Prou repressió contra el poble de Catalunya!

Llibertat presos polítics ja! Continuem lluitant per la república dels treballadors i el poble!

El passat 2 de novembre la Fiscalia General i l'Advocacia de l'Estat presentaven les penes que sol·licitaran pels presos polítics que encara estan empresonats des de fa més d'un any per organitzar el referèndum de l'1 d'octubre del 2017.

La Fiscalia manté la mateixa acusació de rebel·lió fabricada per l'exfiscal Maza i els jutges Lamela i Llarena, i sol·licita 25 anys de presó i altres tants d'inhabilitació per exercir càrrecs públics a Oriol Junqueras, 17 anys de presó a Jordi Cuixart i Jordi Sánchez i penes que oscil·len entre els 16 i 7 anys de presó i inhabilitació per la resta dels encausats.

L'Advocacia per la seva part reconeix que no va haver-hi delicte de rebel·lió sinó de sedició, rebaixant les penes a pràcticament la meitat. Però sumant l'acusació que també presenta per malversació de fons públics els anys de presó podrien ser els mateixos.

Persecució judicial a l'independentisme i a l'esquerra que lluita

Aquesta decisió judicial és un escàndol i un atac als drets democràtics sense precedents des de les caceres de bruixes que organitzava el Tribunal d'Ordre Públic franquista. Aquests polítics independentistes i d’altres que han estat processats pels mateixos càrrecs, podrien passar anys a la presó pel "crim" d'organitzar un referèndum perquè el poble de Catalunya pogués escollir democràticament el seu futur. O per convocar manifestacions pacífiques reivindicant aquest dret.

En qualsevol cas és evident que l'aparell de l'Estat vol propinar un cop al moviment d'alliberament nacional català, utilitzant la política de la venjança en la seva forma més extrema.

A aquells que s'omplen la boca sobre "l'Estat de Dret" i que la llei és igual per a tothom els hi diem que, una vegada més, aquí es revela el caràcter profundament antidemocràtic i repressiu del règim del 78 heretat de la dictadura.

Un Estat i un sistema judicial capaç d’acusar de terrorisme als CDR, o a rapers com Valtonyc per escriure una cançó, però que no considera terrorista a Manuel Murillo, el franctirador feixista que planejava assassinar Pedro Sánchez.

Un sistema judicial que actua de manera despietada quan ha d'executar desnonaments o reprimir a aquells que lluitem per la república o participem en els moviments socials, però es mostra enormement "comprensiu" i disposat a "reconsiderar" les seves decisions quan es tracta de beneficiar als banquers (l'escandalosa sentència del Suprem sobre les hipoteques), emparar als violadors de "la Manada" o als feixistes de Vox, a qui el Suprem permetrà actuar com a acusació particular al judici de l'1-O desestimant la sol·licitud dels advocats defensors perquè fossin apartats d'aquest.

La Fiscalia General del PSOE avala l'estratègia repressiva del PP i Cs

La reacció de la Fiscal General de l'Estat designada pel mateix PSOE i del mateix govern davant les penes sol·licitades, posa en evidència les seves veritables intencions i idees. La Fiscalia fa seus, en essència, els mateixos arguments que van utilitzar els fiscals generals designats pel PP i Cs per obrir una causa general contra l'independentisme i iniciar la persecució política que tots coneixem. La participació impressionant de milions de persones en el referèndum democràtic de l'1-O és considerada delicte i tipificada sota la mateixa acusació que el cop d’estat feixista del 23 de febrer del 1981.

L'Advocacia de l'Estat rebaixa el to en la forma però el fons el manté: ratificar la falsificació de la realitat dels partits i mitjans de comunicació espanyolistes, i presentar a qui ens mobilitzem pacíficament i patim els cops de porra i les pilotes de goma que van deixar més de 1000 ferits l'1-O a Catalunya com a culpables dels altercats i la violència. Mentrestant, els guàrdies civils i policies responsables d'aquestes brutals agressions que tots vam poder veure són tractats com "defensors de la Constitució" i víctimes.

Aquests "arguments" han estat considerats escandalosos, sense fonament i antidemocràtics per juristes de tota Europa, inclòs un centenar de catedràtics i professors de Dret Penal de diverses universitats (Jaén, Castella La Manxa, Granada, A Coruña, València, Saragossa, Madrid...) que, després de conèixer les sol·licituds de penes, van signar un manifest rebutjant aquests càrrecs per uns delictes "inexistents". O l’Audiència de Barcelona, que recentment qüestionava l'ús de la força per les forces de seguretat de l'Estat l'1-O.

El Govern del PSOE prefereix plegar-se a la pressions de la dreta, la monarquia i els sectors més reaccionaris de l'aparell de l'Estat abans que escoltar la veu de milions de persones que prenem els carrers exigint la llibertat per als presos polítics i el respecte als drets democràtics.

Organitzar la resposta als carrers. Per un front únic de l'esquerra que lluita per la república

Després d'un gest totalment insuficient com apropar els presos polítics catalans a Catalunya, en lloc d'alliberar-los, Pedro Sánchez ja havia deixat clares les seves intencions en afirmar que el dret d'autodeterminació estaria fora de qualsevol diàleg sobre Catalunya. Amb això, el govern del PSOE dóna ales als sectors espanyolistess i reaccionaris. Els feixistes de VOX ja han demanat penes encara majors. Casado i Rivera competeixen per veure qui arriba més lluny en la seva campanya d'espanyolisme i catalanofòbia.

Tot i que els dirigents de Units Podem han criticat amb la boca petita la decisió de la Fiscalia i l'Advocacia, és intolerable que segueixin renunciant a la mobilització als carrers i actuant com a ministres sense cartera del govern de Sánchez.

Davant la indignació existent a Catalunya, Ada Colau i altres dirigents dels comuns han criticat les penes sol·licitades amb més contundència. Això no obstant, segueixen sense defensar que es porti endavant el mandat de l'1-O i es neguen a participar en les mobilitzacions de masses per una república catalana dels treballadors i el poble. Fins quan aquests dirigents seguiran renunciant a la lluita i donant xecs en blanc a Pedro Sánchez?

Aquesta mateixa crítica és vàlida pel Govern i els líders d'ERC i el PDeCAT. Com van mostrar la Diada i les manifestacions massives de l'1 d'octubre d'aquest any, milions de persones a Catalunya han decidit trencar amb el règim del 78, sortir als carrers a lluitar per la república i comencen a estar fartes de discursos i promeses mentre a la pràctica s'intenta posar la república al bagul dels records i enviar-les a casa per negociar a la seva esquena.

Si alguna cosa ha demostrat aquest últim any, és que quan s'abandona la mobilització al carrer la dreta neofranquista passa a l'atac. Només hi ha una manera d'enderrocar la repressió, aconseguir la llibertat dels presos polítics i el retorn dels exiliats i fer realitat la república. Aquesta manera és recuperant el moviment massiu als carrers.

És imprescindible aixecar un pla de lluita que inclogui una vaga general per l'alliberament immediat dels presos polítics i el reconeixement de la república. Una vaga general com a part d'una estratègia d'accions massives i continuades fins a arribar aquests objectius.

Juntament amb això és necessari desplaçar de la direcció del moviment a la dreta catalanista i als líders que ja han reconegut que sense pacte amb l'Estat no hi ha res a fer. Prou ja d'aquest discurs de la resignació i la paràlisi.

Tots i totes les que lluitem de manera conseqüent per la república: la CUP, CDRs, bases de l'ANC i Òmnium, sindicats combatius, col·lectius feministes, organitzacions estudiantils com el SE, SEPC i Universitats per la República, hem d'organitzar un front únic de lluita per defensar un programa socialista que faci realitat la república catalana dels treballadors i el poble, acabant amb els salaris de misèria, la precarietat, les retallades i els desnonaments, combatent el masclisme i totes les formes d'opressió i discriminació de gènere, classe o raça; garantint educació, sanitat i habitatges públiques de qualitat per a tots i totes.