Tenim força per aconseguir molt més! Continuem la lluita!
La sanitat pública catalana ha viscut un veritable terratrèmol la setmana del 26 al 30 de novembre. Durant cinc dies hi ha hagut una vaga a la que hem estat convocats els treballadors de l’Atenció Primària (metges, infermers i administratius) de l’Institut Català de la Salut (ICS) així com els metges de l’Atenció Primària i Hospitalària de la sanitat concertada. Les organitzacions convocants han estat Metges de Catalunya, principal sindicat entre aquest col·lectiu, i la CGT, qui a dia d’avui té una representativitat petita a l’ICS. Els sindicats IAC-CATAC i CSC van convocar únicament el dijous 29.
La mobilització massiva i contundent dels sanitaris, que dia rere dia s’ha deixat veure al carrer, ha sigut l’avantguarda que ha donat un gir de 180º a la situació política catalana i ha posat contra les cordes al govern de la Generalitat. El punt àlgid el vam viure el dijous 29 de novembre, dia en què les mobilitzacions a la sanitat van coincidir en una gran manifestació amb els professors, estudiants, bombers i altres treballadors i treballadores del sector públic.
Una vaga històrica, massiva i combativa
Des del primer dia de la vaga el seguiment va ser molt alt i la combativitat als carrers molt decidida. Tant dilluns com dimarts la jornada va començar amb una concentració per acabar en manifestació pels principals carrers de Barcelona. L’impacte a la premsa va ser majúscul, i la simpatia per part de la ciutadania molt gran. El dimecres, quan la concentració va ser al Parlament, es van viure els moments més tensos. A primera hora del matí, Eduard Pujol (portaveu de Junts per Catalunya al Parlament) desqualificava la lluita dels sanitaris dient que la durada de les llistes d’espera a la sanitat pública era quelcom secundari. I poques hores més tard el govern enviava als mossos d’esquadra a atonyinar els concentrats davant del Parlament. El que no s’esperaven era que la determinació de les bates blanques fos capaç de vèncer la seva violència. Era massa tard, les imatges van córrer com la pólvora. I es va obrir la crisi política més greu que ha hagut d’afrontar l’actual govern de Junts per Catalunya i ERC.
En aquest context, les possibilitats que el conflicte acabés en una gran victòria, d’aconseguir una Atenció Primària de qualitat i amb unes condicions laborals dignes, eren majúscules. Que així fos passava necessàriament per vincular estretament la lluita a la dels metges de la sanitat concertada i a la dels altres col·lectius en lluita que a l’endemà s’anaven a mobilitzar. Tot el contrari és el que van fer els dirigents de Metges de Catalunya. Després de l’èxit aclaparador de la jornada del dimecres 28, el dijous van convocar concentracions descentralitzades arreu del territori (Barcelona, Hospitalet, Badalona, Terrassa, etc.). De manera espontània, al marge de la voluntat dels dirigents sindicals, els sanitaris concentrats a Barcelona vam unir-nos a la manifestació de treballadors públics i estudiants, vam ser rebuts amb emoció i aplaudiments i desenes de milers de molts sectors en lluita vam omplir els carrers de la ciutat.
Un acord fruit de la lluita però del tot insuficient: no ens aturaran fins que aconseguim les nostres reivindicacions!
Poques hores més tard que finalitzés la manifestació es feia públic que els dirigents de Metges de Catalunya i l’ICS havien arribat a un acord, d’esquena als treballadors i treballadores, sense consultar amb la plantilla. Passats els primers moments de confusió, en què a través de la premsa als treballadors/es no ens quedava clar què era el que havien signat, va començar a circular per les xarxes el document de l’acord. La decepció va ser majúscula entre bona part de la plantilla. Es va estendre la sensació que s’havia desaprofitat la gran força que havíem demostrat als carrers i que els dirigents de Metges de Catalunya havien signat un acord molt i molt lluny de les reivindicacions del conjunt de la plantilla que van dur a la vaga.
El principal punt a destacar de l’entesa, la contractació de 250 metges de família més, representa tan sols 50 metges més dels 200 que l’ICS va oferir per a desconvocar la vaga pocs dies abans del seu inici. Molt lluny dels 920 que demanàvem (els acomiadats des de 2010). Acceptar només 250 metges més no té cap tipus de justificació, i és un insult al conjunt de treballadors i treballadores que durant tota una setmana s’han mantingut fermes i combatives. Per a fer-se’n una idea de la magnitud d’aquesta xifra, si l’ICS té en plantilla actualment 5.700 metges de família (6.600 al 2010) això significa contractar 1 metge més per cada 23 actuals. La gran majoria d’Equips d’Atenció Primària no arriben als 15 metges, és a dir, que al voltant de la meitat dels CAPs no veuran incrementada la seva plantilla ni tan sols en un professional més.
La resta de reivindicacions que van dur a la vaga queden completament oblidades. Pel que fa als 12 minuts per pacient el text en parla com “un temps de referència” i del màxim de 28 visites se’n diu que és l’objectiu “òptim a assolir”. Donat que no s’incrementarà la plantilla per a que aquestes bones intencions es puguin convertir en realitat, s’anima als treballadors a realitzar hores extres, havent d’escollir entre allargar les llistes d’espera o la conciliació familiar. A més, aquesta mesura tampoc assegura la millora de la qualitat de les visites ja que, al contrari que planteja Josep Maria Puig (secretari general de Metges de Catalunya), la càrrega assistencial sí té a veure amb les hores totals de treball: la única solució passa per la contractació de més professionals que permeti dedicar un temps mínim per visita adequat en una jornada laboral no extenuant. Se’ns ha plantejat que no hi ha suficients metges disponibles per augmentar la plantilla tant com demanem, i això és radicalment fals; a més, assegurar unes condicions laborals dignes és la millor manera d’aconseguir el retorn de tots els que s’han anat, l’arribada de professionals de diferents zones de dins i fora de Catalunya i la motivació dels nous graduats i graduades per enfocar-se cap a l’Atenció Primària.
L’acord tampoc contempla la contractació de més personal d’infermeria ni d’administració, que se n’han perdut vora de 2.100 des de 2010. Cap partida pressupostària per a d’una vegada per totes cobrir les vacances, baixes laborals o permisos. No es recuperen ni el poder adquisitiu ni els dies de lliure disposició perduts durant les retallades. Les guàrdies (hores extres) als dispositius d’urgències segueixen sent obligatòries. I un altre dels punts que exigíem, poder escollir els equips directius dels CAPs per part dels treballadors del centre, també ha estat oblidat. En aquestes circumstàncies, tothom que sigui honest, reconeixerà que la situació de col·lapse que ens ha dut a aquesta vaga no desapareixerà en absolut.
Hem arraconat al Govern, hem demostrat la nostra força: La lluita continua!
L’acord amb el que Metges de Catalunya va desconvocar la vaga és un pegat que no serveix ni per a tapar les vergonyes. Sent així, el malestar entre la plantilla persistirà i els pacients seguiran patint les conseqüències d’una Atenció Primària pública completament degradada. Però tot el succeït durant la darrera setmana no ha estat en va, ni molt menys! Els treballadors i treballadores de l’ICS ens hem adonat de la força que tenim quan ens organitzem i ens mobilitzem, posant entre l’espasa i la paret al govern de Quim Torra. El Govern s’ha oposat en la pràctica a les nostres reivindicacions dient que són les molles i argumentant que quan arribi la República catalana ja les obtindrem, però el conjunt de la plantilla no ens hem deixat enganyar: hi ha recursos per augmentar de forma dràstica i immediata la inversió en la sanitat pública. Des d’Esquerra Revolucionària ho diem clar: volem impulsar la construcció de la República catalana amb tots i totes aquelles que en el dia a dia treballin per la millora dels serveis públics. Defensem una República catalana dels treballadors i treballadores i del jovent que precisament serveixi per a assegurar la qualitat de l’educació i la sanitat i els drets laborals, i acabi amb els desnonaments i la pobresa, el masclisme i l’homofòbia i qualsevol tipus d’opressió. Els mateixos que frenen la lluita per la República ens demanen que no reivindiquem res fins que aquesta arribi! Quin escàndol!! No ho acceptem!! Reclamem mesures immediates per la dignificació de la sanitat pública ja i al mateix temps defensem que la lluita per la República ha de continuar!! Mantenint la situació dramàtica de la sanitat pública és com volen “eixamplar la base” els dirigents del Govern?!
L’experiència d’aquesta setmana també demostra la necessitat d’un sindicalisme que no signi acords sense consultar als vaguistes, que no deixi tirats als nostres companys i companyes de la sanitat concertada, que confiï en la força i la unitat dels treballadors sanitaris mobilitzats per aconseguir la sanitat pública i de qualitat que tots i totes defensem. En aquest procés els dirigents de CCOO i UGT han tingut una actitud vergonyosa de boicot a la lluita. Per altra banda, la responsabilitat dels dirigents de IAC-CATAC i CSC no només era haver fet extensiva la convocatòria de metges al sector d’infermeria i administració per a tota la setmana, sinó també denunciar de forma contundent l’acord signat per Metges de Catalunya i fer una crida a continuar la lluita basant-se en la força de tota la plantilla.
La nostra lluita ha estat un exemple pel conjunt del poble de Catalunya del camí a que hem de seguir per acabar amb les retallades i de ben segur que aquestes jornades seran també inspiradores per a la multitud de mobilitzacions que aquestes setmanes proliferen a la sanitat pública del conjunt de l’Estat: l’Atenció Primària d’Andalusia, que va fer vaga el 27 de novembre i es deixa sentir la possibilitat d’una nova convocatòria; els MIR de l’Hospital 12 de Octubre de Madrid, que aquest divendres 30 inicien una vaga indefinida de guàrdies; o els metges de Galiza, que durant el mes de desembre faran també diverses jornades de vaga.
Hem demostrat que amb la mobilització massiva i contundent som capaços de fer front a les polítiques d’austeritat i que podem vèncer als governs que les apliquen o les perpetuen. Ara toca enfortir el sindicalisme combatiu per aconseguir un acord que veritablement reculli el conjunt de les nostres reivindicacions. Ens hem posat en marxa i ja no ens aturaran! Endavant, companys i companyes!
La lluita continua! Sanitat pública i de qualitat ja!
Uneix-te a Esquerra Revolucionària per defensar un sindicalisme democràtic i combatiu!
Per la República dels treballadors i treballadores i el jovent!
