Mentides i mitges veritats sobre la inflació i els salaris
Ferran Alemany
Les dades oficials diuen que el 2008 la inflació va ser molt baixa, el 1,5%; menor que la pujada de salaris. Els tècnics de la patronal i del govern han fet una crida a la moderació salarial: la inflació és baixa, per tant els salaris no han d'augmentar, i menys encara en època de crisi. No obstant això, una anàlisi menys superficial de les xifres ens aporta altres conclusions.
L'any es va tancar amb un 1,5% d'inflació, la més baixa en una dècada, per sota fins i tot de les previsions del govern. Això va ser a causa de les històriques baixades de l'IPC al novembre i desembre. Però aquesta inflació no s'ha donat durant tot l'any 2008. Al contrari, la inflació mitja de l'any passat ha estat ni més ni menys que del 4,1%, el nivell més alt des de 1995, amb pics per sobre del 5% a l'estiu. De fet, al juliol va arribar el 5,3%, la més alta des de l'any 1992.
Així, els treballadors i pensionistes que van rebre un augment al començar l'any 2008 han perdut poder de compra al llarg del mateix any, al suportar una inflació mitja per sobre del 4,5% durant 10 mesos. A l'acabar l'any amb una disminució de l'IPC, no rebran cap compensació per això.
Pensionistes i clàusules de revisió
El cas dels pensionistes és especialment dramàtic. Els productes bàsics van ser els que més van pujar, precisament els consumits pels pensionistes. El sistema de pensions estableix una pujada al principi de cada any igual a la previsió del govern per a l'any entrant, més la compensació per la pèrdua de l'any que acaba, que es fixa al novembre. Els pensionistes han suportat una inflació escandalosa, amb una pujada en la seva pensió al gener de 2008 del 2%. Però l'IPC de finals de novembre de 2008 estava en el 2,4%, per tant, els pensionistes reben al gener una compensació total del 0,4% de la seva pensió anual, com mitjana 55 euros, per haver suportat una inflació històrica durant deu mesos! L'augment serà per al 2009 de 4 euros al mes.
El mateix passa amb les clàusules de revisió per als convenis, que s'activen en cas d'una inflació superior a la prevista. Al tenir en compte la inflació final de l'any no s'activen i no es recupera el perdut.
L'IPC no mesura el poder adquisitiu dels treballadors
Des de l'entrada de l'euro hem denunciat en aquestes pàgines que l'IPC, índex elaborat per l'Institut Nacional d'Estadística (INE), no representa el poder adquisitiu dels treballadors. Per resumir les principals crítiques (encara que no les úniques) l'IPC pondera la despesa d'una família mitja, incloent tot tipus de despeses. Però els productes que més han pujat han estat precisament els bàsics, que és on pensionistes i treballadors gasten més proporció de diners, amb el que disposen de menys diners per a afrontar altres despeses. L'IPC considera totes les despeses iguals, sense distingir que per a una família de treballadors, el poder de compra no és proporcional a l'IPC, sinó lineal, amb unes despeses fixes prioritàries d'alimentació, transport, habitatge, aigua, llum, etc., i la resta. Si les despeses bàsiques pugen, la ponderació d'aquests en l'IPC hauria de canviar, però és fixa. Per tant, una baixada de preus en altres despeses no suposa un augment de poder de compra, al disposar de menys diners per a ells, per l'augment dels bàsics. Per si això fora poc, la despesa que més ha pujat, fins a arruïnar a moltes famílies, l'habitatge, no és considerat una despesa, sinó una inversió i, per tant, no forma part de l'IPC.
Són els salaris culpables de la inflació?
Un altre mite difós alegrement és que els salaris són els culpables de la inflació. Una anàlisi des de 2001 demostra que els períodes que més va créixer el salari mig (2003 i 2007) van ser els anys amb menor inflació.
Les causes de la forta inflació mitja de 2008 són fonamentalment el preu del petroli i l'especulació. El propi director del Banc d'Espanya assenyalava que "Según los datos de contabilidad trimestral del INE, en el primer trimestre de este año, los márgenes empresariales (el excedente bruto de explotación) aportaron 2,8 puntos al deflactor del PIB mientras que la remuneración de los asalariados añadió 1,4 puntos. Por lo tanto, los márgenes empresariales están aportando el doble a la inflación que las rentas salariales. Y la presión al alza de los precios del excedente empresarial no ha dejado de aumentar desde el cuarto trimestre de 2006, según la descomposición del deflactor del Producto Interior Bruto que hace el INE" (Público, 10/07/2008).
El mateix diari publicava, el 13 de març de 2008, sobre li preu de la llet: "El IPC de la leche cayó en febrero un 0,7%. Una bajada insignificante, porque un cartón es todavía un 27,7% más caro que hace un año, pese a que, desde diciembre, cuando su precio en origen tocó techo (0,48 euros por litro), éste ha bajado entre un 4% y un 8%, según estimaciones de la organización agraria UPA". Durant tot el 2008 els agricultors s'han mobilitzat contra la caiguda dels preus en origen dels aliments, al mateix temps que aquests augmentaven de preu per al consumidor final.
Baixen els preus el 2009?
Per a analitzar els preus el 2009 hem de tenir en compte a que es va deure l'augment el 2008 i, sobretot, la disminució dels dos últims mesos. Al novembre, la crisi era palesa i va provocar la caiguda d'alguns preus de serveis i aliments que estaven sobre valorats, com per exemple la llet, a més dels carburants, que van arribar a preus rècord a l'estiu. Per a calibrar en la seva justa mesura la baixada de desembre de 2008, cal tenir en compte que al desembre de 2007 es va produir una forta alça, en plena cresta especulativa: els empresaris aprofitaven per a augmentar preus. Al desembre de 2008 la situació era la contrària, i així electrodomèstics, vestuari (rebaixes històriques al gener) van tornar al seu preu. Però això no significa que estiguin per sota de gener de 2008. Al contrari, el lloguer va pujar al desembre un 4%, el transport urbà del 4% al 8% en les principals ciutats, la llum i altres serveis públics van pujar també per sobre de l'IPC, etc.
En habitatge és cert que l’euribor baixa, però només es notarà en el moment de revisar les hipoteques. En cas que es revisin al setembre (les baixades van començar a tenir un mínim efecte a partir de novembre de 2008), la baixada només es notarà a partir d'aquest mes de 2009, pel que les famílies haurien de suportar sense augments salarials aquesta despesa. Quant als aliments les cadenes de distribució, intenten recuperar al gener el perdut en la campanya de Nadal i ja han encarit els productes frescos amb l'excusa del mal temps, sense que això hagi significat un augment dels preus que reben els agricultors. S'ha avançat la dada que al gener la inflació ha continuat baixant, però els aliments segueixen pujant.
En conclusió: una pujada similar a l'IPC és, a la pràctica, una nova retallada del poder adquisitiu de les famílies obreres.
Font de dades: diari Público i INE
