El Govern del PSOE ha donat llum verda a la il·legalització d'ANV i EHAK. Amb urgència i responent a una decisió política, al Suprem i a l'Audiència Nacional preparen la suspensió d'ambdues organitzacions de manera que les seves candidatures no puguin ser presents en les eleccions generals del 9 de març. En la premsa, ràdio i televisió hi ha una intensa campanya dirigida a l'opinió pública perquè accepti com a un fet normal la il·legalització de les esmentades organitzacions a les que s'acusa de ser part d'ETA. Les organitzacions polítiques, sindicals i professionals que durant els últims anys s'han pronunciat en contra de la Llei de Partits a penes fan sentir la seva veu ara que aquesta s'aplica amb contundència.
Més repressió no solucionarà un problema polític
Al voltant de dos-cents mil ciutadans al País Basc mancaran d'expressió política en les institucions en els pròxims anys. Els nou diputats en el parlament basc d'EHAK i els 437 regidors i 42 alcaldies d'ANV sumen una important representació si es té en compte que només va poder presentar la meitat de les seves candidatures.
En aplicació de la Llei de Partits es procedirà a l'embargament dels seus comptes i al tancament de les seves seus i la prohibició de realitzar qualsevol activitat orgànica o acte públic. De manera que la il·legalització és l'anunci d'una nova espiral de repressió. Qualsevol sigla que es presenti al País Basc serà sotmesa a una profunda investigació i un informe policial serà suficient per impedir la seva legalització. Si les il·legalitzacions són de per si una greu retallada del dret democràtic de lliure associació, reunió i expressió, també ho són les escoltes, seguiments, etc., que s'han produït durant mesos i que han portat a la presó a la majoria dels membres de la Taula Nacional de Batasuna, sent l'última detenció la de Pernando Barrena.
Aquestes il·legalitzacions són part d'un llarg procés pel qual, un a un, s'ha anat criminalitzant a diferents col·lectius socials, diaris i altres mitjans afins a l'esquerra abertzale com el conegut sumari 18/98. Tanmateix, la dreta encara vol molt més. Els mitjans afins al PP i als bisbes ja apunten a nous col·lectius a il·legalitzar. D'aquesta forma els drets democràtics conquerits per la classe treballadora i la joventut en lluita són retallats cada vegada més. La visita recent d'Aznar a Lizartza (Guipúscoa) en suport a l'alcaldessa Regina Otaola que manca del suport del poble, va ser una provocació que demostra el menyspreu orgànic de la dreta espanyola per la "democràcia".
La condemna pel Ple de la Sala Penal del Tribunal Suprem a l'expresident del parlament basc, Juan María Atutxa, i als exmembres de la Cambra Gorka Knörr i Conchi Bilbao, a penes de dos anys d'inhabilitació per a càrrec públic i a multes de 108.000 euros per desobediència al Tribunal Suprem, per no haver dissolt el 2003 el grup parlamentari afí a Batasuna després de ser il·legalitzada, hauria d'haver fet sonar les alarmes en el PSOE alguns dels dirigents dels quals, com Patxi López, també estan encausats per reunir-se amb dirigents de Batasuna. Es tracta d'una autèntica involució en què participa la socialdemocràcia mostrant la seva miopia i degeneració.
L'esmentada condemna ha deixat a més en evidència el doble tracte de la justícia que el desembre va absoldre al banquer Botín amb uns arguments als que ara renuncia per encausar a la Taula del Parlament Basc. El propi lehendakari Ibarretxe està encausat.
L'aplicació de la Llei de Partits va creant, a poc a poc, uns precedents que són com una teranyina en la qual es pot anar assetjant diferents organitzacions o dirigents molestos per al sistema segons es vagi necessitant. Per això des del moviment obrer ens hem de sentir directament amenaçats. La lluita pels drets democràtics, avui com ahir, és la nostra lluita.
I una vegada més el doble discurs del PNB
El PNB, que serà el principal beneficiari electoral d'aquestes il·legalitzacions al País Basc, tracta d'aparèixer com una víctima més. La proposta d'Ibarretxe de celebrar una consulta la pròxima tardor tensa les relacions amb l'Estat per captar vots de les organitzacions il·legalitzades davant d'un previsible avenç de les eleccions autonòmiques. Demostrant una vegada més que el seu nacionalisme acaba on comencen les seves butxaques, el PNB no ha dubtat d'oferir el PP suport en cas que guanyin les pròximes eleccions generals, de la mateixa forma que van recolzar el primer govern d'Aznar.
La política de retalls socials i atacs a la classe treballadora basca per part dels successius governs liderats pel PNB en la Comunitat Autònoma Basca ha creat un enorme descontentament social, que es reflecteix en mobilitzacions recents en la sanitat i l'educació pública. Al terreny polític s'aprecia un gir a l'esquerra al País Basc del qual s'han beneficiat els socialistes i també l'esquerra abertzale durant el període de treva d'ETA.
Aquest suport mantingut durant tres dècades pel MLNV no minvarà il·legalitzant ANV i EHAK. Aquest és l'autèntic problema de la burgesia espanyola i basca. Un problema polític i no policial que lluny de resoldre's expulsant de les institucions a l'esquerra abertzale l'únic que aconseguirà serà obligar-los a organitzar-se al marge de l'esmentada legalitat.
El PSOE, al darrere del PP
Les idees no es poden empresonar, el PSOE ho hauria de saber. Amb aquesta mesura el PSOE compleix una de les exigències del PP durant tota la legislatura, que ara li recrimina per no haver-ho fet abans. El gir a la dreta en matèria social del govern de Zapatero es complementa amb les concessions als bisbes i al PP. L'únic resultat és que la dreta creixi i elevi les seves exigències arrossegant-nos a un retall de drets democràtics i un estat policial i repressiu on la tortura persisteix, la justícia gira cap a l'extrema dreta i la via penal s'estén a tots els àmbits de la societat. El gir a la dreta per part del govern de Zapatero, lluny de millorar el seu suport electoral, el debilita cada vegada més, alhora que obre el pas a la dreta hereva del franquisme.
Per la via repressiva és impossible una solució a la qüestió nacional a l'Estat espanyol ni a cap altra part del món com demostra la situació a Palestina.
Aquest retall dels drets democràtics, que es dóna en una situació de grans convulsions econòmiques i d'un canvi del cicle expansiu a un recessiu amb augment de les taxes d'atur i a lluites socials, no és cap casualitat.
La classe dominant segueix una línia clara de retall de drets democràtics als països capitalistes desenvolupats, que en l'Estat espanyol es presenta com a part de la lluita contra ETA. Tanmateix, qualsevol pot comprendre que omplir de presos polítics les presons i il·legalitzar partits polítics, reforça les posicions dels sectors d'ETA que volen continuar pel camí fracassat i estèril de les accions armades, que tants arguments ha donat a l'Estat per reforçar la repressió.
Només el moviment obrer amb els seus mètodes de lluita tradicionals està en condicions de frenar el retall dràstic dels drets democràtics que la dreta propugna i els dirigents socialdemòcrates apliquen. És necessari aixecar un programa d'independència de classe, rebutjant qualsevol pacte entre les organitzacions obreres i de l'esquerra amb la burgesia espanyola, basca, catalana o gallega, defensant conseqüentment el dret democràtic d'autodeterminació de les nacionalitats oprimides com a part de la lluita per la transformació socialista de la societat.
