El passat 23 de desembre
s'aprovava en el parlament de Múrcia la Llei de Mesures Extraordinàries
impulsada pel govern el PP en aquesta Comunitat. Amb l'excusa de combatre el
dèficit públic i complir amb els objectius d'endeutament aprovats pel govern
del PSOE, el PP aprovava una nova i duríssima retallada en els drets dels
treballadors de l'Administració Autonòmica, acabant amb nombrosos drets socials
conquistats al llarg dels últims anys.
Salvatge pla d'ajustament
Entre aquestes mesures destaca, en primer lloc, una nova retallada salarial que suposarà una rebaixa de 75 euros al mes en el salari dels professors (250 euros de rebaixa tenint en compte la retallada aprovada al maig pel govern central), d'entre 200 i 900 euros al mes per als metges (una mitjana de 7.000 a l'any), de 3.500 euros a l'any per a infermeres i fisioterapeutes, i una rebaixa de fins a 2.000 euros a l'any per als zeladors. Entre els funcionaris de l'Administració Autonòmica la rebaixa serà d'entre 600 i 5.000 euros a l'any, segons el grup professional al que pertanyin. Per contra Valcárcel, president de la Comunitat de Múrcia, ha duplicat el seu sou des de l'any 1996, passant de 7 a 14 milions de pessetes.
S'incrementa la jornada laboral
amb caràcter general de 35 a 37,5 hores setmanals, i per a aquells amb
dedicació exclusiva de 37,5 a 40 hores, a més d'augmentar de forma
generalitzada les hores de treball per al personal sanitari, el que suposarà,
en la pràctica, l'acomiadament de més de 2.000 interins, i fins i tot
contractats. Se suprimeixen nombroses ajudes incloses en els Plans d'Acció
Social (ajudes a la natalitat, per a fills menors de 3 anys, per als estudis, o
fins i tot per a fills amb minusvalies i discapacitats); es redueix el
cobrament del sou en cas de baixa mèdica al 75% del mateix des del primer dia;
s'acorda que l'Administració podrà acordar trasllats, fins i tot geogràfics, al
seu lliure albir i al marge de concurs, i se suprimeix l'Oferta d'Ocupació Pública
per a tot l'any 2011
Els treballadors volen lluitar!
Des de l'anunci d'aquest nou pla d'ajustament, els sindicats han convocat diverses manifestacions, i en la mesura que s'anava coneixent la profunditat de les mesures, les protestes han crescut en participació i combativitat. El dia 22 de desembre milers de manifestants envoltaven la casa de Valcárcel, impedint que pogués assistir a una gal·la on se li anava a concedir un premi. A l'endemà, davant la votació de la llei en el parlament regional, més de 2.000 persones es van manifestar davant el mateix bloquejant-lo, i havent de sortir escortats diversos consellers. Els dies 27 i 28 dos noves manifestacions van inundar els carrers de Múrcia amb 6.000 i 15.000 assistents respectivament. El 4 de gener es va celebrar altra manifestació amb més de 20.000 persones; i el 12 de gener, 40.000 persones van tornar a sortir als carrers, demostrant que el moviment segueix en ascens.
A pesar de la brutalitat de les mesures aprovades, els sindicats encara no han plantejat la convocatòria d'una vaga general a Múrcia, realitzant-se assemblees en tots els centres de treball, i una àmplia campanya pública per a explicar l'efecte d'aquestes mesures en el desmantellament dels serveis públics. Aquest seria el pas més coherent per a fer avançar el moviment, ampliant-lo i poder posar contra les cordes al govern regional. En lloc d'això els dirigents de CCOO i UGT han demanat al govern de Zapatero la paralització de la llei mitjançant un conflicte de competències contra aquesta Comunitat. No obstant això, Zapatero no ha trigat a donar suport a Valcárcel, posant a Múrcia com exemple de l'actitud "constructiva" de les comunitats autònomes per a reduir el seu dèficit.
El que no es
guanya en el carrer, no s'obté en els despatxos
Aquest nou pla d'ajustament és un clar exemple del que està per venir, i de la necessitat de tornar a plantejar un sindicalisme combatiu i de classe. Cal donar un gir de 180 graus en el discurs dels dirigents sindicals, combatent la lògica de les retallades, amb la lògica de les necessitats socials existents; explicant que les grans multinacionals i els bancs segueixen obtenint beneficis indecents; i explicant que si hi ha alternativa, però que passa per trencar amb el sistema capitalista i expropiar els recursos que acapara una ínfima minoria de privilegiats, una alternativa que passa per la transformació socialista de la societat.
