El 30 de novembre de 2008, tres mesos després de sortir de la presó, Otegi oferia una entrevista al diari Gara. Hi havia molt interès en el que pogués dir, ja que durant mesos els rumors sobre les seves posicions polítiques s'havien estès. Malgrat que el PNB va semblar no veure cap novetat en les declaracions, no va ser aquesta la conclusió de la majoria de la burgesia i de molts altres sectors de la societat. Mentre el PNB va afirmar que "l'interviu no enclou grans novetats (...) que a ningú sorprenen després de llegir l'últim comunicat d'ETA", el diari Gara replicava, dos dies més tard, dient que "tant les preguntes com les respostes podran ser criticables, però sembla difícil sostenir que fossin un calc mimètic de l'últim comunicat d'ETA o que en les paraules d'Otegi no hi hagués novetats".
Fins i tot la patronal basca, Confebask, va incloure l'entrevista d'Otegi al seu butlletí intern de premsa. El diari de dretes El Diario Vasco destacava de les paraules que havia llançat Otegi "un missatge significatiu, que cal llegir entre línies i ple de sobreentesos". Segons Gara, fins i tot el diari monàrquic Abc tenia una exclusiva preparada en la qual s'afirmava que "Otegi i Usabiaga critiquen els durs d'ETA per bloquejar la reorganització de Batasuna".
Què és doncs el que va dir Otegi?
En l'entrevista a Gara, Otegui va dir que des que va sortir de la presó havia estat parlant amb molta gent a fi de tenir "una radiografia de la situació, de com estava l'esquerra abertzale i altres sectors socials". També va dir haver "percebut indicadors de frustració i escepticisme davant d'una situació en la qual el moviment abertzale sembla estar gripat políticament", encara que alhora recalcava: "alhora he observat que molts sectors populars estan esperant a l'esquerra abertzale, perquè consideren que només ella -encara que no en solitari- té capacitat per moure l'escenari polític". Frases com "acceptant que tots hem comès errors" i "l'esquerra abertzale ha de fer una profunda reflexió" també deixaven clar que l'entrevista sí que reflectia alguns canvis i moviments.
Otegi va parlar de la necessitat d'"articular un bloc independentista a l'esquerra del PNB que modifiqui la correlació de forces en l'espai abertzale". És evident, i cada dia ho és més, que el PNB, com a instrument directe de la burgesia basca, ha utilitzat la seva posició per reprimir durament l'esquerra abertzale, defensant els interessos dels capitalistes bascos i espanyols. Les declaracions d'Otegi reflecteixen que en la base social de l'esquerra abertzale ha augmentat el rebuig al PNB.
El problema és que els dirigents de l'esquerra abertzale han cridat EA per formar un bloc independentista, un Front Democràtic. Encara que EA surti dient coses "radicals", com que "el projecte de la majoria política d'Euskal Herria no cap a la Constitució", el que és necessari veure és la seva política del dia a dia, quan queda clara quina és la verdadera cara d'aquest partit burgès. En les qüestions importants EA sempre ha estat i serà al costat del PNB i, on el seu vot sigui necessari per colpejar a l'esquerra abertzale, així ho farà (com en la dissolució dels ajuntaments d'ANV).
Repressió contra ajuntaments d'ANV
Un cop més ha quedat clar que els atemptats d'ETA perjudiquen el conjunt de l'esquerra abertzale. L'atemptat, a Azpeitia, contra l'empresari Inazio Uria, amo d'una empresa que està construint el Tren d'Alta Velocitat (TAV), ha estat una excusa immillorable per al llançament d'una ofensiva contra els ajuntaments d'ANV. Gerardo Díaz Ferrán, el president de la patronal espanyola, va aprofitar l'oportunitat per demanar als grups del Congrés que es comprometessin a desallotjar a l'esquerra abertzale dels ajuntaments que governa. El PP va fer seva la iniciativa i va presentar una proposta en el Congrés i el Senat perquè es dissolguin aquestes corporacions i siguin substituïdes per la gestió directa de les diputacions. Finalment, l'únic que ha fet el Govern de Zapatero, és pujar-se al carro llançat per la patronal.
Encara que els regidors i l'alcalde d'Azpeitia no van utilitzar la paraula "condemna" contra l'atemptat, van afirmar en un comunicat que la seva "aflicció i tristesa és verdadera" i que "en aquests durs dies, hem tingut present a tota hora el que els familiars d'Inazio Uria han sofert i estan sofrint". Segons Gara, l'alcalde d'ANV va estar amb la família de l'empresari expressant-los el seu dolor. Deia aquest mateix diari que per als sis edils independentistes d'Azpeitia, "són ja massa els anys en els que el nostre poble, Euskal Herria, porta immers en el sofriment", en un "boig remolí que no ens porta enlloc". Aquestes paraules, importantíssimes, reflecteixen que els mètodes d'ETA perden suport dins de la mateixa esquerra abertzale. En aquest sentit, també va ser notícia important que la plataforma AHT Gelditu! (Parar el TAV!, el moviment contra el Tren d'Alta Velocitat), en la que participa l'esquerra abertzale, digués que "ens desmarquem de l'atemptat d'Azpeitia i queda clar que el camí que emprem busca la participació social més àmplia possible, per vies merament pacífiques".
Etxerat, l'organització de familiars de presos, havia organitzat des de feia mesos una manifestació per al 3 de gener a Bilbo a favor dels drets dels presos, sobretot d'aquells que fins i tot estant malalts o havent complert les seves condemnes no els deixen sortir. Com és possible que davant d'aquest esdeveniment que podria moure a desenes de milers de persones ETA posi una bomba a l'EITB (televisió pública basca) de Bilbo tres dies abans? A l'esquerra coneixem bé el paper mentider i reaccionari dels grans mitjans de comunicació, però, a qui li van fer un regal de reis? Sens dubte no als presos ni als seus drets. En canvi sí ho és per al PNB que surt a totes les pantalles escopint llàgrimes de cocodril.
I cal tornar a dir que la repressió salvatge, les brutals tortures de les últimes setmanes (malgrat el nou protocol antitortura), els segrests policials i la persecució policial no acabaran amb el conflicte nacional d'Euskal Herria. El passat mes de desembre, un grup de deu persones que havien estat participant a l'esquerra abertzale en diferents moviments socials, després de la persecució a què estaven sotmesos, després de la possibilitat de ser declarats terroristes i veure's a la presó durant anys sense haver pertangut a ETA, van declarar públicament la seva decisió d'ingressar en ETA. La repressió lluny de solucionar res, empeny a alguns sectors a entrar en ETA.
Reformisme o socialisme
Aprofitant el 30è aniversari de la Constitució, els dirigents de l'esquerra abertzale van plantejar abordar, entre tots els sectors independentistes i socialistes, una reflexió i un debat per obrir un nou cicle polític, amb l'objectiu de "construir una estratègia eficaç per assolir un escenari democràtic, que obri les portes a la possibilitat" de materialització de totes les opcions polítiques, i per reforçar el projecte independentista i socialista" i "entenent que només des de la negociació i el diàleg serà possible superar en termes democràtics el conflicte polític".
Però parlar de la democràcia d'Euskal Herria és insuficient, parlar de la democràcia en general oculta la diferència entre la democràcia burgesa i la democràcia obrera. Els dirigents de l'esquerra abertzale haurien de defensar un programa revolucionari, haurien de defensar l'expropiació dels capitalistes, haurien d'aprofitar el gran potencial de la seva base social per unir, organitzar i mobilitzar al conjunt de la classe obrera basca en la lluita contra la burgesia i els seus representants. Això vol dir que el PNB i EA són a la banda dels enemics, no en la dels possibles aliats. I no serà la negociació, tal com la plantegen també els dirigents de CCOO i UGT per aconseguir la pau social, el camí per acabar amb l'opressió nacional. L'únic camí és la lluita revolucionària dels treballadors i la joventut, la lluita unida dels oprimits per sobre de les nacions, races i religions.
