Després de l'acció duta a terme pel SAT s'ha iniciat una brutal campanya de criminalització qualificant aquesta acció i als companys del SAT que la van protagonitzar de simples lladres, tractant d'ometre el caràcter polític de la mateixa. El Ministre de l'Interior ha qualificat aquesta acció com un fet “intolerable”, remarcant que no permetrà que es vulneri la llei ja que “això seria la llei de la selva”. Desgraciadament el Ministre no s'ha percatat que ja estem immersos en la “llei de la selva” com a conseqüència de les brutals retallades que està impulsant el seu Govern i que estan enfonsant al conjunt de la població en la més absoluta misèria. Una “llei de la selva” imposada per banquers, especuladors i multinacionals, com és el cas de Carrefour i Mercadona, tal com ja va demostrar el president d'aquesta última Juan Roig quan va exigir una reforma laboral encara més dura posant com a exemple els basars xinesos, amb jornades laborals interminables i absència total de qualsevol dret per als treballadors. Justament són aquestes multinacionals de l'alimentació unes de les que més han incrementat els seus beneficis en els últims anys, fent d'aquest sector una font ingent de negocis mitjançant l'increment constant del preu dels aliments, especulant amb les necessitats bàsiques del conjunt de la població. El propi Mercadona va aconseguir el 2011 un benefici net de 474 milions d'euros, un 19% més respecte a l'any 2010.
El Govern del PP i els grans empresaris d'aquest país no tenen cap tipus de legitimitat per criticar aquesta acció dels companys del SAT, quan dia sí i dia també aproven constants retallades enfonsant les condicions de vida de milions de persones amb la finalitat de continuar transvasant centenars de milers de milions de diners públics, de tots, a les butxaques de banquers i grans empresaris. Mentre es planteja eliminar l'ajuda de 400 euros per als aturats, que la seva prorroga suposaria 500 milions d'euros, posant a moltes famílies en una situació d'absoluta indigència, i mentre es desmantellen l'educació i sanitat públiques argumentant que no hi ha diners, es concedeixen 100.000 milions als bancs perquè continuïn fent negoci. Evidentment el problema que la dreta i els empresaris tenen amb aquesta acció és que posa en qüestió la propietat privada dels grans capitalistes, plantejant-se per què un grapat ínfim de persones posseeixen el conjunt dels recursos que genera la classe treballadora i per què tenen dret amb les seves decisions a condicionar la vida i el futur del conjunt de la societat.
Des del Banc d'Aliments d'Andalusia, continuant amb la campanya de criminalització impulsada pel Govern, s'han negat a rebre aquests aliments per ser “robats”, ja que solament accepten aliments que procedeixin “d'empreses i donants totalment legals”. Aquest argument resulta profundament hipòcrita quan els propis donants d'aliments amb els quals treballen són les mateixes multinacionals que s'estan beneficiant de la crisi i que pressionen als Governs perquè continuïn amb els salvatges plans d'ajust i amb les retallades, com és el cas de Mercadona, Carrefour, Nestle o el BBVA. De fet les empreses que fan aquestes donacions obtenen importants incentius fiscals utilitzant aquest mecanisme, i fins i tot en alguns casos subvencionis directes que cobreixen la retirada del producte, el seu envasament i el seu transport, obtenint fins i tot beneficis respecte d'una part dels aliments, que en cas de no donarlos hauria de tirar, corrent amb aquestes despeses. D'altra banda aquest mecanisme serveix al seu torn per mantenir en molts casos els preus mitjançant la reducció de l'oferta. El propi Banc d'Aliments de Navarra, demostrant el caràcter d'aquestes entitats privades, ha sol·licitat al Govern que incrementi els desgravaments fiscals fins a en un 50% per a les empreses que els donen aliments. Un nou exemple del tipus de solidaritat que defensen els capitalistes!!
Desgraciadament des del PSOE, i des del Govern de la Junta d'Andalusia, es dóna corda a la campanya deslligada contra Sánchez Gordillo i els treballadors del SAT, qualificant, com ha fet Griñán, l'acció del SAT com “una barbaritat”. El que no li sembla una barbaritat al president de la Junta és l'impagament de les pòlisses a més de 5.000 treballadors pels seves prejubilacions, com a conseqüència de la suspensió de pagaments de Generali, asseguradora que s'encarregava de la seva gestió. El Govern d'esquerres de la Junta d'Andalusia, que va rebre el suport majoritari de la classe obrera i els jornalers andalusos per frenar al PP en la seva brutal ofensiva contra els drets laborals i socials, hauria de prendre exemple dels companys del SAT, i de companys com Gordillo i Cañamero, de cara a fer front de forma conseqüent a l'ofensiva del PP. En comptes de plantejar retallades, com ha fet als seus últims pressupostos, hauria de qüestionar-los liderant un moviment conseqüent de rebel·lió que posi en qüestió la lògica pròpia del sistema capitalista, que passa inevitablement per acabar amb els drets que els treballadors hem conquistat des de la caiguda de la dictadura franquista.
