La Infanta havia estat imputada en un primer moment dins del procés per frau fiscal i malversació de fons públics realitzat a través de la societat Aizoon, que comparteix al 50% amb Iñaki Urdangarin. L'Audiència Provincial de Palma va dictaminar el 7 de maig que "no podia tenir coneixement de les activitats il·lícites de l'empresa de la qual era sòcia", per la qual cosa es deixava en suspens la seva imputació judicial i, de passada, s'enriquia el castellà amb una nova paraula: "desimputación".
Des del moment de la imputació de la Infanta, la Casa Reial va mobilitzar tots els seus recursos per demostrar que la justícia és igual per tots (els pobres). Sense cap tipus de dissimulació, el Rei va fer gestions directament per contractar un dels millors bufets d'advocats, Molins & Silva i al de Roca Junyent, un dels "pares" de la Constitució. El missatge és clar, Urdangarin és prescindible, i pot ser que acabi tenint alguna condemna, però la filla del Rei és un assumpte molt diferent, i per aquí no estan disposats a passar ni la Casa Reial ni l'actual Govern; de fet el recurs en contra de la imputació va ser presentat directament pel Fiscal Anticorrupció i per l'advocacia de l'Estat, és a dir, pel Partit Popular.
D'aquesta manera, el Rei també vincula el seu futur al que passi en aquests tribunals. De fet, tan descarada és la corrupció que tot i aquesta "desimputació", el procés judicial segueix per altres vies, aquesta vegada per frau fiscal i blanqueig de capitals, per no haver declarat a Hisenda tots els ingressos irregulars d'aquesta societat. Només de 2004 a 2009, a les declaracions que han sortit a la llum, Urdangarin va passar de cobrar 36.000€ a 571.000€ (xifres de salaris oficials) gràcies al seu lloc de delegat de Telefònica a EUA. Al mateix temps utilitzaven la societat Aizoon no només per desviar diners, sinó a més, per incloure com a despeses de l'empresa el manteniment del seu palauet de Pedralbes o el salari del seu servei domèstic. És més, l'any 2008 va arribar a presentar pèrdues per 4.027€ i, per tant, ni tan sols van pagar Impost de Societats.
A la llum de les dades que han anat apareixent, el caràcter parasitari de la monarquia i tots aquells propers a aquesta és cada vegada més evident. No només es lucren a costa del pressupost públic d'una manera legal, sinó que a més aprofiten totes les escletxes, amiguismes i corrupteles per seguir omplint les seves butxaques. No és descartable que el procés judicial segueixi per la via del frau a Hisenda i que acabem tenint una nova imputació de la Infanta per aquests delictes. Hi ha enormes tensions dins de l'aparell de l'Estat i del poder judicial, que reflecteixen els enfrontaments en el sí de la classe dominant en un context de creixent descrèdit de les seves institucions. Així, caldrà veure si la infanta és novament "desimputada" o finalment s'aconsegueix que estigui on hauria d'estar.
El passat 26 maig, en una entrevista al programa "Salvados", el jutge Javier Gómez Bermúdez admetia que "calia ser molt innocent per no sospitar que hi havia pressions al poder judicial". Més il·lús encara cal ser per creure que aquestes pressions no tenen cap efecte, especialment si qui pot acabar en els tribunals és la filla del cap de l'Estat.
La Infanta havia estat imputada en un primer moment dins del procés per frau fiscal i malversació de fons públics realitzat a través de la societat Aizoon, que comparteix al 50% amb Iñaki Urdangarin. L'Audiència Provincial de Palma va dictaminar el 7 de maig que "no podia tenir coneixement de les activitats il·lícites de l'empresa de la qual era sòcia", per la qual cosa es deixava en suspens la seva imputació judicial i, de passada, s'enriquia el castellà amb una nova paraula: "desimputación".
Des del moment de la imputació de la Infanta, la Casa Reial va mobilitzar tots els seus recursos per demostrar que la justícia és igual per tots (els pobres). Sense cap tipus de dissimulació, el Rei va fer gestions directament per contractar un dels millors bufets d'advocats, Molins & Silva i al de Roca Junyent, un dels "pares" de la Constitució. El missatge és clar, Urdangarin és prescindible, i pot ser que acabi tenint alguna condemna, però la filla del Rei és un assumpte molt diferent, i per aquí no estan disposats a passar ni la Casa Reial ni l'actual Govern; de fet el recurs en contra de la imputació va ser presentat directament pel Fiscal Anticorrupció i per l'advocacia de l'Estat, és a dir, pel Partit Popular.
D'aquesta manera, el Rei també vincula el seu futur al que passi en aquests tribunals. De fet, tan descarada és la corrupció que tot i aquesta "desimputació", el procés judicial segueix per altres vies, aquesta vegada per frau fiscal i blanqueig de capitals, per no haver declarat a Hisenda tots els ingressos irregulars d'aquesta societat. Només de 2004 a 2009, a les declaracions que han sortit a la llum, Urdangarin va passar de cobrar 36.000€ a 571.000€ (xifres de salaris oficials) gràcies al seu lloc de delegat de Telefònica a EUA. Al mateix temps utilitzaven la societat Aizoon no només per desviar diners, sinó a més, per incloure com a despeses de l'empresa el manteniment del seu palauet de Pedralbes o el salari del seu servei domèstic. És més, l'any 2008 va arribar a presentar pèrdues per 4.027€ i, per tant, ni tan sols van pagar Impost de Societats.
A la llum de les dades que han anat apareixent, el caràcter parasitari de la monarquia i tots aquells propers a aquesta és cada vegada més evident. No només es lucren a costa del pressupost públic d'una manera legal, sinó que a més aprofiten totes les escletxes, amiguismes i corrupteles per seguir omplint les seves butxaques. No és descartable que el procés judicial segueixi per la via del frau a Hisenda i que acabem tenint una nova imputació de la Infanta per aquests delictes. Hi ha enormes tensions dins de l'aparell de l'Estat i del poder judicial, que reflecteixen els enfrontaments en el sí de la classe dominant en un context de creixent descrèdit de les seves institucions. Així, caldrà veure si la infanta és novament "desimputada" o finalment s'aconsegueix que estigui on hauria d'estar.vv
