, per mesures que realment garanteixin la nostra seguretat i es nostres vides, contra les retallades en seguretat, contra la precarietat laboral, l’increment d’hores extra, etc.

Això passa per acabar amb el sindicalisme de pactes i desmobilització que deixa els treballadors, comitès i delegats, aïllats davant els plans dels empresaris i multinacionals Cal defensar un sindicalisme combatiu, que uneixi totes les lluites i reivindicacions i es basi en les assemblees, la força i la mobilització dels treballadors. És necessari substituir els dirigents de les nostres organitzacions sindicals.

Accidents com el de La Pobla de Mafumet també evidencien els límits de les polítiques des dirigents polítics i sindicals reformistes que, en lloc d’enfrontar-se als empresaris denunciant i combatent clarament el capitalisme, es posen de perfil, esperant que els multimilionaris es converteixin en éssers bons i reparteixin per ells mateixos tota la riquesa que els sobra.

El capitalisme només ens porta barbàrie tots els dies. En les nostres mans està acabar amb la minoria parasitària que ens explota, ens condemna a la precarietat, els accidents laborals o la contaminació... És de màxima urgència amb aquest sistema que cada dia s’emporta per davant molts companys/es i que contamina el planeta fins a un punt de no retorn, i construir un món millor per a la majoria, un món que només pot venir de la mà d’un programa anticapitalista, genuïnament socialista, que defensi l’expropiació dels bancs i les grans empreses per a posar-les sota la gestió dels treballadors i planificar democràticament l’economia no en funció del màxim benefici d’uns pocs sinó de les necessitats de la majoria.