Els treballadors i treballadores d’Atenció Primària de l’Institut Català de la Salut (ICS) estan cridats a la vaga del 26 al 30 de novembre. Entrevistem a un vaguista membre d’Esquerra Revolucionària.
Militant (M): Quins són els motius que han dut a la convocatòria d’aquesta vaga?
Treballador Atenció Primària (TAP): Aquesta vaga arriba després de molts anys de patir greus retallades pressupostàries. Com a resultat, ens trobem avui en dia una Atenció Primària al límit. Els professionals patim unes càrregues de treball inassolibles que ens generen molt estrés. I els pacients reben una atenció de no prou qualitat alhora que pateixen llargues llistes d’espera tant per ser visitats com per realitzar-se una prova. Pel que fa als metges, partint d’una plantilla ja insuficient, des del 2010 l’ICS ha passat de tenir uns 6.600 facultatius a 5.700. A això se li suma que sovint no es cobreixen, o es cobreixen parcialment, baixes, permisos de maternitat, vacances, etc. Aquesta reducció de personal ha provocat també que hagin augmentat el número d’hores de guàrdia (hores extres) a realitzar i que en territoris on no era obligatori fer-ne, com per exemple a Barcelona ciutat, des del gener del 2018 ho sigui per a tots els nous contractes. A nivell dels pacients, l’impacte més gran d’aquesta plantilla minvada és que hàgim de realitzar 40-50 visites al dia, tornant-se impossible que els hi dediquem el temps necessari.
M: Quines són les principals reivindicacions?
TAP: Recuperar, com a mínim, les plantilles del 2010. En el cas dels metges seria contractar-ne 920 de nous i en total 3.000 treballadors/es més; contractes mínim d’1 any; 12 minuts mínim per visita i un màxim de 28 visites al dia (cal recordar que, a part de la tasca assistencial, els i les professionals d’Atenció Primària dediquem molt temps a d’altres com per exemple l’elaboració d’informes); que les guàrdies siguin voluntàries; substituir els directors dels CAPs nomenats per les gerències per coordinadors escollits pels treballadors del centre i que hagin de rendir comptes a l’equip cada 2 anys; participació efectiva de la ciutadania dins dels Equips d’Atenció Primària promovent consells participatius en cada CAP; recuperar la pèrdua de poder adquisitiu, les pagues extraordinàries de 2013 i 2014 així com els 3 dies d’assumptes personals que ens van retallar al 2010; i augmentar el pressupost d’Atenció Primària a un mínim del 25% del pressupost total del Departament de Salut.
M: Quin ambient perceps als CAPs? Com han sigut els primers dies de vaga?
TAP: Existeix molta disposició a la lluita. Si no fos així, no s’entendria que Metges de Catalunya hagués convocat 5 dies sencers de vaga; quan es van plantejar mobilitzacions es van trobar moltes reticències a fer-ne un de sol. El dilluns ja vam demostrar que estem disposats a arribar fins al final. Després de la concentració vam ocupar la seu de l’ICS i posteriorment vam marxar en manifestació pel centre de Barcelona. És de destacar la gran simpatia que els vianants ens anaven expressant a mesura que anàvem avançant. Ahir dimarts ens vam concentrar davant del CatSalut. Només arribar-hi ens vam trobar un cordó de mossos d’esquadra que ens hi van vetar l’entrada. El govern volia evitar la potent imatge del primer dia. Després de prop d’una hora i mitja de concentració vam acabar de nou la jornada en manifestació, marxant pel lateral de la ronda del mig i tallant la Diagonal. Avui dimecres ens concentrarem al Parlament.
M: Quin paper han jugat els diferents sindicats en la preparació del conflicte?
TAP: La setmana de vaga va ser originàriament convocada per Metges de Catalunya, sindicat majoritari entre aquest col·lectiu, i més tard s’hi va sumar la CGT, qui ara per ara té poca representació sindical a l’ICS i que va convocar al conjunt de la plantilla. El fet de que la resta de sindicats de classe (CATAC-IAC, CCOO, UGT i CSC) així com el sindicat d’infermeria (SATSE) no s’hagin sumat a la convocatòria ha fet que hi hagi hagut un menor seguiment entre el personal d’Infermeria i d’Administració. CATAC-IAC i la CSC han convocat el dia 29, coincidint amb la vaga d’Ensenyament, però amb això no n’hi ha prou. És una vergonya que davant d’una mobilització tan important i tan necessària hi hagi hagut sindicats que s’hagin mantingut al marge i li hagin fet el joc a la direcció de l’ICS. Crec que no representa ni el sentir dels seus afiliats i afiliades ni del conjunt de la plantilla. Per a que el moviment avanci i acabi en victòria, per a que aconseguim una Atenció Primària de qualitat i unes condicions laborals dignes, és fonamental que rectifiquin immediatament i convoquin a la vaga a tot el personal.
M: Creus que s’ha de lligar les vostres reivindicacions amb la d’altres sectors? I amb la República catalana?
TAP: Hi estic molt d’acord. De la mateixa manera que és necessari unificar la lluita de l’Atenció Primària amb la dels hospitals, la dels treballadors de la sanitat pública amb la de la concertada, és necessari que vinculem les diferents lluites sanitàries amb la de tots els altres col·lectius que s’estan mobilitzant: professors, estudiants, marea pensionista, lluites feministes, etc. L’experiència d’aquests darrers anys ens demostra que per a assolir les nostres reivindicacions són necessàries mobilitzacions el més unitàries possibles així com continuades en el temps i amb una estratègia clara. El fet que aquest dijous 29N la vaga d’Atenció Primària coincideixi amb la d’Ensenyament és molt positiu, però a dia d’avui hi ha convocades mobilitzacions per separat i penso que seria un error mantenir-les aïllades: s’hauria de fer una única manifestació unitària.
Avui milers als carrers exigim al govern de Quim Torra el compliment de les nostres reivindicacions de forma immediata, perquè sabem que hi ha recursos i que és urgent revertir les retallades i les privatitzacions. La CiU d’Artur Mas va trinxar la sanitat pública, la situació de precarietat es va accentuar amb Junts pel Sí i ara el govern de Junts per Catalunya i ERC segueix fent el mateix. Acabar amb les retallades i dignificar els serveis públics i les condicions laborals dels seus treballadors i treballadores és una necessitat que no pot esperar. I sí, en la meva opinió les nostres mobilitzacions d’aquesta setmana i les que hi vindran han de servir per impulsar la lluita per una república catalana dels treballadors i treballadores i el jovent, que derroti al Règim del 78, la seva repressió i les seves injustícies, i asseguri uns serveis públics de qualitat. La república que defensem la majoria del poble és la que disposarà d’una sanitat pública i qualitat. Ens hi va la vida.
