Contra el 155 i la repressió: Vaga General ja!

La sentència del cas Gürtel ha revelat allò que tothom ja sabia: que el Partit Popular és una maquinària corrupta al servei dels grans poders econòmics i fàctics de l'Estat. La duresa de les condemnes dictades per l'Audiència Nacional, ni més ni menys que 351 anys de presó per a 29 dels 37 acusats, i el fet que consideri acreditat que el Partit Popular va teixir "un autèntic i eficaç sistema de corrupció institucional a través de mecanismes de manipulació de la contractació pública central, autonòmica i local", plantegen una pregunta pertinent: quina legitimitat tenen aquest partit i l'Estat hereu de la dictadura franquista, per a impedir mitjançant la violència que el poble de Catalunya pugui exercir el seu dret a decidir de manera democràtica i pacífica?

La crisi del règim del 78, desencadenada per la gran mobilització social d'aquests últims anys, s'ha manifestat en molts terrenys: pèrdua de credibilitat de la monarquia, desprestigi de la justícia i les institucions, enfonsament del bipartidisme i decadència de la socialdemocràcia, irrupció de Podem, radicalització cap a l'esquerra del jovent i sectors de la capes mitjanes empobrides, rebel·lió de la dona treballadora i els pensionistes... i és impossible deslligar els esdeveniments catalans d'aquest gran auge de la lluita de classes.

Repressió franquista i caça de bruixes

Dies abans de la sentència de la Gürtel, el nomenament de Quim Torra al Parlament va provocar una nova escalada repressiva: el govern de Rajoy, recolzat sense fissures per Ciutadans i el PSOE, va bloquejar el nomenament del Govern i va perllongar durant un temps indefinit el 15. Mai des dels temps de la dictadura franquista havíem assistit a una ofensiva repressiva semblant contra el poble de Catalunya.

L'anul·lació de facto de l'autonomia catalana ha estat l'avantsala d'una recrudescència generalitzada als atacs a la llibertat d'expressió, manifestació i organització: els empresonaments a cantants de rap i tuiters, les detencions i processos judicials contra militants i regidors de la CUP, activistes dels CDRs, o afiliats de diferents sindicats i col·lectius d'esquerres, visualitzen una profunda involució democràtica. Recentment, el delegat del Govern a Catalunya, Enric Millo, anunciava denúncies contra 500 docents i 134 centres educatius de Catalunya, acusats d ' "adoctrinament" i "incitació a l'odi". Com no comparar aquesta caça de bruixes amb les farses judicials que organitzava el franquisme?

La repressió i la catalanofòbia que el nacionalisme espanyolista vomita quotidianament, tracta d'ocultar la brutal crisi del règim del 78. Però la situació ha arribat a un punt insostenible.

Fer fora Rajoy i derrotar la seva agenda repressiva. Vaga general ja!

Rajoy és un cadàver polític. Però a Rajoy i als seus els hem de fer fora mitjançant la mobilització massiva i contundent als carrers. Els dirigents d’Units Podem i de CCOO i UGT tenen una responsabilitat enorme. Mirar cap a un altre costat, o subordinar-se a Pedro Sánchez renunciant a la lluita de masses com han fet davant la imposició del 155 a Catalunya, facilitarà l'estratègia de la burgesia espanyola que tracta desesperadament de trobar un recanvi i continuar amb la seva agenda neoliberal de retallades i repressió.

Cal exigir a aquests dirigents que rectifiquin urgentment i connectin amb el sentiment i les aspiracions de milions. Però no podem quedar-nos amb els braços creuats esperant. El canvi que necessitem no serà fruit de maniobres parlamentàries, ni de pactes d'"alta política". L'emergència democràtica, les urgents necessitats socials, l'autoritarisme desenfrenat de l'Estat, assenyalen que només podem confiar en les nostres pròpies forces, en la capacitat de lluita dels joves, de la classe obrera i els sectors més oprimits. Per això des de la CUP i els CDRs, des de la militància de ANC i Òmnium, el moviment feminista, les organitzacions estudiantils i el sindicalisme de classe i combatiu, hem de treballar activament per una gran vaga general que enderroqui a aquest govern de corruptes i franquistes.

Per la república catalana dels treballadors i el poble

Milions de persones a Catalunya hem arribat a la conclusió que no volem viure sota aquest règim monàrquic reaccionari, antidemocràtic, classista, masclista i racista ni un sol minut més. Al nostre costat, (dins i fora de Catalunya) també hi ha capes de joves i treballadors que rebutgen la corrupció, les retallades i la repressió del PP i l'Estat, però desconfien correctament de la dreta catalanista i els burgesos del PDeCAT, dels quals només han rebut retallades, atacs als seus drets i fins i tot insults racistes i xenòfobs. Aquests sectors poden ser guanyats a la nostra causa amb un programa que deixi clar que no volem una república de la burgesia i l'oligarquia catalana, sinó una república socialista dels treballadors i el poble.

Per això cal parlar clar, i assenyalar que la designació de Quim Torra, un dirigent identificat amb el catalanisme més reaccionari i de la dreta, ha causat molta sorpresa i malestar dins del moviment per l’alliberament nacional, especialment entre els sectors que componen l'espina dorsal de la lluita per la república. No podem tancar els ulls davant l'intent descarat dels polítics burgesos del PDeCAT, i de la direcció d'ERC, per arribar a acords amb l'Estat i Rajoy, abandonant d'una vegada per totes els carrers i la mobilització revolucionària.

Els seus comentaris despectius i xenòfobs, i l'odi gens dissimulat de Torra contra el 15M va contra tot el que ha fet avançar durant els últims mesos la lluita per la república catalana. El 2012, mentre milers de persones envoltaven la Generalitat contra les retallades del Govern del PDeCAT (aleshores  Convergència), Torra escrivia: "Això d’aquest matí és intolerable. Immediatament em ve la idea de Tejero i el tricorni (...) He tornat a sentir la mateixa nàusea, la mateixa suor freda.  (...) Aquesta colla de ximples dels indignats [del 15M] ens porta directament al cinquè món.” És el mateix menyspreu pel poble i pel jovent que mostren Arrimades, Rajoy o Rivera! Com pot algú així encapçalar la desobediència a l'Estat i portar endavant la lluita per la república?

Per descomptat, ni Rivera, ni Arrimades ni Albiol tenen la menor autoritat per a acusar Torra d’"excloent" o "supremacista". La demagògia d'aquests personatges únicament subratlla el cinisme i desvergonyiment de la classe dominant espanyola. Però és precisament el nomenament de Torra el que proporciona a la dreta espanyolista munició per a la seva propaganda.

Dins el moviment per la república catalana hi ha dues tendències oposades. La immensa majoria -formada pel jovent, els treballadors i amplíssims sectors de les capes mitjanes que estan girant a l'esquerra- volem trencar amb el règim el 78 per a conquerir una república que acabi amb la justícia masclista i franquista, amb la casta política corrupta, i les lleis capitalistes que retallen les nostres pensions, la sanitat i l'educació pública, i ens condemnen a l'ocupació precària, els desnonaments i l'atur. Davant d'aquesta majoria, hi ha una ala nacionalista i catalanista de dretes, molt minoritària dins del moviment de masses, però amb enorme protagonisme a la direcció, que tem la iniciativa revolucionària de la població i intentarà sembrar el major desànim possible.

És hora que els autèntics protagonistes de la lluita contra la repressió del PP i de l'Estat es facin amb el lideratge del moviment d’alliberament nacional a Catalunya, unint a tots els oprimits contra l'enemic comú: les burgesies espanyola i catalana i el sistema capitalista.

Uneix-te a Esquerra Revolucionària!

• Fora el 155! Llibertat per a tots els presos polítics. Retirada de les forces de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil de Catalunya.

• Derogació de les contrareformes laborals i de les pensions. Jubilació als 60 anys amb el 100% del salari i contractes de relleu pel jovent.

• Salari mínim de 1.100 euros i 35 hores setmanals sense reducció salarial.

• Prohibició per llei dels desnonaments. Parc d'habitatge públic amb lloguers socials, expropiant els pisos buits en mans dels bancs.

• Remunicipalització dels serveis públics privatitzats, mantenint i ampliant les plantilles i respectant els drets laborals.

• Derogació de la LOMCE, LEC i el 3+2. Ensenyament públic, de qualitat, democràtic, laic i grauiït des d'infantil fins a la universitat.

• Dret a la sanitat pública digna, gratuïta i universal.

• Solidaritat real i concreta amb els refugiats: ni contingents ni camps d'internament. Derogació de la Llei d'Estrangeria i dels CIEs.

• Plens drets democràtics d'expressió, reunió i organització. Derogació de la Llei Mordassa.

• Nacionalització de la banca i els sectors estratègics de l'economia per a rescatar les persones i garantir el benestar de la majoria.

• Pel dret d’autodeterminació per a Catalunya, Euskal Herria i Galiza. Per la república socialista de Catalunya i la república socialista federal, basada en la unió lliure i voluntària dels pobles i nacions que componen actualment l'Estat espanyol i que així ho decideixin.